Diu Carmesina, després de la seva confessió i a punt per morir:

O trista, mísera de mi! -dix la princesa-. Yo veig l'emperador més mort que viu per ocasió mia. De una part me tira la mort de Tirant e d'altra lo meu pare: cascuna part me venç. (...) E per los mals tan grans que·m tenen afligida, só fora de mon seny e ja haguera dada fi a ma dolor, sinó que d'una part me tira amor e d'altra temor. (citem segons l'edició de Hauf-Escartí, València, 1990).

I a les Tragèdies de Sèneca, (les Troades), podem llegir:

O mi, Andròmaca! O fill meu! E què faré? Dobla temor me departeix e m'esqueix lo coratge: d'una part lo fill me tira; de l'altra, la cendra del meu car marit. Cascuna part me venç. (...) Per la qual cosa yo, tota enrajada e esbalahida per los mals tan grans, son portada fora de mon seny. E ja hagra donada fi a ma captivitat, ja·m fóra morta e seguira mon marit als inferns si aquest fill no·m retingués. Aquest fill refrena mos coratges e·m veda de matar-me.