Cristina de Pizan (1365-1431), nascuda a Venècia encara que va passar la major part de la seva vida a França, és la primera persona que, essent escriptora, va aconseguir viure de la seva professió: es va casar als quinze anys i va tenir tres fills, però va quedar viuda als vint-i-cinc i es va trobar amb els fills i la mare (el seu pare era mort) per mantenir. I ho va fer amb l'escriptura.

Autora de poesies, d'obres d'estratègia, de dret militar, de tractats pacifistes, la seva obra més coneguda és el Llibre de la ciutat de les dames (1404-1405), on reivindica una genealogia femenina i fa una proposta utòpica d'un espai regit i habitat només per dones.