Jules Verne i l’electricitat Verne era de l’opinió que amb ajuda de
l’electricitat, l’home podria fer qualsevol cosa que imaginés.
L’ús pràctic de l’electricitat surt en moltes
de les seves obres. Aquestes aplicacions no són sorprenents en
els nostres temps, però a mitjans del segle XIX no existien i
per tant no s’havien vist mai, eren ciencia-ficció. Il·luminació exterior Ens és difícil d’imaginar que la il·luminació de les cases, indústries o carrers, pugui ser considerada un objecte de futur. Però a finals del segle XIX només en les grans ciutats els carrers s’il·luminaven per fanals de gas, que donaven una llum groga i esmorteïda i que només en els habitatges més sumptuosos es podia trobar una il·luminació central de gas. Els que no disposaven d’aquest tipus d’il·luminació s’havien de conformar amb llums de petroli o espelmes. A l’any 1863 Verne va escriure “París al segle XX”.
Allà descrivia la il·luminació dels carrers del
futur produïda pel sistema que anomena Way. El triomf de l’electricitat es va produir a l’exposició
universal de París a l’any 1900, on 40000 bombetes i 6000
arcs il·luminaven els dos costats del Sena. 30 anys abans Verne
havia descrit ja una il·luminació semblant. “La força elèctrica produïda per les dues
fàbriques , té altres aplicacions a més a més
de propulsar l'illa. Il·lumina el camp, el parc i la ciutat.
Alimenta les diverses corrents utilitzades pels serveis telegràfics,
telefòtics, telotogràfics i telefònics, per a la
necessitat de les cases i dels comerços ; també a aquestes
llunes fictícies que tenen cadascuna un poder de cinc mil espelmes
, que poden il·luminar una extensió de cinc-cents metres
quadrats.” Il·luminació interior L’any 1879 Edison va construir la primera bombeta d’incandescència amb un filament de carbó A l’any 1870, tres anys abans, Verne a les 20.000 llegües de viatge submarí escriu: ” De cop els nostres ulls van passar de la foscor a la llum més violenta. Nostra presó es va emplenar d’una matèria lluminosa tan viva que no vaig poder resistir-ne la brillantor. Per la seva blancor i intensitat vaig reconèixer aquell enllumenat elèctric que produïa el fenomen de fosforescència que havíem observat. Després d’haver tancat els ull involuntàriament els vaig tornar a obri i vaig observar que l’agent lluminós sorgia d’un semiglobus translúcid que sobresortia de la part superior de la cambra” A la biblioteca: “En el centre hi havia una amplia taula, plena de fulletons. La llum elèctrica inundava aquell harmoniós conjunt i es desprenia de quatre globus translúcids i mig encaixats en les volutes del sostre Nosaltres no ens sorprenem quan llegim aquest passatges. El mateix ens passa quan mirem les il·lustracions dels llibres, però llums d’aquesta mena no existien quan es va escriure el llibre.
En les novel·les de Verne surten moltes aplicacions tècniques, però aquesta apareix en diversos escrits. Qui era Ruhmkorff i perquè tenia Verne aquesta fascinació?
En el “Viatge al centre de la Terra” (1864): Els expedicionaris necessitaven una font de llum segura i portàtil :“Dos inductors d’espurnes Ruhmkorff , que proporcionen una font de llum amb corrent elèctric....” “De la Terra a la Lluna” (1865):Aquí la il·luminació i calefacció del projectil en el viatge, es fa gas que es transporta en un contenidor, però quan es requereixen grans mesures de seguretat per a la càrrega de l’explosiu del canó, podem llegir: “Es treballava durant la nit a la llum d’una làmpada artificial, que amb ajuda d'un aparell de Ruhmkorff il·luminava l’interior del Columbiad com si fos la llum del dia”
L’electricitat com a força propulsora L’aparell de Bunsen Bunsen a més de ser el descobridor de l’anàlisi espectral i del fogó de Bunsen, va construir una efectiva font de tensió: la pila Bunsen. El zinc submergit en àcid sulfúric diluït, i carbó submergit en àcid nítric. Els dos líquids estan separats per una placa porosa. En els viatge extraordinaris, els herois de Verne utilitzen totes
les possibilitats de transport: Velers i vaixells de vapor, ferrocarrils,
globus, vaixells aeris, submarins, vaixells elèctrics,... “20000 llegües de viatge submarí” va sortir entre 1869 i 1870, aquí Verne va deixar lliures les seves fantasies tècniques. Una idea revolucionaria va ser equipar el Nautilus totalment amb energia elèctrica. Ho va presentar com “les meravelles del Nautilus”. Al capítol 12 descriu el sistema propulsor sota el títol
“ Les benediccions de l’electricitat. Deixa parlar en Nemo:
La generació de l’electricitat es fa a partir del sodi
contingut en l’aigua del mar. El sodi faria una amalgama amb el
mercuri per fer d’elèctrode en una pila Bunsen. L’extracció
del sodi té lloc en un punt a l’interior d’un volcà
que proporciona el carbó, la font d’energia necessària. Verne necessitava pel vaixell una força propulsora que pogués
funcionar sota l’aigua. Ell va trobar molt encertadament que l’electricitat
era ideal. Anys més tard en la novel·la “ Davant la bandera” (1896), torna a necessitar un vaixell ràpid i poderós. L’enginyer Simon Hart és segrestat pel pirata Ker Karraje i portat a un vaixell. La velocitat del vaixell el meravella: “Ara finalment m’ha caigut la vena dels ulls, ara m’adono que ha arribat el futur. Sense veles, sense màquines........ Es un submarí, possiblement alimentat per bateries elèctriques.” En 1895 ja estaven força desenvolupats els fonaments de l’electrotècnica
amb els sistemes de producció, distribució i utilització
i ho reflecteix en la novella “La illa a hèlix” que
va aparèixer en aquesta època:
No sempre descriu Verne tots els detalls, com ja hem vist en els elèctrics i en el submarí de Ker Karrajes. A “Robur el conqueridor” (1886) i parlant de “ l’Albatros ”: “La força per mantenir l’aparell a l’aire no era vapor d’aigua, ni aire comprimit, ni altres gasos, tampoc matèries explosives, que necessitarien aparells mecànics; era l’electricitat. No tenia cap mena de motors elèctrics a bord de l’aparell volador, només tenia àcids i acumuladors. Com reaccionaven aquests àcids, això ja era el secret de Robur, igual que la manera de treballar dels acumuladors. Només una cosa vam constatar: les bateries eren d’una excepcionalment alta efectivitat, els àcids tenien una casi absoluta resistència a. l’evaporació o a la congelació. Una potència quasi infinita en cavalls elèctrics accionant les hèlices.....” Igualment a “Amo del món” quan ens descriu la força
propulsora de “l’Espant?”
|
|