Informe sobre la situació actual de la Unitat de Suport i Formació de l’àrea TIC del Departament d’Educació (antiga Àrea de Formació i Experiències de la Subdirecció general de Tecnologies de la Informació). Departament d’Educació.
El punt de partida
L’Àrea de Formació i Experiències
La Unitat de Suport i Formació té com a punt de partida l’Àrea de Formació i Experiències integrada dins de l’extingida Subdirecció General de Tecnologies de la Informació (SGTI), antic PIE (Programa d'Informàtica Educativa), que va estar comandada per en Ferran Ruiz i Tarragó, fins a la seva dimissió al desembre de 2004. L’SGTI depenia de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa (DGOIE).
L’àrea, coordinada per Santiago Manrique, estava formada per 18 assessors tècnics docents més alguns becaris i personal provinent d’empreses. La unitat portava també la relació amb els coordinadors TIC als diferents Serveis Territorials.
L’àrea tenia al seu càrrec la formació en TIC del professorat, els seminaris d’actualització, els equipaments informàtics dels centres (disseny, masterització, distribució, manteniment i suport), el suport a la gestió acadèmico-administrativa, la coordinació i suport del Servei d'Atenció a l'Usuari (SAU), l’atenció a la diversitat en TIC i el desenvolupament d’aplicatius orientats a la gestió interna (GAF, GEPSE, CdWeb, PUC, Enquestes, EDUCAMPUS…) i orientats als alumnes (Clic, JavaClic, Quaderns Virtuals).
Era una unitat amb un gran volum de feina però amb una organització interna molt desenvolupada i amb uns integrants vocacionals i amb esperit de servei al professorat i als centres. Acostumada a treballar amb un calendari estricte i a complir, un darrera l’altre, els objectius proposats. Era una unitat de caire tècnic, molt compromesa amb la seva feina.
Alguns dels resultats aconseguits per la unitat són:
La formació TIC
La formació TIC del professorat és un objectiu estratègic compromès a l’acord del Consell de ministres de la Unió Europea (Lisboa, març de 2000). La unitat ha creat una infrastructura que ha permès un gran volum de formació amb uns nivells elevats de qualitat. El curs 2004-2005 s'han realitzat 30.973 inscripcions a un total de 1.699 activitats diferents.
L'oferta de formació inclou cursos presencials de caire obert, formació en centre, assessoraments, formació telemàtica, seminaris, jornades i presentacions. Un total de 63 tipus de cursos diferents han estat oferts, tots amb materials escrits que poden ser consultats en els CD de formació que es publiquen anualment o en la web http://www.xtec.net/formaciotic/cdweb Totes les activitats tenen un seguiment exhaustiu des del moment de la planificació fins a l’avaluació final (http://www.xtec.net/fie/enquestes). Un total de 1.084 formadors han col·laborat en la realització d’aquest pla de formació (http://www.xtec.net/formaciotic).
Suport als equipaments informàtics i el seu manteniment
Els processos d’equipament informàtic als centres han crescut en complexitat els darrers cursos i s’han fet amb un nivell de qualitat, control i servei millorat any darrera any. L’equip humà de la unitat ha fet una anàlisi acurada dels processos, ha desenvolupat les eines de control adients (GEPSE http://www.xtec.net/gepse) i les ha incorporat en la relació habitual amb els agents interns del Departament, les empreses proveïdores i els centres. Tots els ordinadors que arriben als centres van equipats amb un “master” que permet la incorporació immediata a la xarxa local del centre. Les empreses emplenen formularis “on-line” de cada instal·lació que són contrastats amb la informació emplenada pel coordinador d’informàtica del centre. Aquest curs s’ha assolit l’objectiu de processar diàriament la informació generada per centres i empreses. Els serveis de manteniment de les empreses estan sent sincronitzats amb el GEPSE mitjançant mecanismes de “web-service”.
S’han generat una gran quantitat de materials de suport a centres i professorat que poden ser consultats a http://www.xtec.net/formaciotic/suport
El suport a la gestió acadèmico-administrativa
Els processos de gestió acadèmico-administrativa es realitzen progressivament de forma més informatitzada. La unitat ha dedicat una atenció especial a donar suport en temes com WinPri, WinSec i preinscripció entre altres (http://www.xtec.net/gestcent). S’han generat webs de suport amb materials i s’han coordinat les tasques del Servei d’atenció a l’usuari (SAU).
