Adaptat a la vida terrestre, l´home sotmès a la ingravitació experimenta una sobtada reducció de pes, vinculada a les diverses modificacions fisiològiques.
Aquesta disminució de pes és causada principalment per
cinc factors: pèrdua d´aigua, reducció de les reserves
de greix, atròfia muscular i decreixement quantitatiu dels "hematites"
i del calci.
Un cosmonauta torna a la Terra, doncs, amb menys pes i amb menys
sang.
Un estudi realitzat per l´agència espacial dels Estats Units revela que al principi d´un vol espacial es produeix una reducció del 70% de consum de sòlid i líquids. És com si a l´organisme no li calgués tant d´aliment, o dit d´una altra manera, com si la ingravidesa fes perdre la gana. El resultat és clar: immediatament hi ha una pèrdua de 3 kg.
Amb la multiplicació dels vols espacials i el desenvolupament de projectes de situació d´estacions permanents a l´espai, en les quals els cosmonautes tindran residències prolongades, el control del pes corporal (massa inercial) juntament amb l´alimentació, seran molt importants per a no posar en perill la seva salut.
Però, com
fer-ho?
