Diu Carmesina, davant de Tirant mort:

O Tirant! Reb los besars e los plors e sospirs ensemps, e pren aquestes làgremes, car tot quant te do me és restat de tu, car lavors la mort és desijada com la persona mor sens temor. Lexa'm la camisa que·t doní, per consolació mia, que aprés serà mesa en la tomba tua e mia, lavada ab les mies pròipes làgremes e netejada del rovell de les tues armes.

Més avall, Carmesina exclama:

"Ay trista, que no puch retenir les mies làgremes, que aygua bullent par que sien!" (citem segons l'edició de Hauf-Escartí, València, 1990).