Valoració dels centres i el professorat
La qualitat dels serveis donats per l’àrea i per l’SGTI eren valorats molt positivament per la majoria dels seus usuaris. Hi havia un important consens sobre el funcionament i l’eficàcia de l'SGTI i un desig moltes vegades expressat: que no desmantellin quelcom que funciona.
La reestructuració
A principis del curs acadèmic 2004-2005, té lloc la reestructuració de la informàtica del Departament d’Educació. Dit molt breument, es pretén reorganitzar la informàtica educativa i la informàtica de gestió modificant el model vigent fins a aquell moment. Això suposaria canvis profunds en els objectius, l’estructura organitzativa i la línia jeràrquica. A partir de l’”Estudi sobre la funció informàtica del Departament d’Ensenyament”, s’opta per crear una Àrea TIC, depenent de la Direcció de Serveis que depèn al seu torn, de la Secretaria General. Es nomena director de l’Àrea TIC a en Ramon Roy i Torras, provinent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).
En un primer moment, R.Roy informa que la informàtica educativa deixa de dependre de la DGOIE. Aquesta situació canviarà en el transcurs de les setmanes, fins el punt actual en que es dóna una situació de “bicefàlia” manifesta.
Poc transparent, lenta i amb formes poc adequades
La reestructuració s'ha percebut des del primer moment com poc transparent (els rumors eren l'única font d'informació), amb una línia de comandament canviant al llarg de les setmanes sense que s'expliqués el perquè, lenta (més de 6 mesos fins a la seva publicació) i amb formes de relació entre els caps i els integrants de les unitats totalment inadequades. El treball de la unitat ha estat difícil durant aquests mesos. La dimissió del Subdirector general de Tecnologies de la Informació
La dimissió d’en Ferran Ruiz, expert coneixedor de la seva feina i cap competent i apreciat, per discrepàncies profundes amb els nous plantejaments respecte a la informàtica educativa i al personal responsable, es va percebre amb força inquietud.
Profund desinterès per conèixer la realitat de la unitat
R. Roy tenia com a objectiu prioritari la remodelació del conjunt de funcions que quedaven englobades dins de l’àrea TIC. La lògica, i en qualsevol cas les mínimes regles de cortesia, obligaven a que R. Roy establís contactes amb l’àrea de formació i experiències i el seu responsable per tal de conèixer les tasques assignades, la mecànica de treball i les persones que la integraven. Durant les primeres setmanes R. Roy no va sol·licitar cap contacte, ignorem si per desinterès o per que ja rebia informació paral·lela.
Fou necessari que passat el temps S. Manrique sol·licités ser rebut per tal que aquest contacte s’establís. Aquest desinterès per conèixer la unitat, les seves tasques i els seus integrants ha estat una constant en el mandat de R. Roy que mai ha estat entès pels components de la unitat.
Prioritats canviadesAquesta situació ha estat agreujada pel fet que una part significativa de les persones de l’entorn de direcció de Ramon Roy comparteixen aquest desconeixement i desinterès. L’esperit de servei als centres, clau per a la unitat, és un gran desconegut en aquests àmbits. Els nomenaments dels caps d’unitat
Els criteris seguits pel nomenament dels caps d’alguna de les noves unitats es perceben basats en "l’amiguisme" i no en criteris professionals. Aquesta percepció crea decepció i malestar en moltes persones de les unitats.
Discriminació oberta entre unitats
Es proposa com a cap de la unitat de Suport i Formació a Montse Ardid i com a sotscaps a Santiago Manrique i a Gregori Pérez.
Des del primer moment es va observar una discriminació de tracte a favor de la unitat de Projectes TIC per a l’educació, liderada per l’Orland Cardona, en detriment de la unitat de Suport i Formació. Les raons podien ser múltiples: influència política, relacions personals. Cap d’elles són defensables des del punt de vista professional. Aquesta discriminació era visible i percebuda pels responsables i els integrants de la unitat de Suport i Formació, la qual cosa generava mal ambient dins la unitat.
La “síndrome de la planta cinquena”
Intentar liderar un conjunt d’unitats que viuen a la planta primera i viure a la planta cinquena, marca tot un estil de fer les coses. Són moltes les persones que pensen que si R. Roy hagués treballat a la planta primera, les coses haurien anat d’una altra manera. Darrera d’aquestes formes hi ha un estil de fer les coses, un estil no compartit per la majoria dels companys.
