EL DIA DE SHAY 

En un sopar de recaptació de fons per a una escola que atén a nens amb

    discapacitats d'aprenentatge, el pare d'un dels estudiants va

    pronunciar un discurs que mai serà oblidat per tots els que van

    assistir. Després d'exalçar l'escola i el seu dedicat personal, va fer

    una pregunta:

    'Quan no és interferida per les influències externes, tot el que fa la

    Natura , es fa amb perfecció. Tanmateix, el meu fill, Shay, no pot

    aprendre coses que els altres nens fan. Ell no pot comprendre les

    coses com altres nens ho fan. On és l'ordre natural de les coses al

    meu fill?'

    L'audiència va quedar en silenci davant la pregunta.

    El pare va continuar. 'Crec que quan un nen com en Shay, que era

    mental i físicament discapacitat, entra en el món, apareix una

    oportunitat de sentir la veritable naturalesa humana , i es veu en la

    forma en què altres persones tracten a aquest nen'.

    Després va contar la següent història:

    En Shay i jo acabàvem de passar per un parc on alguns nens, en Shay ho

    sabia, estaven jugant a beisbol. En Shay va preguntar, 'Creus que em

    deixaran jugar? Jo sabia que la majoria dels nois no volen a algú com

    en Shay en el seu equip, però com a pare també vaig pensar que si al

    meu fill se'l permetés jugar, això li donaria un molt necessari sentit

    de pertinença, i una certa confiança de ser acceptat pels altres tot i

    les seves mancances.

    Em vaig acostar a un dels nens en el camp i li vaig preguntar (no

    esperant treure'n gaire) si en Shay podria jugar. El nen va mirar al

    seu voltant per orientar-se i va dir: 'Estem perdent per sis carreres

    i el joc es troba en la vuitena entrada. Crec que pot estar en el

    nostre equip i provarem de posar-lo en el bat a la novena entrada '.

    Shay es va moure cap al banc de l'equip i, amb un gran somriure, es

    posà una camisa de l'equip. Jo mirava amb una petita llàgrima als ulls

    i amb la calor en el meu cor. Els nens s'adonaren de la meva alegria

    de veure el meu fill acceptat. Al final de la vuitena entrada, l'equip

    de Shay va anotar unes carreres, però encara anava darrere per tres.

    Al principi de la novena entrada, Shay es va posar un guant i va jugar

    al camp dret. Encara que cap cop va anar pel seu costat, se'l veia

    extasiat només pel fet de estar en el joc i en el camp, amb un

    somriure d'orella a orella quan jo el saludava des de les grades.

    Al final de la novena entrada, l'equip de Shay va anotar de nou.

    Ara, amb dos fores i les bases carregades, la possible cursa

    guanyadora era a base, i en Shay era el següent en el bat.

    En aquesta conjuntura, deixarien que Shay colpegés regalant així la

    seva oportunitat de guanyar el joc? Sorprenentment, donaren el bat al

    Shay. Tothom sabia que era impossible que colpegés, perquè Shay tan

    sols no sabia com sostenir el bat correctament, i molt menys connectar

    amb la pilota.

    Tanmateix, així com Shay s'anava acostant a la base, el llançador,

    reconeixent que l'altre equip posava de banda el guanyar per aquest

    moment en la vida de Shay, es va moure endavant uns pocs passos per

    llançar la pilota suaument per tal de que Shay pogués almenys fer

    contacte.

    El primer llançament va arribar, i Shay va colpejar de forma maldestra i fallà.

    El llançador va tornar a aproximar-se unes passes endavant per tornar

    a tirar la bola suaument cap a Shay.

    Així com la pilota arribà, Shay colpejà fluix pel terra i dret al llançador.

    El joc ara ja seria acabat.

    El llançador va recollir la pilota i fàcilment podria haver-la llançat

    a la primera base.

    Shay hauria estat fora, i això seria el final del joc. En canvi, el

    pitcher va llençar la pilota per damunt del cap del primera base, fora

    de l'abast de tots els companys.

    Tot el món de les grades i tots dos equips van començar a cridar:

    'Shay, corre a la primera! Corre a la primera! Shay mai en la seva

    vida havia corregut una distància tan llarga, però va arribar a la

    primera base.

    Arribà apressat a la base,amb els ulls ben oberts i amb cara de espantat.

    Tots cridaren, 'Corre a la segona, corre a la segona!'

    Agafant alè, Shay amb gran dificultat partí cap a la segona, lluitant

    emocionat per arribar a la base.

    En el moment que Shay es girava cap a la segona base,el jugador de la

    dreta tenia la pilota, era el més petit de tots, que ara tenia la seva

    primera oportunitat de ser l'heroi del seu equip.

    Podria haver llançat la bola a la segona base per a guanyar, però va

    entendre las intencions del llançador per la qual cosa, també,

    intencionadament va llençar la pilota alta i molt més amunt del cap

    del jugador de la tercera base.

    Shay va córrer cap a la tercera base delirant, al temps que els

    corredors de davant seu voltaven les bases cap a casa.

    Tots estaven cridant, 'Shay, Shay, Shay, all the way Shay' Shay va

    arribar a la tercera base, perquè el seu contrincant va córrer a

    ajudar-lo fent-lo girar en la direcció de la tercera base, i li va

    cridar, 'Corre a la tercera! Shay, Corre a la tercera!

    Així que en Shay voltà la tercera, els nins d'ambdós equips, i els

    espectadors, tots de peu cridaven: 'Shay, ves a casa! Ves a casa!

    Shay va anar a casa, trepitjà el sòl de casa, i va ser aclamat com

    l'heroi que va colpejar el Grand Slam i va guanyar el joc del seu

    equip.

    'Aquest dia', va dir el pare suaument amb llàgrimes rodant ara pel seu

    rostre, 'els nois d'ambdós equips van contribuir a dur un tros de

    veritable amor i humanitat en aquest món.

    Shay no va arribar a viure un altre estiu. Va morir aquest hivern,

    sense oblidar mai que havia estat l'heroi. Em va fer tan feliç, el

    retorn a casa i veure a la seva mare plena de llàgrimes abraçant el

    seu petit heroi del dia!