LA FICCIÓ MALICIOSA DE LA VIUDA REPOSADA

La Viuda se separà immediatament de Tirant. Al darrera de l'hort, ella ja tenia concertada una casa d'una dona molt anciana, i la fé moblar molt bé i hi féu posar un llit de la categoria de Tirant.

Com que havia dormit poc, la Princesa es despullà per dormir més plaentment.

Quan la rabiosa Viuda cregué que ja havia arribat l'hora, anà a cercar Tirant molt secretament, li prengué jurament de moltes coses i el féu disfressar, i tots dos sols anaren a l'estança de la vella. A l'estança hi havia una petita finestra que donava a l'hort, des d'on es podia veure bé tot quant s'hi feia. Però la finestra era tan alta que hom no hi podia mirar sense una escala. La Viuda portava dos grans espills: l'un el posà ben alt, a la finestra, i l'altre el posà baix, en dret de Tirant i en dret de l'altre espill. Així, tot allò que es mostrava a l'espill de dalt, tot també es reflectia al de baix, ja que la lluna d'un espill estava de dret a l'altra. Per explicar-ho per experiència comuna: si un home té una ferida a l'esquena, com se la podrà veure? Que agafi dos espills i que l'un el posi a la paret, i l'altre de dret a aquell altre espill, de tal manera que aquest el pugueu veure; i la ferida es reflecteix al primer espill, i d'aquest  es reflecteix en l'altre.

Quan la Viuda hagué fet això i hagué deixat Tirant a l'estança, a corre-cuita se n'anà al palau i trobà la princesa, que estava dormint al llit, i li digué:

-Lleveu-vos, senyora, que el senyor emperador em tramet a dir-vos que els metges han manat que us lleveu i que no dormiu tant, car, havent vetllat tant la nit passada, si ara, després de dinar i a l'hora de la calor, us poseu a dormir gaire, s'engendrarien moltes malalties que danyarien la vostra delicada persona.

I obrí les finestres de la cambra perquè no dormís, la qual cosa acceptà la princesa per les piadoses paraules del seu pare. Quan s'hagué llevat, es vestí una gonella de brocat i anava tota descordada, sense drap de pits, i amb els cabells escampats per les espatlles. La Viuda li digué:

-Els metges creuen que us anirà bé de baixar a l'hort per veure aquella verdor. I allí farem molts jocs perquè us passi la son. Jo tinc unes vestidures de la festa del Corpus Christi, que imiten al vostre hortolà, i Plaerdemavida, a qui agraden molt aquestes coses i s'hi diverteix, se les vestirà i us dirà facècies de les seves.

La princesa amb la Viuda i amb les dues donzelles baixaren a l'hort. I Tirant estava mirant contínuament a l'espill, i veié venir la princesa que, amb les seves donzelles, s'assegué prop d'una sèquia d'aigua. La Viuda s'havia bé proveït de tot el que necessitava, i se les enginyà perquè el negre hortolà no fos a l'hort en aquella ocasió, sinó que el féu anar a la ciutat de Pera. I la Viuda ajudà a vestir Plaerdemavida, amb la careta que li havien fet, exactament com la cara del negre hortolà. I amb aquells vestits, entrà per la porta de l'hort. Quan Tirant el veié entrar, de veritat cregué que aquell fos el moro hortolà, i portava al coll una aixada i començà a cavar. A poc instant, ell s'acostà a la princesa i s'assegué al seu costat, i li agafà les mans i les hi besà. Després li posà les mans als pits i li tocà les mamelles, i li feia requestes d'amor. I la princesa feia grans rialles, així que tota la son li féu passar. Després ell se li acostà molt i li  posà les mans sota les faldilles, amb molta alegria de totes les donzelles per les coses divertides que deia Plaerdemavida. La Viuda girava la cara cap a Tirant, i es torçava les mans i escopia a terra, fingint de sentir molt fàstic i dolor pel que la princesa feia.

Penseu en el mesquí i desventurat de Tirant, que l'un dia estava tan pompós i tan content d'haver obtingut una senyora de tan alta dignitat per promesa -la cosa que ell més desitjava en aquest món- i, després, havia de veure pels seus propis ulls el seu dol, el seu plany i el seu dolor. I meditant, sospità que els espills no li representessin falsament el que havia vist, i trencà els espills per veure si hi havia dins alguna cosa maliciosa que hagués estat feta per art de nigromància, però no hi trobà res del que pensava. I volgué pujar dalt a la finestra per veure més coses  i per comprovar com acabarien aquells afers, però, com que no tenia escala, ja que la Viuda -pensant-s'ho- les havia apartades, sense altre remei, Tirant agafà el banc de davant el llit i el posà dret, i agafà una corda que tallà de la cortina, la passà per la biga, i, així, pujà dalt. I veié com el negre hortolà s'emportava la princesa de la mà en una caseta que hi havia a l'hort, on ell tenia les seves eines per a conrear l'hort i on dormia. I Plaerdemavida la portà dins aquesta caseta, i elles li regiraren una caixa on ell tenia la seva roba de vestir i tot el que hi tenia li remenaren. Al cap d'una estona, ella eixí i la Viuda, amb una de les donzelles, passejava prop de la caseta. Quan la veieren eixir, la Viuda s'acostà a la donzella, li donà un mocador de cap i li digué, perquè el joc continués amb força rialles:

-Posa-l'hi sota les faldilles de la princesa.

La donzella, tal com la Viuda l'havia ensinistrada, quan four davant sa altesa, s'agenollà a terra i li posà el mocador sota les faldilles: la ignorància de la princesa féu el joc a la malícia de la Viuda.

L'estat en què cau Tirant després d'haver pogut comprovar amb els seus ulls com la seva estimada l'ha traït amb un jardiner negre, és de   desesperació. Tot ha sortit com la Viuda havia planejat, la qual aprofita l'abatiment del cavaller per llançar-se-li a sobre, però ell, desesperat, fuig i degolla Lauseta.