|
Més enllà de Darwin. Teoria sintètica de l’evolució.
Els descobriments genètics posteriors a Darwin han propiciat un millor coneixement dels mecanismes de l’evolució. Ara en veurem les principals aportacions.
Teoria sintètica de l’evolució
Els descobriments de Mendel sobre els mecanismes de transmissió dels caràcters hereditaris i algunes aportacions posteriors, van permetre reelaborar la teoria de l’evolució de Darwin. En un començament es parlava de Neodarwinisme, però la versió més actualitzada rep el nom de Teoria sintètica de l’evolució.
Les principals aportacions d’aquesta teoria als principis introduïts per Darwin són:
1. La informació hereditària es troba als gens
Els gens són fragments de les molècules d’ADN, unes molècules llarguíssimes que es troben en el nucli de totes les cèl·lules del cos.
Cada gen conté dos factors hereditaris anomenats al·lels, que són les unitats de transmissió hereditària de pares a fills. Cada progenitor transmet un al·lel per a cada caràcter, de forma que el fill té també dos al·lels per a cada caràcter, un provinent de la mare i l’altre provinent del pare. La informació continguda en els al·lels determina la manifestació dels caràcters.
2. Les proporcions dels al·lels en una població poden canviar per tal d’adaptar-se al medi.
Exemple: Considerem que en una població d’escarabats hi ha dos al·lels pel color del cos, un que determina color negre i l’altre que determina color marró clar. Si prop de la població d’escarabats s’instal·la una mina de carbó, el color del sòl s’ennegrirà. Aleshores, quin color li resultarà més beneficiós a l’escarabat per no ser vist fàcilment pels seus depredadors? És clar que el negre, i és clar que, en poques generacions, la freqüència de l’al·lel que determina el color negre serà més abundant, ja que els escarabats de color marró clar, seran caçats més fàcilment pels depredadors i, per tant, no podran transmetre els seus al·lels a la descendència.
3. De forma espontània hi ha al·lels que pateixen canvis anomenats
Aquests canvis són l’origen de nova variabilitat en les poblacions. Cal dir que la majoria de mutacions provoquen canvis desfavorables. Malgrat tot, de tant en tant hi ha mutacions que provoquen l’aparició d’al·lels més favorables per a l’adaptació de la població al medi. Les mutacions són, per tant, el motor de l’evolució. Tanmateix, aquestes mutacions no es poden encarregar, es produeixen a l’atzar, sense tenir en compte la seva necessitat.
4. Tots els éssers vivents estan emparentats
Es considera que tots els organismes provenen d’un ésser primigeni unicel·lular, el primer ésser vivent. Això vol dir que tots els organismes vius som parents més o menys llunyans.
5. L’evolució no té una direcció determinada.
No hi ha cap finalitat preestablerta en el procés evolutiu. L’únic mecanisme que hi intervé és l’adaptació a les condicions del medi. Com que les condicions del medi canvien al llarg del temps, la direcció de l’evolució també va canviant per tal d’adaptar-se sempre a les noves circumstàncies.
Què passaria si a partir d’ara, any rere any, cada cop fes més i més fred? Doncs que els animals evolucionarien cap a formes amb més estructures aïllants de la temperatura externa (greix, pèl, plomes) per protegir-se del fred. Però, i si anéssim cap a temperatures cada cop més altes? Doncs aleshores l’evolució portaria a estructures menys aïllants. Pot passar una cosa o altra, tot depèn de com evolucionin les condicions mediambientals.
6. El resultat de l'evolució no és una escala jeràrquica
No hi ha una gradació que vagi d’organismes més evolucionats a organismes menys evolucionats. Podem parlar d’organismes amb estructures més o menys complexes, però no d’uns organismes més evolucionats o superiors en contraposició a uns altres de menys evolucionats o inferiors. L’evolució és l’a-daptació al medi i tots hem fet un camí igual de llarg des de l’aparició del primer ésser vivent.
Què passaria si hi hagués un gran cataclisme, si xoqués un asteroide amb la Terra, per exemple? Segurament desapareixerien moltes espècies, i potser també desapareixeria l’ésser humà. Tanmateix és molt possible que romanguessin els organismes més resistents; bacteris, algues, alguns insectes, etc. Aleshores l’evolució continuaria a partir d’aquests supervivents, i nosaltres passaríem a ser un altre organisme fòssil més que no es va poder adaptar al medi en un moment determinat.
7. L'evolució és el resultat de l'acumulació gradual de petits canvis
No hi ha canvis sobtats. Calen llargs períodes de temps, moltes generacions, perquè els mecanismes de l’evolució produeixin canvis notables.
Aquest punt de la teoria sintètica de l’evolució ha estat rebatut per la teoria dels equilibris interromputs.
|