La
matria
La matria (massa, volum)
¥ Caracteritzaci— de la matria per la seva
massa i per ocupar un volum.
¥ Mesura directa i indirecta de la massa i el
volum de diferents s˜lids, l’quids i gasos.
¥ òs de la balana i de material volumtric.
La
matria (densitat)
¥ Diferenciaci— de materials per la seva
densitat,
¥ Cˆlcul experimental de la densitat de
diferents materials.
¥ òs del concepte de densitat per interpretar
diferents tipus de fen˜mens.
Propietats caracter’stiques de diferents materials
(experimental)
¥ Identificaci— experimental d'algunes propietats
caracter’stiques de diferents materials i relaci— amb la seva utilitzaci—.
¥ Aprofundiment en el cas especial de l'aigua.
¥ òs del model cineticomolecular (part’cules) de
la matria per interpretar diferents fets i fen˜mens: pressi— dels gasos,
difusi—, dilataci—, estats de la matria i canvis d'estat.
Mescles i substˆncies pures.
¥ Identificaci—, en materials de la vida
quotidiana, de diferents tipus de mescles - heterognies, coláloides i
solucions-, i de substˆncies pures.
¥ Representaci— mitjanant el model
cineticomolecular (part’cules).
¥ Aplicaci— d'algunes tcniques de separaci— de
mescles.
¥ Reconeixement de les dissolucions com a mescles
homognies.
¥ Preparaci— experimental de dissolucions de
diferent concentraci— i identificaci— de dissolucions presents a la vida
quotidiana.
¥ Anˆlisi del cicle de materials d'œs habitual.
Identificaci— de les matries primeres d'on provenen, de diferents passos en el
seu procŽs d'obtenci— i œs, i d'on van a parar els productes de rebuig que es
generen al llarg de tot el procŽs.
¥ Realitzaci— d'un projecte sobre l'œs mŽs
sostenible d'alguns materials a partir de colálaborar en grup en la cerca
d'informaci— i en la presa de decisions.
L'Univers
i el Sistema Solar
Observaci— del cel nocturn i diŸrn a ull nu i
amb instruments adequats. Diferenciaci— entre les galˆxies, estrelles i
planetes.
Identificaci— dels elements del Sistema Solar.
Observaci— de fen˜mens relacionats amb moviments i posicions del sistema
Sol-Terra-Lluna. Interpretaci— mitjanant models senzills de: el dia i la nit,
les estacions, la durada del dia al llarg de l'any, les fases lunars i els
eclipsis.
Analitzar el geocentrisme i l'heliocentrisme com
les dues explicacions hist˜riques per situar la Terra a l'Univers.
Reconeixement de la Terra com a sistema que
contŽ els subsistemes: atmosfera, hidrosfera, biosfera i geosfera que
interaccionen entre ells.
Descripci— dels components de l'atmosfera i de
la seva variaci— amb l'altitud, i justificaci— de la importˆncia que tŽ per a
la vida a la Terra tant pel fet de possibilitar les combustions i la
fotos’ntesi, entre d'altres canvis, com per la seva funci— reguladora de la
temperatura.
Identificaci— d'algunes variables que
condicionen el temps atmosfric. òs d'instruments meteorol˜gics i registre
sistemˆtic de dades. Representaci— grˆfica i anˆlisi comparativa de les dades
meteorol˜giques de diferents punts geogrˆfics. Interpretaci— de la formaci— de
precipitacions, tempestes i fen˜mens elctrics a l'atmosfera. Coneixement de
mesures de seguretat.
Caracteritzaci— de la hidrosfera: aigŸes
oceˆniques i continentals. Conceptualitzaci— del cicle de l'aigua.
Identificaci— de recursos h’drics: aigŸes superficials i subterrˆnies.
Identificaci— de les fonts i processos principals de contaminaci— i mtodes
bˆsics de depuraci—. Justificaci— de la importˆncia de no malgastar l'aigua.
Descripci— de la geosfera: estructura interna.
Reconeixement dels materials que formen l'escora terrestre: roques i minerals.
Descripci— del cicle de les roques.
Reconeixement dels tipus de roques i minerals
mŽs comuns. òs de claus senzilles per a la seva identificaci—. Relaci— entre
les propietats de les roques i minerals i la seva utilitzaci— com a recurs.