Motivar i no amenaçar
Les persones que treballen a la unitat son docents en comissió de serveis. Tenen una feina alternativa, han estat cridats per fer una tasca concreta i han escollit voluntàriament treballar en la unitat. Són professionals vocacionals que estimen la seva feina i volen que el seu superior la conegui i la valori.
R. Roy ha transmès repetidament als caps de la unitat que és la seva responsabilitat que els components de la unitat tinguin un bon estat d’ànim i valorin positivament l’actuació de la direcció. Aquest encàrrec no és en absolut assumible, ja que no respon a la realitat. No és èticament exigible desfigurar la realitat.
A tall d’exemple R. Roy va encarregar transmetre als Coordinadors Territorials de l’Àrea TIC el missatge “Si es prescindeix de tots els Coordinadors Territorials TIC no passaria rés. Ningú és indispensable i el vaixell del Departament, que és molt gran, no es veuria afectat “. Entenem que aquesta no és la manera de que la gent estigui motivada i que valori el seu cap.
La formació en TIC
Una de les primeres conseqüències de la nova situació ha estat el progressiu entorpiment d'aspectes bàsics de la formació TIC. La reducció del nombre de cursos de formació presencial és un exemple d'aquesta situació. Els compromisos reiterats de R. Roy que aquesta formació continuaria com els cursos passats es van veure totalment incomplits. Va quedar palesa, la bicefàlia de l'Àrea TIC entre R. Roy i Blai Gasol que ha dificultat constantment la realització de la feina del dia a dia.
L’encàrrec de suport informàtic als SSCC
En la reestructuració, la unitat rep l’encàrrec de donar suport als equips informàtics dels Serveis Centrals a Via Augusta i als Serveis Territorials. Aquesta tasca la duia fins a aquell moment el GOSI (Gabinet d’Organització i Sistemes d’Informació) que, en paraules de R. Roy, va ser “dinamitat”, però sense cap previsió de què fer sobre les “ruïnes”. Deixant a part l’estil de fer les coses, el tema es va transferir a la nostra unitat sense els recursos mínims per tal de realitzar d’una manera adequada la tasca encomanada. Gregori Pérez va assumir com a sotscap d’unitat l’encàrrec de reestructurar i millorar el servei.
Petició insistent de recursos
L’antic GOSI disposava fins al moment de 7 persones amb diferents graus d’implicació. En la nova estructura només es disposava de dues persones, més la dedicació de Gregori Pérez, que la va haver de fer compatible amb les seves tasques anteriors (suport als centres de primària en aspectes de gestió acadèmico-administrativa).
En les reunions de seguiment setmanals amb R. Roy es van presentar sistemàticament demandes de més recursos humans per tal de poder desenvolupar adequadament les tasques. Els resultats van ser sempre els mateixos, bones paraules i cap resultat. La sensació era d’estar essent sistemàticament enganyats, ja que les promeses mai es complien.
L’esclat de la crisi
El punt culminant de la crisi
Gregori Pérez va portar durant aquests mesos una tasca important de millora del servei de suport, valorada molt positivament per les persones que depenien d’ell. Però no era possible arribar a una situació adequada sense els recursos necessaris. A finals de maig va informar de la seva situació a la Directora de Serveis, Ester Castellà, amb l’esperança d’obtenir solució als problemes que Ramon Roy no estava resolent. Aquest fet es pot considerar com el punt que va fer esclatar la crisi actual. No es va valorar l’interès en donar un millor servei sinó, exclusivament, els aspectes protocol·laris i jeràrquics lligats a aquest fet.
La destitució de Gregori Pérez
Pocs dies després de l’entrevista Gregori va ser cessat o, si es vol, es va comunicar que no seria anomenat pel càrrec que venia desenvolupant des de febrer. La interpretació d’aquest fet per part dels companys de la unitat era unànime. Una persona de professionalitat i dedicació reconeguda, que portava més de quatre mesos desenvolupant dues tasques, amb una dedicació total a la seva feina, que estava millorant i racionalitzant el servei, que rebia els “marrons” dels seus caps però cap suport, no es mereixia, sota cap valoració, aquesta decisió. La percepció dels companys era que tenien uns caps inconscients de les situacions, que vivien des de feia mesos en “la cinquena” sense voler assabentar-se dels problemes reals i que valoraven més la docilitat que l’eficàcia professional. S’incrementava de forma alarmant el malestar del personal de la unitat.
