Inici 3r ESO 4t ESO 1r BAT 2n BAT Informació
Per a l'examen heu d'estudiar-vos els següents vídeos i audios:

1) Programa sobre l'Evolució en Youtube

Evolució 1de3 .divx
http://www.youtube.com/watch?v=NpzdezNMv38

Evolució 2de3 .divx
http://www.youtube.com/watch?v=XQN_GId49tk

Evolució 3de3.divx
http://www.youtube.com/watch?v=75P9MCe6OU0

2) Programa: En guàrdia de Catalunya ràdio.

Feu clic a:
http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944

i busqueu el programa:
296 - Darwin i el viatge del Beagle
24/01/2010
feu clic i escolteu-lo. Dura uns 40 minuts

3) Vídeos Youtube

Darwin, los fueguinos y el origen del hombre
http://www.youtube.com/watch?v=USm_qqmjvB8&feature=digest

Darwin, los fósiles y la Anatomia Comparada
http://www.youtube.com/watch?v=3QqdU9Hv6KY&feature=digest

Darwin geólogo.avi
http://www.youtube.com/watch?v=krtjPoZmMvg&feature=digest

Charles Darwin y la Evolución (6:17)
Buen resumen de las ideas de Darwin y del hecho evolutivo según la moderna biología. Vídeo extraído del programa de televisión de Eduard Punset "Redes".
http://www.youtube.com/user/euyinTube#p/u/71/UcXCJkwH8kE

¿Cómo se descubrió del ADN?Cèl·lules d'una esponja
http://www.youtube.com/watch?v=PMnE9xEZW-8&feature=digest

Cromosomas: ¿cómo se descubrieron?
Como se descubrió que los cromosomas llevan las características hereditarias. La información genética
http://www.youtube.com/watch?v=9rdUAFg3xyQ&feature=digest

Genes: ¿cómo se descubrieron?
demostración de que los cromosomas son portadores de los genes
Desarrollo embrionario de Drosophila melanogaster (la mosca de la fruta)
http://www.youtube.com/watch?v=VjsUoLTdxCE&feature=digest

¿De qué estamos hechos?
OKOKComponents químics d'un cos humà
http://www.youtube.com/watch?v=6F754AI09u4&feature=digest

¿Qué es la vida?
http://www.youtube.com/watch?v=mZ7JuIyreAQ&feature=digest

Per a l'examen heu d'estudiar-vos els següents textos:

Font:  Gradui's ara en secundària. Quadern de treball. Modul comú 10 (Un món feliç) (10_un_mon_felic_04.pdf)

El viatge a bord del H.M.S. Beagle

Quan tenia 21 anys, Darwin va deixar els seus estudis de teologia i es va embarcar com a naturalista en el vaixell H.M.S. Beagle(His Majesty’s Ship Beagle), que salpà l’any 1831 amb la missió de cartografiar diverses illes i zones costaneres de l’hemisferi sud, principalment a l’Amèrica del Sud i a l’Àfrica. El viatge durà 5 anys i permeté a Darwin recollir un gran nombre de dades que, més endavant, li permeteren elaborar la seva teoria evolutiva. Va arribar a recollir força organismes, sobretot aus, insectes, aranyes i plantes tropicals.

 

Les principals observacions que relitzà van ser:

1.             A l’Amazònia hi ha una enorme diversitat d’organismes, alguns amb força semblances.

2.             A la Patagònia (extrem sud d’Amèrica del Sud) hi ha restes fòssils de mamífers de mida gran, molt semblants a mamífers actuals de mida més petita. Concretament, trobà ossos fossilitzats de peresós gegant, d’armadillo gegant i de toxodon, un mamífer similar a l’actual hipopòtam.

3.             A les Illes Galápagos va trobar espècies inexistents a cap altra zona del món, però que presentaven similituds amb espècies de la costa sud-ameri-cana del Pacífic. A la majoria d’illes hi havia espècies que s’assemblaven força, però amb alguns trets propis. Darwin estudià a fons les diferents espècies de tortugues gegants i de pinsans.

