Nos havem açí aportades flames de amor e no les hi havem trobades, e aquestes són estades a mi causa de tan longua via. Car ne trista fortuna de mar ne via erronea han fet arribar açí nós a aquesta terra, car la terra que jo he serquada ab lo meu navili és Grècia. E no creegues que jo hage passada la mar per les mercaderies que la mia nau portava -los déus vullen defendre les altres riqueses mies! No són vengut per mirar les ciutats de Grècia, car los castells del meu regne són pus richs que elles. Tu deman, la qual Venus d'aur promès que hauria en mon lit. Tu desigí ans que nós haguéssem aguda vista de tu. Ans viu jo la tua bellea ab imaginació de mon coratge que ab los meus ulls. La fama primerament, missatgera de la tua belesa, vench a nós. (...) Veuras ciutats infinides, e los alberchs pories dir que cascun alberch staria be per temple als deus.