En una escena de jocs amorosos en què Estefania permet que Diafebus prengui possessió del seu cos "però de cintura amunt", la donzella consenteix que Diafebus li trobi a l'escot un albarà on hi ha escrit que ella, Estefania de Macedònia,

"de bon grat e de certa ciència, no constreta ni forçada, tenint Déu davant los meus ulls e los sants Evangelis de les mies mans corporalment tocats, promet a vós, Diafebus de Muntalt, ab paraules de present prenc a vós per marit e senyor, e done-us mon cos lliberalment sens frau ni engan negú; e port-vos en contemplació de matrimoni li sobre dit ducat de Macedònia ab tots los drets a ell pertanyents; (...) e més, vos porte la mia persona, que estime més. (...)".  (Citem segons d'edició de Martí de Riquer, publicada per l'editorial Ariel, Barcelona, 1979)