Identificaci— i caracteritzaci— dels trets
comuns de tots els Žssers vius a nivell individu: la nutrici— com a intercanvi
de matria i energia amb al medi, la relaci— com a capacitat de respondre als
est’muls del medi, la reproducci— com a transferncia d'informaci— i
l'estructura celálular dels organismes, a partir de trobar evidncies en Žssers
vius de l'entorn proper.
Interpretaci— de la diversitat dels grups
d'Žssers vius com a maneres diferents de realitzar les funcions vitals. Anˆlisi
de la biodiversitat en organismes vius o a partir de registres f˜ssils.
Interpretaci— i observaci— directa o indirecta,
a ull nu i utilitzant lupa i microscopi i visualitzador digital, de les
diferncies morfol˜giques en els cinc regnes.
Identificaci— i classificaci— d'organismes de a
partir de l'observaci— i utilitzant claus dicot˜miques senzilles. Utilitzaci—
de la lupa binocular, el microscopi i el visualitzador digital per a
l'observaci— d'Žssers vius no observables a ull nu.
Argumentaci— de la importˆncia de mantenir la
biodiversitat. Anˆlisi d'algun problema associat al trˆfic legal i ilálegal
d'espcies i al desplaament d'espcies aut˜ctones per espcies invasores.
Per afrontar la
comprensi— de fen˜mens i situacions complexos
Observaci— i
descripci— cient’fica de canvis en els moviments, en els materials, en els
Žssers vius i a la Terra utilitzant el vocabulari de manera rigorosa.
Plantejament de
preguntes que comportin l'establiment de relacions entre variables.
Identificaci— de les variables que poden ser mŽs significatives.
Diferenciaci— entre
observacions, inferncies, interpretacions o opinions personals.
Per investigar els
problemes, obtenir dades i reconixer evidncies
Disseny de petites
investigacions per respondre a les preguntes formulades.
Elaboraci— de taules i
de grˆfics, fonamentalment funcionals, a partir de dades obtingudes
experimentalment i utilitzant recursos TIC.
Identificaci—
d'evidncies de canvis al mateix temps que dels aspectes que no canvien.
Cerca de dades en
diferents fonts a partir d'identificar paraules-clau i anˆlisi cr’tica de la
informaci— trobada.
òs de recursos TIC
(simuladors, sensors) per a la captaci— i tractament de dades.
Per extreure
conclusions, validar-les, sintetitzar-les i comunicar-les
Identificaci— de
relacions entre variables i deducci— de regularitats i lleis senzilles.
Elaboraci— d'informes
sobre el treball realitzat, en els quals es justifiquin les conclusions tant a
partir de les dades recollides com de referents te˜rics.
Per transferir el nou
coneixement a la interpretaci— d'altres fen˜mens i a l'actuaci— conseqŸent i
responsable
òs dels coneixements
apresos per dissenyar i argumentar plans d'actuaci— orientats a estalviar
l'energia i preservar ecosistemes naturals.
Lectura cr’tica de
textos que mostrin aplicacions dels coneixements apresos i la seva
interpretaci—.
Establiment de
relacions amb aplicacions tecnol˜giques.
Interaccions
en el m—n f’sic
Caracteritzaci— de les forces com a
interacci—.
Mesura i representaci— grˆfica de les forces.
Diferenciaci— entre diferents tipus de forces.
Anˆlisi de fen˜mens de la vida quotidiana que
s'expliquen pel concepte de pressi—.
Caracteritzaci— del moviment rectilini uniforme.
Representaci— grˆfica del moviment rectilini
uniforme.
Anˆlisi de casos d'equilibri de forces: rep˜s i
moviment rectilini uniforme.
Reconeixement de l'efecte d'una fora o suma de forces en moviments i deformacions.
Relaci—
qualitativa i experimental entre fora i moviment: acceleraci—, frenada i
desviaci—.
Aplicaci— a la interpretaci— de causes d'accidents
de trˆnsit.
Continguts 2n
ESO
Energia
i treball
¥ Identificaci— de l'energia i la seva relaci—
amb el canvi.
¥ Valoraci— del paper de l'energia en la vida
quotidiana.
¥ Reconeixement de la
transferncia d'energia en forma de treball.
¥ Valoraci— de la multiplicaci— de la fora
mitjanant mˆquines.
¥ Diferenciaci— entre energia cintica i
potencial a partir d'analitzar exemples.
¥ Interpretaci— de la calor com a forma de
transferir energia i de la seva relaci— amb la variaci— de temperatura i els
canvis d'estat.
¥ Observaci— i comprovaci— experimental de
diferents formes de propagaci— de la calor (conducci—, convecci— i radiaci—).
