Què passa a l'escola amb l'alumnat que porta el malestar emocional a la motxilla? És possible la reconstrucció del vincle educatiu/emocional a l'escola?

L'alumnat quan arriba als centres educatius ho fa tot d'una peça, com persones amb les seves característiques i experiències vitals, amb la seva petita o gran biografia. Per alguns nens i adolescants, la seva situació personal és una carrega que sovint els neguiteja i fa patir, diem doncs que amb els llibres i les expectatives personals aquest nens i nenes porten el malestar emocional a la motxilla.

Reflexionar per poder respondre a la pregunta Què passa a l'escola amb l'alumnat que porta el malestar emocional a la motxilla? És possible la reconstrucció del vincle educatiu/emocional a l'escola?, i més aviat pel fet de poder contestar-la afirmativament, el desig de contribuir-hi a fer-ho possible també des de l'assessorament psicopedagògic, ha estat el fil invisible que ha estirat i motivat aquesta recerca.

En el meu recorregut professional primer a la docència i actualment a l'àmbit de l'assessorament psicopedagògic, observo de prop, i alhora amb una visió força àmplia, els canvis en les relacions interpersonals, familiars, socials i culturals que sacsegen l'educació.

És important per l'estudi esbrinar com aquests canvis vertiginosos en la nostra societat de la informació, la globalització i la multiculturalitat influeixen de diverses maneres als alumnes, les famílies i els centres educatius i també als EAP. Per comprendre de quines maneres tots plegats hem d'adaptar-nos i elaborar noves formes de percebre, rebre i processar les informacions,i interioritzar nous valors en les relacions interpersonals o noves expectatives vitals i professionals i les consequències que aquest canvis comporten a alumnes, professorat i famílies.

En particular i especialment estudiarem com afecten aquests canvis a l'alumnat que està exposat a un allau d'informacions i estímuls amb models d'adults adolescents que substitueixen la realitat per una fantasia artificial comercialitzada , models en els que el món és presentat com un parc temàtic, es banalitza la violència i se sobrevaloren les conductes agosarades. Això genera als adolescents noves necessitats, que alguns viuen amb expectatives desajustades a les seves possibilitats.

En les relacions del dia a dia en els centres educatius es viuen situacions conflictives, sovint difícils d'entendre pels mateixos alumnes, el professorat i les famílies. Sense punts de referència amb pocs límits, alguns nois i noies, es troben desorientats amb sentiments d'incomprensió, incertesa, soledat, impotència i ràbia.

Ens adonem que aquests canvis no afecten tothom per igual, si no que provoquen l'augment, especialment en els alumnes més fràgils, de conductes desajustades i de diversos trastorns del comportament i de la personalitat. Aquests alumnes als que fem referència presenten perfils, necessitats i problemàtiques diverses, i preocupen cada cop més al professorat, les famílies, la comunitat educativa i a la societat en general.

Volem destacar la importància que té pel desenvolupament de l'alumnat que les propostes educatives s'apropin a la realitat de l'alumnat, és a dir, a les seves necessitats i interessos evitant l'escissió escola/societat i alhora que les pràctiques educatives els facilitin l'accés als recursos, els instruments culturals que promoguin el desenvolupament de les capacitats personals per tal què l'alumnt pugui participar de forma autònoma i constructiva en la societat.

Per fer això possible els professionals han de conèixer la manera en la que els canvis socials incideixen en alumnes, famílies i escola per incorporar-los els canvis més protectors en la dinàmica de la institució de manera que facilitin el desenvolupament harmònic de l'alumnat, protegint-los dels que poden constituir factors de risc o desprotecció.

En principi hem volgut constatar els canvis, la seva influència positiva o no, es concretarà en cada context i en les interrelacions dels àmbits de desenvolupament amb les condicions personals de l'alumne. Per tant no podem definir a priori si els canvis als que fem referència són o no beneficiosos o perjudicials.

