Martí de Riquer, a la seva edició del Tirant lo Blanc (Barcelona: Ariel, 1979) resumeix la història del filòsof de Calàbria així:

Per sortir de dubtes i saber d'una vegada per sempre si Felip és o no és grosser i avar,  Ricomana envia a cercar a Calàbria "un gran filòsof, qui és home de grandíssima ciència, qui em dirà certament lo que jo desige". El filòsof es posà en camí i arribà a Palerm una nit, i "anà a posar en un hostal, e posà a rostir un tros de carn, e venc un rufià ab un conill e dix al filòsof que apartàs la sua carn, com ell volia primer rostir lo seu conill". El filòsof s'hi negà, discutiren, el rufià li donà "un gran bufet", i el filòsof un cop amb l'ast que el deixà mort. Apunta ací la ironia de Martorell, car en una baralla entre un filòsof i un rufià la cosa lògica fóra que aquest occís aquell.  El filòsof fou empresonat pel seu crim, i el rei de Sicília ordenà que només li donessin quatre unces de pa i quatre d'aigua. Poc després fou tancat a la mateixa presó un cavaller de la cort que s'havia barallat amb altres. Quinze dies després, el filòsof demanà al cavaller que l'endemà, quan seria en llibertat, pregués al rei que tingués misericòrdia d'ell. El cavaller restà molt sorprès, car creia que seguiria empresonat més d'un any, i el filòsof respongué que abans de mitja hora seria en llibertat. Efectivament, mentre en parlaven entrà l'algutzir, i el cavaller fou alliberat. Poc després el rei volia comprar un bellíssim cavall, que tenia el defecte de portar les orelles caigudes, cosa que ningú no s'explicava. El cavaller que havia estat a la presó digué que només el filòsof podria donar la raó d'aquesta anormalitat. El rei féu portar el filòsof davant el cavall, i digué que era degut que havia mamat llet de somera, cosa que es comprovà. El rei féu tornar el filòsof a la presó, i en recompensa li doblà la ració de pa. Vingué després a la cort un lapidari d'Orient al qual el rei volia comprar un riquíssim balaix, però tenia tres petits forats en la part inferior. A fi de saber-ne el valor féu venir el filòsof, el qual afirmà que dintre de la joia hi havia cos viu; i, en efecte, obrien d'un cop el balaix i n'eixí un cuc. El rei féu tornar el filòsof a la presó, i en recompensa li doblà una altra vegada la ració de pa. Pel camí el filòsof digué als qui el custodiaven que el rei no era fill "d'aquell magnànim e gloriós rei Robert, qui fon lo més animós e lliberal príncipe del món", ans era bord, fill d'un forner, i el regne pertanyia al duc de Messina. El rei interrogà el filòsof, el qual afirmà que sabia tot això per tal com només li havia fet gr+acia de pa, la qual cosa demostra que el seu pare fou un forner i no el rei Robert. El rei féu venir la seva mare, i aquesta amb precs i amenaces acabà confessant que "ella consentí a l'apetit e voluntat del forner dins en la ciutat de Ríjols", o sia Reggio de Calàbria.

El filòsof fou posat en llibertat i finalment pogué donar a Ricomana la seva opinió sobre l'infant Felip:"lo galant que la senyoria vostra m'ha fet veure porta l'escrit en lo front de molt ignorant home e avar. E dar-vos ha a sentir moltes congoixes. Serà home animós e valentíssim de sa persona e molt venturós en armes e morrà rei". Però, com  sigui que poc després tingué lloc l'episodi de l'agulla i el llit sumptuós, Ricomana, creguda que el filòsof de Calàbria havia errat, es casà amb Felip. I, efectivament, Felip, per mort del seu sogre, serà rei de Sicília.