La mort de l'Emperador és descrita així:

E lo miserable de pare, trist e ple de amargues làgremes, com véu star sa filla en passament -que ab gran pena podia parlar- e li hagué hoït dir tantes adolorides paraules, e véu lo gran plor que era en la cambra e per tot lo palau, ab gran turbació e fora de seny, quasi mig mort, se volgué levar del llit per anar-se'n. E caygué en terra, car fallí-li l'esperit e, axí smortit, lo prengueren en braços, passaren-lo en una altra cambra e posaren-lo sobre hun lit, e aquí finà sos darrers dies, ans que sa filla la princesa. (citem segons l'edició de Hauf-Escartí, València, 1990).

I el defalliment d'Hècuba és narrat per Sèneca:

Mas la miserable Ècuba, mare de Políxena, trista e plorosa, com ha hoÿt lo nostre plor està esbalahida, fora de si matexa, e mig morta és caiguda en terra, deffallint son espirit.