¥ Identificaci— de materials conductors i
a•llants i el seu œs a la vida quotidiana.
Llum
i el so.
¥ Reconeixement de la transferncia d'energia
mitjanant la llum i el so.
¥ Experimentaci— de les propietats de la
propagaci— de la llum i el so. Interpretaci— d'aplicacions a la vida
quotidiana.
¥ Anˆlisi de la conservaci— i dissipaci— de
l'energia en les transferncies energtiques. ¥ Valoraci— del rendiment de
determinades transferncies energtiques en la vida quotidiana.
¥ Elaboraci— de propostes de mesures,
individuals i colálectives, d'estalvi energtic en l'entorn proper.
¥ Caracteritzaci— del cicle geol˜gic com a
interacci— dels processos geodinˆmics interns i externs.
¥ Identificaci— de canvis a la superf’cie de la
Terra causants per agents geol˜gics externs.
¥ Reconeixement de la meteoritzaci— de les
roques i de l'acci— d'alguns agents externs en el modelat del relleu.
¥ Representaci— del relleu terrestre i lectura
de mapes topogrˆfics.
¥ Caracteritzaci— dels processos de formaci— de
les roques sedimentˆries.
¥ Identificaci— de canvis a la superf’cie de la
Terra relacionats amb les manifestacions dels agents geol˜gics interns:
deformaci— de roques, sismicitat i vulcanisme.
¥ Reconeixement dels trets fonamentals de la
tect˜nica de plaques.
¥ Formaci— de serralades de muntanyes,
distribuci— del vulcanisme i la simicitat.
¥ Descripci— dels processos de formaci— de
roques magmˆtiques i metam˜rfiques. ¥ Identificaci— i relaci— de les seves
propietats amb el seu origen.
¥ Representaci— de les roques en mapes
geol˜gics.
¥ Identificaci— dels usos de les roques en la
construcci— i en la indœstria.
¥ Identificaci— de recursos energtics f˜ssils:
petroli, gas, carb—.
¥ Identificaci— de la clálula com a unitat
estructural i funcional del Žssers vius.
¥ Observaci— de clálules al microscopi, i
visualitzador digital.
¥ Interpretaci— de la diversitat de formes,
dimensions i identificaci— d'algunes estructures celálulars (paret celálular,
nucli, vacœols, cloroplasts i inclusions) i el tipus de funci— que realitzen.
¥ Justificaci— de la necessitat celálular de
nutrients i d'energia per al creixement, per al manteniment de la vida i per a
la reproducci—.
¥ Caracteritzaci— de la nutrici— heter˜trofa com
a procŽs celálular d'utilitzaci— de matria orgˆnica i oxigen del medi per a
obtenir energia i elaborar les seves estructures. ¥ Caracteritzaci— de la
respiraci— com a procŽs de transferncia d'energia a la clálula.
¥ Caracteritzaci— de la nutrici— aut˜trofa
(fotos’ntesi) com a procŽs celálular d'utilitzaci— de la matria inorgˆnica del
medi i l'energia solar per elaborar les seves estructures.
¥ Justificaci— del paper de diferents variables
a partir de la realitzaci— d'experiments senzills.
¥ Diferenciaci— entre la reproducci— sexual i
l'asexual, a nivell individu, fent especial mfasi en si els descendents s—n
genticament idntics o diferents al seu progenitor o progenitors. ¥ Anˆlisi
d'algun cicle biol˜gic representatiu a partir d'identificar evidncies de les
diferents fases.
¥ Caracteritzaci— de la funci— de relaci— com a
la capacitat de les clálules de captar est’muls i generar respostes.
Identificaci— del est’muls externs i interns.
¥ Identificaci— dels receptors, coordinadors i
efectors.
¥ Anˆlisi d'un ecosistema proper tot
identificant el paper de cadascun dels elements que el configuren.
¥ Valoraci— de les possibles conseqŸncies de la
seva modificaci—, en termes de la transferncia de matria i energia
(productors, consumidors i descomponedors).
¥ Identificaci— de similituds i diferncies amb
altres ecosistemes.
3r
ESO. F’sica i Qu’mica
¥ Distinci— experimental entre substˆncies simples, substˆncies compostes
i mescles.
*** Observaci—
experimental i mesura de propietats caracter’stiques de substˆncies pures.
¥ Identificaci— dels elements qu’mics bˆsics a
la Terra i als Žssers vius.