Es constat l'augment d'adults que volen mantenir la imatge i l'estil de vida dels adolescents, que volen ser amics del seus fills o que prioritzen la part lúdica de la vida,i que tenen dificultats per assumir les pròpies responsabilitats (p. ex. anunci d'un anitgripal que es pren per anar a pescar, però no per endreçar la casa o bé el tipus de mare i filla que són iguals físicament perquè mengen X...)

La sobrevaloració de productes de màrqueting “ merchandising ” personatges Disney, O.T.,... augmenta de forma preocupant, se'n parla d'aquests personatges com si fossin de la família, els nens se'ls mengen en fora de galetes o els porten en les samarretes i en roba interior, els nens els reclamen i els pares els compren com si pels seus fills no portar-los fos estar fora de la realitat social.

“ Gairebé el 15% dels nens i adolescents de 10 a 18 anys catalans tenen trastorns de conducta que, en molts casos, es tradueixen en comportaments agressius difícils de contenir per les seves famílies”...” els trastorns de conducta estan augmentant d'una forma molt preocupant, tot i que no hi ha un únic motiu que ho expliqui.... Hi ha hagut un canvi general en la forma que tenen els nens d'expressar la violència...” “un 30% dels menors atesos el 2003 a l'Hospital tenien un trastorn del comportament que van manifestar amb conductes agressives i problemes a l'hora d'adaptar-se al ritme escolar ” J.A.Alda responsable de Psiquiatria de l'Hospital Sant Joan de Déu. Article El Periódico 4/04/2004.

Amb la intenció d'avançar en la línia del decret de 299/1997 de 25 de novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials en la que es fa referència als principis de personalització de la resposta educativa. Així com al caràcter interactiu i contextual de l'avaluació psicopedagògica i de la seva interdisciplinaritat. Aquests són aspectes que s'han treballat espcialment

Són aquests principis els que han anat de la ma del compromís d'avançar cap a la integració, la inclusió i la personalització en l'atenció educativa i psicopedagògica de l'alumnat amb NEEATPC.

Els principis anomenats que han d'edevenir els referents per potenciar la participació d'alumnat i les seves famílies, els quals faciliten la concreció de l'atenció interdisciplinària tant en la determinació de serveis educatius específics com en la coherència i optimització de les intervencions dels professionals de diferents àmbits de la educació i de la salut.

En la mesura que s'han pogut anar realitzar projectes específics i aplicant plans educatius individualitzats, projectes educatius o bé educatius i terapèutics que donessin resposta a l'alumnat amb NEEATPC, s'han pogut contrastar les dificultats que sorgeixen i les necessitats educatives específiques que hi són presents.

En aquest punt volem fer una referència al subtítol del treball, aprendre emocions / vivint aprenentatges, és de la forma vivencial com entenem la força dels lligams i els fils que sustenten la reflexió sobre la pràctica, ens hem apropat a diversos àmbits teòrics actuals i amb totes les limitacions dels propis coneixements previs, hem pogut reflexionar i aprendre, donant sentit a algunes preguntes inicials, sobre la pròpia pràctica d'assessorament psicopedagògic i la dels professionals que molt generosament han compartit les seves experiències, neguits i desitjos de millora amb nosaltres.

Per últim i com a conseqüència del que hem explicat anteriorment, ens hem plantejat en aquest estudi la recerca de noves maneres d'enfocar l'assessorament i la realitat educativa tenint en compte les diferents perspectives que la complexitat del context requereix, per tal d'elaborar-ne algunes propostes de millora.

Tant el contingut com les propostes que presentem en aquesta memòria són el resultat d'aquest procés, però cal fer constar que és el propi procés el que m'ha enriquit personalment i professional, per això comencem la memòria d'aquesta llicència d'estudis citant a Brandao, C (1986) Pérez, G (1997) :

Pérez Serrano, Gloria “ Elaboración de Proyectos Socials” (1997) Madrid. Editorial Narcea. Cita a Brandao (1986)