En l'equilibri de fases i l'equilibri químic s'aborden l'equilibri de fases d'una substància i els sistemes químics homogenis i heterogenis que evolucionen fins a una situació d'equilibri caracteritzada per la constància en les concentracions o pressions parcials dels components del sistema, cosa que correspon a nivell microscòpic a una situació d'equilibri dinàmic.
Aquests conceptes permeten calcular les concentracions de les espècies presents en l'estat d'equilibri i predir com evoluciona un sistema químic en equilibri, com el de la formació de l'amoníac, quan es varia la concentració, la pressió o la temperatura.

Representació de l'equilibri de fases d'una substància en un diagrama de fases: l'exemple de l'aigua i del diòxid de carboni.
Interpretació de l'augment ebulloscòpic i del descens crioscòpic per comparació del diagrama de fases d'una dissolució amb el del dissolvent pur.

Caracterització de l'equilibri químic.
Diferenciació entre equilibris homogenis i heterogenis.
Expressió de la constant Kc i Kp en equilibris químics significatius com la reacció de formació de l'amoníac, la reacció de descomposició del carbonat de calci i una reacció d'esterificació.
Establiment de la relació entre Kc i Kp.

Utilització de la comparació entre el quocient de reacció, Qc o Qp, i la constant d'equilibri per predir el sentit d'una reacció.
Càlcul de les concentracions en l'equilibri a partir de la constant d'equilibri i les concentracions inicials.

Deducció dels factors que influeixen en l'equilibri: concentració, pressió i temperatura, a partir de l'expressió de la constant d'equilibri d'una reacció i predicció i observació experimental del sentit del desplaçament d'un equilibri quan es varia algun d'aquests factors.