Classificaci— dels elements en metalls i no metalls en funci— de
propietats observades.
òs de la Taula
Peri˜dica per obtenir dades de les
propietats de diferents elements. Reconeixement
dels s’mbols dels elements mŽs abundants i del significat de les f—rmules de les substˆncies compostes.
¥
Utilitzaci— del model at˜mic per descriure els
diferents components estructurals de la matria: ˆtoms,
molcules i ions.
Comparaci—
de substˆncies amb estructures moleculars i estructures gegants,
i interpretaci— de diferncies en les seves propietats.
Descripci—
de l'estructura de l'ˆtom: interpretaci— de les diferncies entre els ˆtoms de
diferents elements i entre is˜tops
d'un element.
¥
Interpretaci— de la radioactivitat i dels efectes de les
radiacions ionitzants sobre els organismes i en particular els Žssers humans.
Valoraci— de mesures
preventives i protectores.
Descripci— d'altres
tipus de radiacions i les seves aplicacions.
¥ Caracteritzaci— dels canvis f’sics i dels canvis qu’mics.
*** Obtenci— experimental de substˆncies
compostes a partir dels seus elements i viceversa.
Reconeixement que es tracta de canvis qu’mics.
Observaci—
de canvis qu’mics relacionats amb fen˜mens quotidians:
- reaccions
ˆcid-base,
- d'oxidaci—
i combusti—,
- de
descomposici—,
- de
precipitaci—,
- de
fermentaci— i de putrefacci—.
Identificaci—
d'evidncies que els elements qu’mics es conserven
tot i que les substˆncies inicials i finals s—n diferents.
Interpretaci— dels canvis mitjanant el model
atomicomolecular.
Representaci— dels canvis amb el llenguatge
qu’mic.
*** Comprovaci— experimental de la
conservaci— de la massa d'un sistema tancat abans i desprŽs d'un
canvi f’sic o qu’mic.
Cˆlcul
de la massa de reactius i de productes en una reacci—
qu’mica senzilla.
Predicci— i ***estudi experimental de la variaci— de la velocitat d'una reacci— en
funci— de les variables (temperatura, concentraci—, grau de divisi— dels
reactius s˜lids). Observaci— de l'efecte dels catalitzadors i
aplicaci— a l'anˆlisi de l'acci— dels enzims i dels catalitzadors dels
vehicles.
¥ Anˆlisi d'algun procŽs d'elaboraci— de materials d'œs
quotidiˆ.
Discussi— sobre els aspectes a tenir en compte
per minimitzar l'impacte en el medi
del procŽs de producci— o del seu œs.
¥ Reconeixement
de la transferncia d'energia en les reaccions qu’miques.
Aplicaci— a l'anˆlisi
de les combustions i de la fotos’ntesi.
¥
Observaci— de les propietats elctriques de la matria.
*** Experimentaci— i interpretaci— de
fen˜mens elctrics mitjanant el model de cˆrrega elctrica.
Interpretaci—
de fen˜mens electrostˆtics: descˆrregues elctriques i ionitzaci—
de l'aire. Justificaci— de mesures preventives dels efectes dels llamps.
¥ Anˆlisi del funcionament d'un circuit elctric tancat: transport d'energia,
cicle d'electrons, diferncia de potencial i intensitat.
¥ Comprovaci— de la relaci— entre diferncia de potencial i intensitat en
situacions de la vida quotidiana.
Observaci— de canvis qu’mics produ•ts pel corrent elctric:
Electr˜lisi.
Identificaci—
d'aplicacions en el context proper.
¥ Anˆlisi dels principals processos de generaci— de l'energia elctrica a partir
de diferents fonts i del seu impacte en el medi.
Valoraci— dels
arguments a favor i en contra de cada tipus de procŽs.
¥
Identificaci— de cadenes energtiques i reconeixement que a cada pas tenim menys energia œtil al
sistema per fer treball.
Anˆlisi i valoraci— cr’tica de l'œs de l'energia
elctrica.
3rESO.
Biologia i Geologia 3r ESO
¥ Interpretaci— de la funci— de reproducci— com
a la transferncia de material gentic.
¥ Les clálules reproductores com a vehicle de
transmissi— dels carˆcters hereditaris i la seva relaci— amb el cicle biol˜gic.
¥ Caracteritzaci— de:
.- aparells genitals
femen’ i mascul’
.- gˆmetes (˜vuls i
espermatozoides)
.- recorregut dels espermatozous i ˜vuls
¥ Interpretaci— del cicle menstrual.
