Lamentació que Estefania, preocupada per la sort de Diafebus, fa a Tirant

Vet aquí unes quantes de les paraules que Estefania adreça a Tirant:

...car axí tremole com les arestes primes del blat qui són mogudes per lo lebeig suau. La sang fug de mi e la natural calor desempara lo meu cor e lo cors. (citem segons l'edició de Hauf-Escartí, València, 1990).

I vet aquí el que podem llegir a l'epístola 14 de les Heroides d'Ovidi:

Axi tremole com les arestes primes del blat qui son mogudes per lo lebeix suau (...). La sanch fuig de mi e la calor natural desampare e lo cors e lo cor.