Totes aquestes observacions van fer pensar a Darwin que totes les espècies s’originaven a partir de la modificació d’altres espècies existents.

Quan va tornar a Anglaterra, publicà diversos llibres exposant els materials recollits en el viatge. Al mateix temps, anava donant voltes sobre quins podien ser els mecanismes que provocaven l’aparició dels canvis que, finalment, determinaven l’aparició d’una nova espècie a partir d’una altra ja existent.

La teoria de Darwin (i Wallace)

L’any 1858 Darwin presentà els fonaments de la nova teoria evolutiva a la Linnean Society of London, conjuntament amb Alfred Russell Wallace (18231913), un naturalista anglès, contemporani de Darwin, que havia arribat a conclusions similars. La presentació tingué, però, poc ressò.

Un any més tard, l’any 1859, Darwin publicà L’origen de les espècies, un llibre

on es formulava, i es fonamentava amb exemples, la innovadora teoria.

Aquesta obra sí que tingué molt ressò en la comunitat científica. Wallace

també continuà escrivint, però mai no se li donà el reconeixement que aconseguí Darwin, ja que Darwin presentà més evidències en favor de la teoria. Cal indicar que els dos científics diferien en l’origen humà. Mentre que per Darwin la selecció natural també havia provocat l’aparició de l’ésser humà, per a Wallace la selecció natural no era suficient per provocar l’aparició humana i calia la intervenció divina.

Sintèticament, la teoria de Darwin-Wallace es fonamenta en els punts següents:

1.             Les característiques s’hereten: Els progenitors transmeten la majoria de les seves característiques als descendents.

2.             A les poblacions hi ha variació: A qualsevol població d’organismes hi ha individus diversos, amb característiques prou diferents. Moltes d’aquestes característiques són heretables. Si agafem per exemple l’espècie humana, fixa’t en la gran quantitat de persones diferents que hi ha al món. N’hi ha d’altes i de baixes, de pell fosca i de pell clara, de veu aguda i de veu greu, etc. També trobaríem grans diferències entre els individus de qualsevol altra espècie, malgrat ens costarien més de veure perquè no estem acostumats a fixar-nos-hi. Aquestes diferències entre els individus d’una mateixa espècie són causades en gran part per la diversa informació hereditària que tenen els individus.

3.             Hi ha un excés de descendents: Els organismes tendeixen a tenir molta més descendència de la que poden mantenir. El nombre de naixements en una generació determinada és molt més elevat que no pas el nombre d’in-dividus de la població.

4.             La selecció natural actua: Cada individu té unes determinades característiques que, segons l’ambient on visqui, són més o menys favorables per poder sobreviure i reproduir-se. El procés de selecció natural fa que sobrevisquin i es reprodueixin els individus amb característiques més favorables. Com que algunes d’aquestes característiques són heretables, a la propera generació es produiran amb més freqüència.

5.             L’origen de les espècies: Després de molt de temps, la selecció natural pot provocar que una població acumuli força canvis, suficients per determinar l’aparició d’una nova espècie.

Més enllà de Darwin. Teoria sintètica de l’evolució.

Els descobriments genètics posteriors a Darwin han propiciat un millor coneixement dels mecanismes de l’evolució. Ara en veurem les principals aportacions.

Teoria sintètica de l’evolució

Els descobriments de Mendel sobre els mecanismes de transmissió dels caràcters hereditaris i algunes aportacions posteriors, van permetre reelaborar la teoria de l’evolució de Darwin. En un començament es parlava de Neodarwinisme, però la versió més actualitzada rep el nom de Teoria sintètica de l’evolució.

Les principals aportacions d’aquesta teoria als principis introduïts per Darwin són:

 

1. La informació hereditària es troba als gens

Els gens són fragments de les molècules d’ADN, unes molècules llarguíssimes que es troben en el nucli de totes les cèl·lules del cos.

