TIRANT A SICÍLIA I A RODES

Tirant, Diafebus i els altres cavallers s'acomiaden de l'ermità i s'encaminen cap a Nantes, on són molt ben rebuts pel duc de Bretanya. En aquesta ciutat també hi han arribat uns cavallers francesos, que expliquen el que s'ha esdevingut a Rodes, illa protegida pels cavallers de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. El soldà d'Alcaire (el Caire), d'acord amb els genovesos, havia armat un estol que, aturat prop de la costa de Rodes, esperava atacar l'illa. Prèviament, uns traïdors genovesos, des de dins  de la ciutadella de Rodes, s'havien encarregat d'inutilitzar les ballestes dels cavallers cristians. Havien canviat les peces que servien per tensar els arcs per trossos de sabó i de formatge. No hauria pogut disparar ningú amb aquelles ballestes. Però una dama de l'illa es va assabentar de la traïció, perquè li ho   explicà un seu amant genovès en un moment de debilitat. La dama, fidel a Rodes, cridà de seguit Simó de Far, cavaller de l'orde de Sant Joan, que també estava enamorat d'ella, i li contà tot l'entrellat de la traïció. Simó de Far va córrer a dir-ho al Mestre de Rodes, i encara van ser a temps de reparar les ballestes. Així, Divendres Sant, el dia que la fortificació s'obria perquè tothom pogués contemplar les relíquies, van entrar els genovesos. Però en lloc d'ocupar l'illa, van ser llençats en profundes sitges. El soldà d'Alcaire es va irritar tant per la derrota que va decidir d'armar un gran estol i d'assetjar personalment l'illa.

Després de sentir el relat dels francesos, Tirant no s'ho pensa més, compra una nau i, amb uns quants mariners, parteix a ajudar Rodes. L'acompanya Felip, l'infant menor del rei de França. Naveguen per l'Atlàntic, costejant Portugal i, en el pas de l'estret de Gibraltar, comencen a tenir problemes. La nau de Tirant és atacada per d'altres naus mores. Però Cataquefaràs, un mariner eixerit que està al servei de Tirant, posa un filat de cordes, com si fos una xarxa, sobre el vaixell, de manera que priva que els projectils llançats des de les naus enemigues hi entrin i el destrossin. També en protegeix els costats amb matalassos, per tal que les bombardes no puguin esclatar ni incendiar-se la nau. I, finalment, ruixa els moros amb oli bullent. La sola nau cristiana ha sortit triomfant del dur combat naval. Però més moros i genovesos surten a perseguir Tirant i els seus homes tot al llarg de la costa de Barbaria.