¥ Caracteritzaci— del procŽs reproductiu (coit,
fecundaci—, embarˆs i part).
¥ Reconeixement i valoraci— de mtodes de
control de natalitat: anticonceptius i tcniques de reproducci— assistida.
¥ Valoraci— dels canvis f’sics i ps’quics a
l'adolescncia.
¥ Reconeixement de la diversitat de gnere.
¥ Identificaci— de malalties de transmissi—
sexual i valoraci— de mesures preventives.
¥ Caracteritzaci— de la resposta sexual humana:
Sexe i sexualitat.
¥ Salut i higiene sexual.
¥ Interpretaci— de l'alimentaci— i la respiraci—
com a processos per obtenir matria i energia per viure.
¥ Caracteritzaci— de la digesti— com a procŽs
per transformar els aliments en nutrients i de l'assimilaci— com a procŽs
d'absorci— de nutrients des de medi extern al medi intern.
¥ Concepte d'alimentaci— equilibrada i conductes
de risc relacionades amb l'alimentaci—.
¥ Justificaci— de l'intercanvi de matria i
energia que tŽ lloc a les clálules, relacionant-ho amb la realitzaci— de les
funcions celálulars i la s’ntesi de molcules.
¥ Caracteritzaci— dels aparells, ˜rgans i
sistemes que aporten els nutrients a la clálula i n'eliminen els residus:
.- digestiu,
.- respiratori,
circulator
.- excretor,
fent mfasis en els tipus celálulars
caracter’stics de cadascun d'ells.
¥ Caracteritzaci— de la respiraci— celálular com
a procŽs d'oxidaci— del nutrients per a transferir energia a la clálula.
¥ Identificaci— dels diferents est’muls (f’sics
i qu’mics) i les respostes que genera el cos humˆ.
¥ Caracteritzaci— dels diferents receptors
celálulars que capten est’muls.
¥ Conceptualitzaci— de la neurona com a clálula
especialitzada en la captaci— i transmissi— d'est’muls i caracteritzaci— dels
centres nerviosos i dels nervis.
¥ Identificaci— dels ˜rgans del sistema nervi—s
com a ˜rgans coordinadors de diferents respostes.
¥ Identificaci— i avaluaci— de factors que
afecten la salut mental.
¥ Caracteritzaci— de l'aparell locomotor com a
efector de respostes del cos.
¥ Relaci— entre la morfoanatomia i el moviment:
ossos, mœsculs i articulacions.
¥ Anˆlisi del moviment.
¥ Est’muls que desencadenen respostes motores.
¥ Caracteritzaci— del sistema endocr’ com a
efector de respostes del cos.
¥ Aplicaci— del concepte d'equilibri hormonal a
l'anˆlisi dels trastorns mŽs freqŸents.
¥ Identificaci— de les hormones com substˆncies
activadores o inhibidores de funcions.
¥ Anˆlisi de l'efecte d'alguna hormona.
¥ Caracteritzaci— del sistema immunitari com a
efector de la resposta a la detecci— de substˆncies alienes al cos.
¥ Valoraci— de la importˆncia de la higiene
¥ Diferenciaci— entre immunitat activa i
passiva.
¥ Anˆlisi i interpretaci— de situacions
determinades:
.- vacunaci—,
.- alálrgies
.-transplantaments.
¥ Recerca sobre les variables que
condicionen el binomi salut-malaltia.
¥ Valoraci— dels efectes sobre la salut
individual i colálectiva de les conductes addictives.
¥ Valoraci— de la incidncia de l'entorn social
en les conductes i en la salut.
¥ Anˆlisi d'alguns impactes de l'activitat
humana sobre l'atmosfera i la hidrosfera.
¥ Diferenciaci— entre contaminaci— i contaminant
¥ Identificaci— d'alguns contaminants i el seu
impacte en alguns medis.
¥ Identificaci— d'alguns dels riscos derivats
dels processos geol˜gics externs.
¥ Reconeixement de l'activitat humana com a
afavoridor d'alguns d'aquests processos.
¥ Valoraci— de l'impacte i mesures per a la seva
predicci— i prevenci—.
¥ Caracteritzaci— des riscos derivats dels
processos geol˜gics interns: sismicitat i vulcanisme.
¥ Identificaci— de zones de risc en el marc de
la tect˜nica de plaques.
¥ Valoraci— de l'impacte i mesures de predicci—
i prevenci—.
