L'ARDIT DEL MARINER

Les naus dels genovesos eren molt prop de terra, especialment la nau del capità, que n'era més a prop que totes les altres. I cap a mitjanit un mariner s'acostà a Tirant i li digué:

-Senyor, què daria la mercè vostra al qui, en nom vostre, cremés la nit que ve aquesta nau, que és més a prop de terra, que es diu que és del capità dels genovesos?

-Si tu fas això -digué Tirant-, jo de bon grat et daré tres mil ducats d'or.

-Senyor -digué el mariner-, si la mercè  vostra em promet, a fe de cavaller, de donar-me'ls, jo hi posaré tot el meu saber; i si no ho faig, obligueu-me a ser el vostre captiu.

-Amic -digué Tirant-, jo no vull que t'imposis cap penyora ni que t'obliguis a res, car la infàmia i la vergonya que guanyaràs, si no fas el que m'has dit, et serà prou càstig i pena. Pel que fa a mi, jo et prometo, per l'orde de cavalleria que he rebut, que, si tu la cremes demà, entre tot el dia i la nit, jo et daré tot el que t'he promès i encara molt més.

El mariner restà molt content, perquè ell estava convençut que ho aconseguirira, per la gran destresa que tenia tant en la mar com en la terra. Al matí preparà totes les coses que necessitava. (...)

Quan fou gairebé mitjanit, que tot era completament a les fosques, el mariner tingué totes les seves coses preparades per cremar la nau del capità. I ho féu de la manera següent:

L'avisat mariner havia fermat ben fort un argue a terra, vora mar. Després agafà una gúmena molt grossa i la posà dins una barca amb dos homes que remaven, que amb ell eren tres, i prengué una corda de cànem molt llarga, i grossa com el dit. Quan foren tan a prop de la nau que sentien parlar els qui feien la guaita al castell de popa, féu aturar la barca, es despullà i, tot nu, se cenyí una corda i es posà al cinyell un petit coltell ben esmolat, perquè, si havia de tallar alguna cosa, que ho pogués fer; i se'l posà a la part del darrere, perquè no el molestés en nedar; i a la beina del coltell lligà el cap de la corda. Manà als qui restaven a la barca que li donessin corda sense parar. Quan ho hagué tot disposat, es llançà a l'aigua i nedant s'acostà a la nau, tan a prop que sentia ben bé com parlaven els qui feien la guaita. Llavors posà el cap sota l'aigua perquè no fos vist, i s'acostà fins on era el timó de la nau, i aquí s'aturà una estona perquè ja no temia que pogués ser vist per ningú. A sota del timó de totes les naus trobareu grosses anelles de ferro, per tal com els mariners, quan volen que les naus mostrin carena o volen espalmar-les, o quan hi ha forta tempesta i es trenquen les agulles del timó, lliguen el timó en aquelles anelles, les quals van totes davall l'aigua. I el mariner passà la corda per l'anella, i prengué el cap de la corda i se'l tornà a lligar; i es posà davall l'aigua i tornà a la barca. I prengué el cap de la corda i el lligà al cap de la gúmena, i l'enseuà molt bé; i s'emportà un gran tros de sèu per enseuar l'anella, perquè la corda hi passés millor i no fes tanta remor. I deixà manat que, quan haguessin recuperat el cap de la gúmena, agafessin un fus de ferro i que el clavessin entremig de la gúmena perquè, quan arribés a l'anella i no hi pogués passar, així ell s'assabentaria que ells haurien recuperat el cap de la gúmena. I es tornà a llançar a l'aigua i tornà a la nau, i enseuà molt bé l'anella. I els de la barca estiraren la corda prima fins que recuperaren el cap de la gúmena. El fus de ferro havia estat fixat a la gúmena,  de tal manera que, quan arribà a l'anella no hi podia passar: l'avisat mariner conegué que el cap de la gúmena ja era a la barca. Quan li semblà que ja era hora, se n'anà.

Eixí a terra i lligà un dels caps de la gúmena a l'argue, i l'altre cap el  lligaren a una barca gran, una mena de balener, que ja la tenia plena de llenya i de teia, i tot ruixat amb oli perquè cremés bé. Hi calaren foc i ho   deixaren encendre bé, i posaren cent homes a l'argue i començaren a rodar ben fort. I amb la força de l'argue tot anà tan ràpid que,amb prou feines que havia eixit, el balener ja s'enganxà al costat de la nau, i amb les grans flames de foc que portava immediatament es calà foc en la nau, amb tan gran fúria  que res del món no hauria aconseguit d'apagar-lo. Els de la nau no pensaren altra cosa sinó a fugir amb les barques; d'altres es llançaven a la mar per passar a les altres naus, per bé que no pogueren evitar que n'hi morissin molts cremats per no haver tingut temps de poder eixir, i a molts el foc els sorprengué dormint.

Els qui feien la guaita dalt del castell anaren ràpidament a dir al mestre que hi havia molt foc a les naus dels genovesos. El mestre es llevar i pujà dalt, en una torre. Quan veié el gran foc, digué:

-Per Déu!, jo em penso que això ho haurà fet Tirant, car ell em digué anit que volia intentar si podia fer una mica de lluminària entre les naus dels genovesos.

Quan fou de dia, Tirant agafà tres mil ducats i els donà al mariner, i una roba de seda folrada de marts i un gipó de brocat. El mariner li'n donà infinites gràcies i restà molt content.

Més li hauria valgut no fer-ho, car aquest visionari assassina un home i és tancat a la presó, on és condemnat a menjar únicament pa. Com que només li porten pa, endevina que el rei de Sicília no ve de nissaga reial sinó que és fill d'un pobre forner.