Ramon Muntaner (Peralada 1265-Eivissa 1336) és l'autor d'una Crònica històrica que relata els fets esdevinguts entre el 1208 (naixement de Jaume I) i el 1328 (coronació d'Alfons III el Benigne) i que s'ocupa dels regnats dels monarques que Muntaner va conèixer personalment i al servei d'alguns dels quals va treballar: Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Franc, Jaume II, Alfons el Benigne i els reis de Mallorca i de Sicília.

Muntaner comença a escriure la seva Crònica a València el 1325, quan ja era gran i, per tant, rememora els fets en què ha participat. Excel·lent narrador, escriu una crònica viva i expressiva que connecta amb el públic lector o oïdor (a través de recursos  com ara interrompre la narració amb un "què us diré?" adreçat directament al públic) i que permet conèixer la personalitat del seu autor. Ens explica, per exemple, que quan tenia 9 anys va veure com s'hostatjaven a casa seva, a Peralada, els reis Alfons X de Castella i Jaume I el Conqueridor, visita que el va impressionar. Ens diu, també, que va participar personalment en nombroses campanyes, en algunes com a capità, i que era un estratega de prestigi.

Escriu la Crònica perquè ha viscut els fets que hi explica. Per tant, n'és un testimoni i un protagonista, per això pot insistir en la veritat de tot el que diu. La Crònica, que és una exaltació de la monarquia catalana (i també de la llengua: "lo pus bell catalanesch del món"), ha de servir de "mirall de prínceps", ha de ser un model a imitar pels futurs reis de la Corona catalano-aragonesa, si volen que continuï tenint el prestigi que va tenir en l'època de Ramon Muntaner.