¥ Caracteritzaci— de les conseqŸncies de
l'activitat humana sobre la biosfera a partir d'analitzar la modificaci— dels
cicles de matria i del flux d'energia de la natura.
¥ Identificaci— dels mecanismes autoreguladors
dels ecosistemes en els cicles de matria i el flux d'energia d'un ecosistema
proper.
¥ Anˆlisi de les causes, processos i
conseqŸncies d'alguns problemes ambientals, com ara:
.- la generaci— de residus,
.- la pluja ˆcida,
.- la disminuci— de la capa d'oz—
.- l'augment del di˜xid de carboni atmosfric.
¥ Argumentaci— de mesures preventives i
correctores per afrontar alguns d'aquests problemes i concreci— de propostes
d'actuaci— a l'entorn proper.
Continguts
comuns a tots els blocs
Per afrontar la comprensi— de fen˜mens i
situacions complexos
Plantejament de preguntes i discussi— del seu
inters i manera de definir-les.
Reconeixement de la complexitat dels problemes
quotidians i de la necessitat d'interrelacionar models te˜rics provinents de
diferents disciplines per donar-hi resposta.
Prioritzaci— del model o models a escollir per
analitzar un problema.
Per investigar els problemes, obtenir dades i
reconixer evidncies
Anticipaci— de possibles estratgies diferents
per afrontar la recerca de respostes a una pregunta i selecci— de la mŽs
id˜nia.
Recull sistemˆtic de dades, utilitzant sensors
quan calgui, i anˆlisi del grau d'exactitud i precisi—.
Cerca de dades per respondre a les qŸestions a
partir de diferents fonts, primˆries o secundˆries, i anˆlisi cr’tica del seu
inters i de les seves limitacions.
Remodelaci— d'un disseny experimental proposat
per tal de cercar noves dades o adequar-lo a nous objectius.
Per extreure conclusions, validar-les,
sintetitzar-les i comunicar-les
Identificaci— de tendncies significatives en
les dades obtingudes.
Participaci— en f˜rums de contingut cient’fic i
validaci— de les pr˜pies conclusions a partir de la confrontaci— amb les
d'altres.
Formulaci— de noves preguntes a partir dels
resultats obtinguts.
Per transferir el nou coneixement a la
interpretaci— d'altres fen˜mens i a l'actuaci— conseqŸent i responsable
òs del coneixement aprs per interpretar
aplicacions tecnol˜giques i problemes socioambientals, i per fonamentar l'actuaci—.
Reconeixement que hi ha incertesa al fer
prediccions relacionades amb processos f’sics i qu’mics i de la necessitat
d'avaluar riscos. Aplicaci— en l'actuaci— de principis com el de la precauci— i
de valors com els d'equitat, solidaritat i responsabilitat.
Reconeixement del carˆcter evolutiu de la
cincia i valoraci— de les aportacions de les diferents revolucions
cient’fiques en la superaci— de dogmatismes i en els canvis de les condicions
de vida de les persones.
Anˆlisi cr’tic de corrents d'opini— no
fonamentades en el coneixement cient’fic actual.
Moviment
rectilini uniforme
¥ Anˆlisi qualitatiu dels moviments rectilinis i
curvilinis.
¥ Associaci— del tipus de moviment amb
representacions grˆfiques.
¥ Anˆlisi quantitatiu del moviment rectilini
uniforme (MRU).
¥ Caracteritzaci— de l'equilibri de forces.
¥ Identificaci— del pes dels objectes i el seu
centre de gravetat.
¥ Reconeixement de la relaci— entre fora i
deformaci— en els cossos elˆstics.
¥ Anˆlisi experimental de la pressi— exercida
per s˜lids, l’quids i gasos.
¥ Identificaci— de les variables que influeixen
en el valor de la pressi— atmosfrica.
¥ Caracteritzaci— de les lleis de Newton i la
seva aplicaci— a la identificaci— i anˆlisi de moviments i forces en la vida
quotidiana.
¥ Interpretaci— de situacions relacionades amb
accidents de trˆnsit i anˆlisi de mesures preventives.
¥ Anˆlisi experimental de la caiguda lliure i de
la independncia de la seva acceleraci— envers la massa.
¥ Caracteritzaci— de la llei de la Gravitaci—
Universal i la seva aplicaci— en l'anˆlisi del moviment de diversos tipus
d'astres i de les naus espacials.
¥ Identificaci— de problemes generats per la
ingravidesa.
¥ Valoraci— dels avenos cient’fics i
tecnol˜gics.
