DEFENSA DE GAL·LÍPOL CONTRA L'ATAC DELS GENOVESOS, MENTRE LA COMPANYIA ES TROBA EN CAMPANYA (1306)

Mentre els genovesos es preparaven per a la batalla de l'endemà, jo vaig planejar la meva defensa tota la nit, de la manera següent: vaig fer armar totes les dones que hi havia (ja que hi havia armes de sobra), les vaig disposar a les muralles, i a cada part de la muralla, per tal que les dirigissin, hi vaig col·locar un d'aquells mercaders catalans que hi havia a la ciutat. A tots els carrers, vaig fer-hi posar mitges bótes de vi ben suau, amb un vas, i molt de pa, perquè en mengés i en begués qui en volgués, ja que, amb una força tan gran com hi havia fora, no tindríem temps d'anar a menjar a casa. Vaig manar que tothom anés cobert amb cuirasses, perquè jo sabia que els genovesos anaven ben servits de passadors i que en gastarien molts: ells tenien el costum de tirar sense parar i gastar més cairells en una batalla que no els catalans en deu; per això vaig fer cobrir tothom. Per tal que poguéssim acudir allà on calgués, vaig fer deixar obertes les poternes de les barbacanes, que estaven totes enverdescades. D'altra banda, vaig demanar als metges que teníem que estiguessin preparats per tenir cura dels ferits, de manera que poguessin tornar a la batalla tot seguit. Després d'haver fet això i d'haver assignat el lloc i la feina de cadascú, jo amb vint homes anava i corria amunt i avall, allà on hi havia més necessitat.

En fer-se de dia, les galeres van acostar-se per desembarcar. Jo amb un bon cavall que tenia, fent grup amb dos homes més amb cavalls armats amb llorigues i perpunts, vaig impedir l'ancoratge als palomers fins a mitjan matí; a la fi deu galeres van anar a desembarcar lluny. Durant aquell desembarcament el meu cavall va caure i finalment un meu escuder descavalcà per donar-me el seu, però no m'hi vaig afanyar prou, ja que, entre el cavall que jeia a terra i jo, em vaig alçar amb tretze nafres. Quan vaig haver muntat dalt de l'altre cavall, vaig fer pujar l'escuder sobre les anques del cavall i vaig entrar al castell amb cinc ferides, de les quals poc em sentia, llevat d'una d'espasa que tenia al llarg del peu; i me les vaig fer curar totes de seguida. I així vaig perdre el cavall aquell dia.

Quan els de les galeres van veure que jo havia caigut, cridaven: "El capità ha mort! Cap a ells! Cap a ells!". Llavors van desembarcar tots plegats, i demostraven una sàvia disposició dels homes, ja que de cada galera sortia una senyera amb la meitat de la xurma. La disposició era la següent: donat cas que algun dels qui sortien a la batalla tingués gana o set, o fos ferit i hagués de tornar a la galera, que el substituís un altre ballester, si era ballester; un llancer, si era d'aquests; de manera que mai no minvés el nombre de combatents per culpa del menjar o de res més, sinó que guerregessin de ple a ple.

Van anar sortint ordenadament i es van dedicar a combatre allà on era previst que ho fes cadascú amb la seva xurma; ells s'aplicaven molt vigorosament a atacar i nosaltres a defensar. Tiraven tants cairells, que quasi impedien que hom veiés el cel; aquest tirar de cairells va durar fins a hora de nona, i tot el castell n'era ple. No us diré que només en resultéssim ferits els que anàvem per fora: un meu cuiner que era a la cuina coent les gallines per als nafrats, va resultar ferit per una sageta que va entrar per la xemeneia i se li va clavar dos dits dins del muscle. Què us diré? La batalla va ser molt dura, i les nostres dones defensavan amb una energia extraordinària, amb els cantals i les pedres que jo havia fet acumular a la muralla i a la barbacana, tant que certament hi havia dona que tenia cinc cairellades a la cara i encara es defensava com si no tingués cap mal. La batalla va continuar així fins a l'hora de despertada. (Citem segons d'edició de Coia Cabré, publicada a l'Editorial Teide, col·lecció "Tria de Clàssics", Barcelona, 1992)

Retorn a "Préstecs literaris detectats: Ramon Muntaner"
Retorn a l'inici