Diafebus encara va explicar a l'ermità com el rei d'Anglaterra havia instituït un orde de cavalleria, l'orde de la Garrotera (de la lligacama), l'origen, els capítols i les cerimònies del qual li relata tot seguit.

L'ORDE DE LA GARROTERA

-Ja havia passat l'any i el dia, i les festes havien acabat amb solemnitat, quan la majestat del senyor rei féu pregar tots els estaments que es volguessin esperar alguns dies, per tal com la seva majestat volia fer pública una fraternitat, la qual havia instituït de nou, de vint-i-sis cavallers, cap dels quals no era blasmable. I tots de bon grat estigueren contents d'esperar-se. I la causa i l'inici d'aquesta fraternitat, de veritat, senyor, fou aquesta, segons que jo i aquests cavallers que ací són sentírem explicar per boca del mateix senyor rei, quan, un dia de diversió que es feien moltes danses, el rei, havent dansat, restà en un extrem de la sala per reposar, mentre la reina era a l'altre extrem amb les seves donzelles i mentre els cavallers dansaven amb les dames. Una donzella, dansant amb un cavaller, arribà per casualitat fins en aquella part on era el rei i, per la forma en què la donzella voltà, li caigué la lligacama de la mitja, que era de cimolsa, i a parer de tothom devia ésser la de la cama esquerra. Els cavallers que eren prop del rei, veieren la lligacama que li havia caigut a terra. Aquesta donzella s'anomenava Madresilva. I no penseu, senyor, que aquesta fos més bella que cap altra, ni que res del que mostrava fos gentil: mostra una certa ostentació, és força desimbolta en ballar i en parlar, canta raonablement, però, senyor, se'n poden trobar tres-centes, de més belles i de més agraciades que aquesta. Però el desig i la voluntat dels homes es reparteix de moltes maneres. Un d'aquells cavallers que eren prop del rei li digué:

-Madresilva, les armes de la vostra cama haveu perdut. Em sembla que heu tingut un mal patge, que no us les ha sabudes lligar.

Ella, una mica vergonyosa, deixà de dansar i se'n tornà a recollir-la, però un altre cavaller fou més ràpid que ella i prengué la lligacama. El rei, que veié la lligacama en poder del cavaller, immediatament el cridà i li digué que la hi lligués a la cama esquerra, sobre la mitja, sota el genoll.

El rei ha portat aquesta lligacama més de quatre mesos i la reina no li ha dit mai res. I com el rei més s'engalanava, de més bon grat la portava a la vista de tothom. I no hi hagué ningú durant tot aquell temps que gosés dir-li-ho, sinó un criat molt afavorit pel rei, que veié que ja durava massa. Un dia que estava sol amb ell, li digué:

-Senyor, si la majestat vostra   sabia tot el que jo sé i la murmuració de tots els estrangers, i dels homes del vostre mateix regne, i de la reina i de totes les dones d'honor!

-Què pot passar? -digué el rei-. Digues-m'ho immediatament!

-Senyor, jo us ho diré. Que tots estan admirats de l'extravagància que  vostra altesa ha volgut fer, com porta la insígnia d'una insignificant i menyspreable donzella i de baixa condició, molt poc apreciada entre les altres, i l'altesa vostra la porta en persona,  a la vista de tothom i durant tant de temps. Ni que fos reina o emperadriu, per fer-li tant cas! I com, senyor! No trobarà vostra altesa en aquest vostre regne donzelles de major autoritat en llinatge, en bellesa, en gràcia i en saber i dotades de moltes més virtuts? Que les mans dels reis, que són molt llargues, arriben allà on volen.

Digué el rei:

-Doncs, d'això, la reina n'està descontenta, i els estrangers i els meus súbdits n'estan admirats! -Digué aquestes paraules en francès: -Puni soit qui mal y pense! Ara jo prometo a Déu -digué el rei- que jo instituiré i faré sobre aquest fet un orde de cavalleria, de tal manera que, tant com hi haurà món, tothom recordarà aquesta fraternitat i aquest orde que jo faré.

I en aquell instant es féu deslligar la cimolsa, perquè ja no la volgué portar més, encara que restà molt entristit, però no ho deixà entreveure.

Després, senyor, acabades les festes, així com ja he dit a la vostra senyoria, féu els següents manaments:

Primerament, que es fes una capella sota l'advocació del benaventurat senyor Sant Jordi en un castell que s'anomena Óndisor, on hi ha una bella vila, la qual capella s'havia de fer com un cor d'església de monestir de frares i, a l'entrada de la capella, a mà dreta, que es fessin dues cadires, i dues més a la part esquerra, i d'allí en avall, a cada part, que es fessin onze cadires, fins que fossin en total vint-i-sis cadires. I que en casdascuna segués un cavaller i que, sobre el respatller de la cadira, cadascun dels cavallers tingués una espasa molt ben daurada, i que la coberta de la beina fos de brocat i de carmesí, brodada de perles o de pedreria -com a cadascú li sembli millior-, la més rica que cadascú pugui fer. I que al costat de l'espasa cadascú tingui un elm, fet a manera d'aquells de júnyer, i que el puguin tenir d'acer ben brunyit o de fusta ben daurada. I que sobre l'elm hi hagi el timbre de la divisa que cadascú voldrà, i que al respatller de la cadira, sobre una planxa d'or o d'argent, siguin pintades les armes del cavaller, i que allí estiguin clavades. (...)

Senyor,  a cada cavaller que volien elegir per posar en l'orde de la fraternitat, li feien aquesta cerimònia: cridaven un arquebisbe o un bisbe i li donaven els capítols de la fraternitat closos i segellats, els quals trametien al cavaller que volien elegir perquè fos de llur germandat; i també li trametien una roba tota brodada de garroteres i folrada de marts gibelins, i un mantell tan llarg com la roba, fins als peus, folrat d'erminis, el qual era de domàs blau, amb un cordó tot de seda blanca per lligar-se'l, i les ales del mantell es podien portar tirades sobre les espatlles i així s'ensenyava la roba i el mantell. La caputxa estava brodada i folrada d'erminis. El brodat era com la garrotera, que estava fet de la mateixa forma, és a dir, d'un cinyell amb  punta i  sivella, així com moltes dones elegants i d'honor porten a les cames per subjectar les mitges i, quan han ensivellat la garrotera, elles donen una atra volta al cinyell sobre la sivella fent un nus, i la punta del cinyell penja gairebé  fins a mitja cama, i enmig de la garrotera estan escrites aquelles mateixes lletres: Puni soit qui mal y pense. La roba, el mantell i la caputxa, tot és brodat de garroteres, i cada cavaller està obligat a portar-la tots els dies de la seva vida, tant dins de ciutat o vila on estigui com fora, tant en fets d'armes com en qualsevol altra acció. I si se n'oblidés o no volgués portar-la, qualsevol rei d'armes, herald o porsavant que el veurà anar sense la garrotera, té potestat absoluta per treure-li la cadena d'or del coll o el que porti al cap, o l'espasa o el que porti, encara que sigui davant del rei o en qualsevol plaça major. I cada cavaller està obligat cada vegada que no la portarà a donar dos escuts d'or al rei d'armes, a l'herald o al porsavant, i aquests estan obligats a donar l'un, d'aquests dos escuts, a qualsevol capella de Sant Jordi per a cera, i l'altre escut és per a ell, perquè hi ha parat esment.