¥ Evoluci— en les concepcions per explicar
l'origen de l'Univers i la seva estructura.
¥ Caracteritzaci— de les ones segons amplitud,
freqŸncia, per’ode i longitud d'ona.
¥
Reconeixement de la possibilitat de propagaci— d'ones mecˆniques en s˜lids,
l’quids i gasos.
¥ Anˆlisi experimental d'ones estacionˆries i de
la ressonˆncia.
¥ Reconeixement del so i les ones sonores.
¥ Identificaci— de fen˜mens relacionats amb la
reflexi— del so.
¥ Anˆlisi de la generaci— de sons en instruments
musicals, descripci— de caracter’stiques de l'aparell de fonaci— humˆ i
justificaci— de mesures saludables en escoltar mœsica.
¥ Interpretaci— de la reflexi— i refracci— de la
llum mitjanant el model de raigs i justificaci— del funcionament de diversos
aparells ˜ptics i de l'ull humˆ.
¥ Interpretaci— de la polaritzaci—, la dispersi—
cromˆtica, els colors, les interferncies mitjanant el model ondulatori.
¥ Establiment de relacions l'espectre
electromagntic, les propietats dels diversos tipus d'ones electromagntiques i
les seves aplicacions.
¥ Cerca d'informaci— sobre alguna de les
aplicacions de les ones electromagntiques, analitzant les mesures de seguretat
implicades i comunicant les conclusions amb diferents suports.
¥ Observaci— experimental de propietats de
substˆncies: conducci— de l'electricitat en estat pur o en dissoluci—, punt de
fusi—, duresa, etc. i classificaci— de les substˆncies segons les seves
propietats identificades.
¥ Interpretaci— en funci— de l'enlla: i˜nic,
covalent o metˆlálic.
¥ Establiment de relacions entre l'organitzaci—
dels elements en la Taula Peri˜dica i la seva estructura.
¥ Interpretaci— de l'estructura de l'ˆtom a
partir d'evidncies de la distribuci— dels electrons en nivells d'energia.
¥ Diferenciaci— de les propietats de les
dissolucions ˆcides i bˆsiques i mesura de pH.
¥ Reconeixement de substˆncies ˆcides i bˆsiques
d'œs freqŸent i de la seva utilitzaci—.
¥ Caracteritzaci— de les reaccions qu’miques de
neutralitzaci—.
¥ Interpretaci— de la capacitat de l'ˆtom de
carboni per formar enllaos.
¥ Identificaci— dels hidrocarburs com a recurs
energtic i dels problemes ambientals relacionats amb el seu œs.
¥ Reconeixement experimental de propietats
f’siques d'alguns compostos orgˆnics senzills i de macromolcules. Establiment
de relacions amb la seva estructura.
¥ Obtenci— de pol’mers, anˆlisi de les seves
aplicacions i dels problemes relacionats amb el seu reciclatge.
Per afrontar la comprensi— de fen˜mens i
situacions complexos
Plantejament de preguntes i discussi— del seu
inters i manera de definir-les.
Reconeixement de la complexitat dels problemes
quotidians i de la necessitat d'interrelacionar models te˜rics provinents de
diferents disciplines per donar-hi resposta.
Prioritzaci— del model o models a escollir per
analitzar un problema.
Per investigar els problemes, obtenir dades i
reconixer evidncies
Anticipaci— de possibles estratgies diferents
per afrontar la recerca de respostes a una pregunta i selecci— de la mŽs
id˜nia.
Recull sistemˆtic de dades, utilitzant sensors
quan calgui, i anˆlisi del grau d'exactitud i precisi—.
Cerca de dades per respondre a les qŸestions a
partir de diferents fonts, primˆries o secundˆries, i anˆlisi cr’tica del seu
inters i de les seves limitacions.
Regulaci— d'un disseny experimental proposat per
tal de cercar noves dades o adequar-lo a nous objectius.
Per extreure conclusions, validar-les,
sintetitzar-les i comunicar-les
Identificaci— de tendncies significatives en
les dades obtingudes.
Participaci— en f˜rums de contingut cient’fic i
validaci— de les pr˜pies conclusions a partir de la confrontaci— amb les
d'altres.
Formulaci— de noves preguntes a partir dels
resultats obtinguts.
Per transferir el nou coneixement a la
interpretaci— d'altres fen˜mens i a l'actuaci— conseqŸent i responsable
òs del coneixement aprs per interpretar
aplicacions tecnol˜giques i problemes socioambientals, i per fonamentar l'actuaci—.
