LES ETERNES ARRELS DE LA GUERRA

Normalment, les conseqüències de la guerra afecten sobretot els més pobres, els menys protegits, les classes populars que aporten a les guerres la major contribució de sang, destrucció dels propis béns, de treball, de pèrdua de riqueses (l'estalvi es dilueix ràpidament amb la inflacció). Davant de conseqüències tan funestes, cal tenir el coratge d'afrontar les arrels del mal, el loc on neixen els conflictes.

No n'hi ha prou amb queixar-se. No és just suportar passivament la injustícia. Cal cercar la veritat, sense cap limitació. Cada vegada es fa més clar que és necessari parlar no solament dels perills de les guerres o invocar senzillament la pau. Cal més aviat descobir les circumstàncies habituals, les etapes, les estratègies que desemboquin inevitablement en un conflicte armat. No hi ha cap dubte que són gairebé sempre les mateixes, encara que els aspectes exteriors dels problemes siguin menys brutals, però potser més perillosos al mateix temps. També en aquest cas hem de detectar-ne les arrels per ordre d'importància.

-La conquesta econòmica de mercats mundials. Una de les causes profundes que generen els grans conflictes armats és certament la set insaciable de diners, de guanys, de supremacia comercial, d'extensió de vendes dels productes produïts, de submissió econòmica d'altres nacions a les quals es vol dominar, a través de la destrucció física o de l'esclavitud de la moneda.

Aparentment, ja no existeixen colònies, però l'esforç per tenir-les econòmicament dependents, encara que siguin políticament autònomes -si més no a nivell formal- continua a través de la imposició de mercats, d'emprèstits, de finançaments, d'exportacions. Amb el perill constant que "els pobres siguin cada vegada més pobres i els rics cada vegada més rics."

-L'imperialisme militar i ideològic dels recursos econòmics. És a dir, la tendència a exercir sobre vastes àrees veïnes al propi país o fins i tot a escala mundial la funció de nació-guia o, més realísticament, d'estat-policia de la comunitat humana.

Una política, com es diu actualment, de superpotència, de generosa protecció dels països pobres, que probablement han estat privats de les possibilitats objectives de viure amb les seves forces.

-El reconeixement no complert dels fonamentals drets civils i polítics. Hem vist i continuem observant tràgics esdeveniments que amb freqüència desencadenen guerres en el si d'una mateixa nació, entre sectors militars dictatorials i el poble, o bé entre partits majoritatis i minoritaris.

També en aquests casos és l'esperit d'engany, el fet de pretendre limitar la llibertat de l'altre, el fet de voler mantenir el poder costi el que costi, el fet de no acceptar dividir els recursos econòmics amb esperit de justícia, allò que genera les enemistats, les rivalitats, la lluita armada, amb els estralls i el terrorisme.

-Els nacionalismes extrems. En una paraula, l'educació a considerar-se la nació millor, amb el consegüent dret de manar i de decidir sobre els altres. Amb el consegüent odi o, si més no, menyspreu pels pobles considerats races inferiors. 

Un dramàtic exemple: la ideologia nazi a Alemanya. L'ús dels mass media amb aquest fi patriòtic per tal de difondre tòpics, proclames, prejudicis. Alguna cosa semblant ocorregué a Espanya durant la dictadura i a Itàlia durant el feixisme.

-La carrera d'armaments. És inevitable que alguns especulin amb totes aquestes xacres de la convivència humana. Per treure'n diners, guanys colossals, per desencadenar tensions que exigeixin solucions de força, per vendre armaments.

Les armes seran utilitzades, finalment, o per qüestions econòmiques o perquè permetran al que mani servir-se del puny de ferro per romandre en el poder. O bé constituiran una provocació per al país veí. Després hauran d'ésser substituïdes contínuament per models cada vegada més nous, amb una despesa sense fi, nous deutes i noves dependències. Aquest és el terrible equilibri del terror.

L'ésser humà, arrel de totes les arrels

L'ésser humà és l'arrel de totes les arrels. Si hem parlat de les institucions abans que de l'ésser humà és perquè les guerres les desencadenen les comunitats, els Estats, els exèrcits, els parlaments, els partits, els dictadors, les institucions en definitiva. Per això, elles són davant del món les primeres responsables de les seves decisions. A elles corresponen les declaracions de guerra i les decisions de cessar-les.

Però no es pot oblidar que l'ésser humà, amb la seva càrrega d'odi i de pau, de solidaritat o de conflicte, d'amistat o d'enemistat, de violència o de justícia, és la font primera de tot esdeveniment. És cert que no es pot confondre un conflicte privat, l'enemistat entre dues persones, amb un conflicte entre pobles, i col·locar les dues coses en un mateix nivell. Seria injust per la diversitat de les conseqüències, per la profunda diferència dels mecanismes de decisió, de les motivacions, dels objectius. Una diagnosi així agradaria als partidaris de la guerra que, a causa de la seva mala consciència, sempre busquen justificacions, per poder descarregar sobre l'esquena d'altre la terrible responsabilitat que porten al damunt. No obstant això, tot el món pot ésser constructor de pau o sembrador de guerra.

Mai no s'ha dit que totes les guerres es combaten amb armes i que per merèixer la condemna calgui que hi hagi morts i ferits. L'odi i l'egoisme són l'arrel comuna. La falta de preocupació pels altres, la falta de generositat, de capacitat d'escoltar i de comprendre, el trencament dels principis de solidaritat, l'ús de la força en lloc dels drets de la raó; aquestes ón algunes de les motivacions més profundes, desencadenants -encara que siguin ocultes-, de tantes profundes enemistats quotidianes.

Les guerres de família, de veïns, de barris no són menys mortíferes que les guerres declarades, encara que aquestes actuïn en una escala molt més àmplia. És així com sorgeix l'exigència de formar-nos per a la pau.

Article publicat a la revista Diagroup, número 9.

Retorn a "Llegim el text al marge del Tirant"
Retorn a "Llegim el text des de la pau"
Retorn a "Propostes de lectura"
Retorn a l'inici