PROPOSTES DE LECTURA

LLEGIM EL TEXT DES DE LA CAVALLERIA

El personatge de ficció Tirant lo Blanc (com també Curial) es passa tota la novel·la combatent un únic enemic: els infidels, és a dir, els no cristians, que la majoria de vegades són turcs.

Així com en l'època de Ramon Llull, un segle i mig enrere, l'enemic infidel contra el qual s'havien organitzat les croades eren els àrabs, ara, a la meitat del segle XV i per a tot l'Occident cristià, l'enemic més important són els turcs. La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs es va produir el 29 de maig de 1453 i des d'aleshores es van intentar organitzar croades per reconquerir-la: tot el món cristià volia recuperar la ciutat, sense que això fos possible en la realitat.

En la ficció, en canvi, qualsevol cosa pot esdevenir-se. I així, tant al Tirant lo Blanc com al Curial e Güelfa, els cristians acaben triomfant sobre els turcs. I és que les dues novel·les es fan ressò d'un ideal col·lectiu.

Entre el Tirant i el Curial, però -i des del punt de vista de la guerra- hi ha una gran diferència: Curial es comporta com un cavaller errant durant tota la novel·la (sempre combat cos a cos). Contràriament, Tirant comença essent un cavaller errant (quan triomfa a les festes d'Anglaterra), però acaba actuant com un gran estratega militar: venç les batalles gràcies a la tàctica militar i a l'astúcia.

Des d'aquí podem llegir el text a partir de dos eixos fonamentals:

    1. Des dels aspectes relacionats amb la cavalleria

    2. Des dels aspectes relacionats amb la guerra, que és l'activitat principal de tot cavaller.

Si voleu consultar bibliografia sobre el tema, cliqueu aquí, busqueu i segur que en trobareu.

Retorn a "Propostes de lectura"
Retorn a l'inici