Reconeixement que hi ha incertesa en fer
prediccions relacionades amb processos biol˜gics i geol˜gics i de la necessitat
d'avaluar riscos. Aplicaci— en l'actuaci— de principis com el de la precauci— i
de valors com els d'equitat, solidaritat i responsabilitat.
Reconeixement del carˆcter evolutiu de la
cincia i valoraci— de les aportacions de les diferents revolucions
cient’fiques en la superaci— de dogmatismes i en els canvis de les condicions
de vida de les persones.
Anˆlisi cr’tic de corrents d'opini— no
fonamentades en el coneixement cient’fic actual.
Identificaci— de principis i procediments que
permeten reconstruir la hist˜ria de la Terra. Reconeixement del temps geol˜gic:
magnituds i datacions absolutes i relatives. Caracteritzaci— de les eres
geol˜giques i ubicaci— de fets geol˜gics i biol˜gics rellevants.
Identificaci— d'alguns f˜ssils caracter’stics i
explicaci— del procŽs de fossilitzaci—. Anˆlisi de f˜ssils per identificar
ambients i climes dels passat.
Interpretaci— de columnes estratigrˆfiques i
talls geol˜gics. Aplicaci— en la reconstrucci— de la historia geol˜gica d'un
territori. Reconeixement de les grans unitats geol˜giques de Catalunya.
Reconeixement dels desplaaments dels continents
i l'expansi— dels fons oceˆnic: la deriva continental.
Identificaci— de plaques litosfriques:
moviments i l’mits. Distribuci— de volcans i sismes. òs d'escales de mesura de
sismes: intensitat i magnitud. Interpretaci— de la hist˜ria dels continents i
oceans.
Cerca d'informaci— sobre riscos geol˜gics,
propers o llunyans, associats a la dinˆmica terrestre i anˆlisi de les mesures
de predicci— i prevenci—.
Aproximaci— a la conceptualitzaci— de la Terra
com un sistema que s'atorregula. Anˆlisi de les conseqŸncies d'algunes
activitats humanes en funci— de la teoria Gaia.
Identificaci— de la variabilitat de les
persones: carˆcters hereditaris i no hereditaris. Definici— de fenotip. Les
clálules com a vehicle de transmissi— dels carˆcters hereditaris.
Caracteritzaci— dels cromosomes com a estructura
que es conserva, es duplica i es transfereix per mitosi/meiosi. Identificaci—
dels cromosomes com a transmissors de la informaci— gentica. Similituds i
diferncies entre la mitosi i la meiosi a nivell general.
Identificaci— de l'ADN
com a una de les substˆncies de les que estan formats els cromosomes: la seva
composici—, estructura i funcions biol˜giques. Aproximaci— al concepte de gen.
Anˆlisi d'un cariotip. Conceptualitzaci— de les mutacions.
Caracteritzaci— de la teoria cromos˜mica de
l'herncia i transmissi— dels carˆcters hereditaris. Determinaci— cromos˜mica
del sexe.
Resoluci— de problemes senzills relacionats amb
la herncia i amb la herncia del sexe. Identificaci— de malalties hereditˆries
i valoraci— del diagn˜stic prenatal.
Aproximaci— hist˜rica a la gentica: des de
Mendel i els primers estudis de gentica fins al projecte genoma humˆ.
Valoraci— de les aplicacions de la enginyeria gentica en diferents camps (els
aliments transgnics, la clonaci— i el genoma humˆ) i de les repercussions en
els Žssers humans i en els ecosistemes.
Exposici— i anˆlisi d'algunes teories sobre
l'origen de la vida a la Terra.
Caracteritzaci— de l'evoluci— com a procŽs pel
qual les espcies s'han anat succeint a partir de canvis que es transmeten de
generaci— a generaci—. Identificaci— del concepte d'espcie. Explicaci— de
l'evoluci— a partir d'identificar-ne proves.
Comparaci— entre el lamarckisme, darwinisme i
altres teories actuals generades per la cincia per explicar l'origen,
transmissi— i selecci— dels canvis.
Anˆlisi de la biodiversitat en la hist˜ria dels
Žssers vius: dels primers microorganismes als organismes pluricelálulars.
Identificaci— de les principals etapes en el
procŽs de l'evoluci— dels hom’nids. Justificaci— de les diferncies i
similituds dels f˜ssils humans amb les d'altres hom’nids.