Cada gen conté dos factors hereditaris anomenats al·lels, que són les unitats de transmissió hereditària de pares a fills. Cada progenitor transmet un al·lel per a cada caràcter, de forma que el fill té també dos al·lels per a cada caràcter, un provinent de la mare i l’altre provinent del pare. La informació continguda en els al·lels determina la manifestació dels caràcters.

2. Les proporcions dels al·lels en una població poden canviar per tal d’adaptar-se al medi.

Exemple: Considerem que en una població d’escarabats hi ha dos al·lels pel color del cos, un que determina color negre i l’altre que determina color marró clar. Si prop de la població d’escarabats s’instal·la una mina de carbó, el color del sòl s’ennegrirà. Aleshores, quin color li resultarà més beneficiós a l’escarabat per no ser vist fàcilment pels seus depredadors? És clar que el negre, i és clar que, en poques generacions, la freqüència de l’al·lel que determina el color negre serà més abundant, ja que els escarabats de color marró clar, seran caçats més fàcilment pels depredadors i, per tant, no podran transmetre els seus al·lels a la descendència.

 

 3. De forma espontània hi ha al·lels que pateixen canvis anomenats

Aquests canvis són l’origen de nova variabilitat en les poblacions. Cal dir que la majoria de mutacions provoquen canvis desfavorables. Malgrat tot, de tant en tant hi ha mutacions que provoquen l’aparició d’al·lels més favorables per a l’adaptació de la població al medi. Les mutacions són, per tant, el motor de l’evolució. Tanmateix, aquestes mutacions no es poden encarregar, es produeixen a l’atzar, sense tenir en compte la seva necessitat.

4. Tots els éssers vivents estan emparentats

Es considera que tots els organismes provenen d’un ésser primigeni unicel·lular, el primer ésser vivent. Això vol dir que tots els organismes vius som parents més o menys llunyans.

5. L’evolució no té una direcció determinada.

No hi ha cap finalitat preestablerta en el procés evolutiu. L’únic mecanisme que hi intervé és l’adaptació a les condicions del medi. Com que les condicions del medi canvien al llarg del temps, la direcció de l’evolució també va canviant per tal d’adaptar-se sempre a les noves circumstàncies.

Què passaria si a partir d’ara, any rere any, cada cop fes més i més fred? Doncs que els animals evolucionarien cap a formes amb més estructures aïllants de la temperatura externa (greix, pèl, plomes) per protegir-se del fred. Però, i si anéssim cap a temperatures cada cop més altes? Doncs aleshores l’evolució portaria a estructures menys aïllants. Pot passar una cosa o altra, tot depèn de com evolucionin les condicions mediambientals.

6. El resultat de l'evolució no és una escala jeràrquica

No hi ha una gradació que vagi d’organismes més evolucionats a organismes menys evolucionats. Podem parlar d’organismes amb estructures més o menys complexes, però no d’uns organismes més evolucionats o superiors en contraposició a uns altres de menys evolucionats o inferiors. L’evolució és l’a-daptació al medi i tots hem fet un camí igual de llarg des de l’aparició del primer ésser vivent.

Què passaria si hi hagués un gran cataclisme, si xoqués un asteroide amb la Terra, per exemple? Segurament desapareixerien moltes espècies, i potser també desapareixeria l’ésser humà. Tanmateix és molt possible que romanguessin els organismes més resistents; bacteris, algues, alguns insectes, etc. Aleshores l’evolució continuaria a partir d’aquests supervivents, i nosaltres passaríem a ser un altre organisme fòssil més que no es va poder adaptar al medi en un moment determinat.

7. L'evolució és el resultat de l'acumulació gradual de petits canvis

No hi ha canvis sobtats. Calen llargs períodes de temps, moltes generacions, perquè els mecanismes de l’evolució produeixin canvis notables.

Aquest punt de la teoria sintètica de l’evolució ha estat rebatut per la teoria dels equilibris interromputs.