La dimissió de Montse Ardid i Santiago Manrique
Al dia següent, 10 de juny, Montse Ardid i Santiago Manrique presenten la seva dimissió com a responsables de la unitat de Suport i Formació i manifesten el seu interès de seguir col·laborant com assessors tècnics docents dins de l’Àrea TIC. La dimissió es produeix com a profund desacord amb la destitució de Gregori i com l’única decisió que seria entesa pels companys de la unitat.
La renuncia a la renovació de la comissió de serveis d’alguns membres de la unitat
Aquell mateix dia era la data límit per presentar la renovació de la comissió de serveis. 9 dels 18 membres de la unitat van optar per no sol·licitar la renovació per diferents motius. Alguns pel desacord amb la manera de procedir de l’equip directiu de l’Àrea TIC, altres per no tenir garantit el complement de destinació i altres per motius personals. Cal esmentar que Josep Lluís Tejeda, coordinador territorial TIC a Girona, va comunicar, a finals de gener de 2005, la seva renuncia a seguir en aquesta organització, manifestant el mateix desacord profund en les formes de comandament, els mètodes de treball i els objectius de la nova organització, encara en un estat imprecís, però ja inassolibles des del seu punt de vista
Aquest fet va ser interpretat per part de la direcció de l’Àrea TIC com una mesura de força. Va quedar implícita l’acusació de que era promoguda pels dimissionaris M. Ardid i S. Manrique. Aquesta acusació es desqualifica per ella mateixa des de el moment que ells van expressar públicament davant dels seus companys la seva intenció de sol·licitar la renovació.
El dilluns següent Ramon Roy va parlar amb totes les persones que havien expressat el seu desig de no continuar. Com a conseqüència tres persones van decidir presentar la renovació. En aquestes entrevistes alguns dels membres de la unitat van expressar crítiques importants a la gestió realitzada fins al moment per part de la direcció de l’Àrea TIC.
La denegació de les comissions de servei de M. Ardid i S. Manrique.
El 16 de juny Ramon Roy comunica la denegació de les comissions de servei de M. Ardid i S. Manrique per part de la Direcció TIC formada per Blai Gasol, Ester Castellà i Ramon Roy. No s’al·lega cap raó de tipus professional que ho justifiqui. Es torna a posar de manifest que es valora més la docilitat que l’eficàcia professional.
Al dia següent tres membres més de la unitat van presentar la seva renuncia en funció de l’evolució dels fets.
El nomenament del cap de Formació
Un exemple més del conjunt de despropòsits que estem vivint és el nomenament, després de les dimissions, del nou cap de formació. Aquest nomenament va recaure sobre Jordi Vivancos, contractat per Ramon Roy, amb el qual es va començar l'inici de la transferència de coneixements per part de la unitat.
Al dia següent Blai Gasol va oferir el mateix càrrec a Francesc Pomès, que havia renunciat a seguir en comissió de serveis. Blai era coneixedor de la confirmació de la proposta de J. Vivancos, però en una decisió que es va viure com un abús d’autoritat, va oferir el càrrec a F. Pomès. Això suposava la desautorització de R.Roy i Orland Cardona. És un exemple de la prepotència amb que es governa i del funcionament deficient de l'estructura de comandament actual.
La situació actual
El balanç de la situació és que en menys d’un any de l’actuació del nou equip directiu del Àrea TIC ha aconseguit desmantellar quasi al complert una unitat competent, que donava servei als centres, que portava molt de temps construint eines per tal de donar cada vegada millor servei. Una unitat formada per professionals qualificats, entusiastes de la seva feina, que treballaven en un clima d’il·lusió i concòrdia per uns objectius en el quals creien, que no han entès des del primer moment una reestructuració feta amb criteris percebuts com a no professionals, per uns caps poc interessats en l’extensa feina realitzada per la unitat, i per tant, per la raó última que és donar el millor servei.
La percepció és d’una malversació de capital humà, de diners públics, d’estructures que funcionaven. La desfeta és molt greu.
El futur
Amb tot el que s’ha exposat ens trobem amb un panorama molt fosc de cara al proper curs. Dels 18 assessors tècnics docent només 8 continuen i 10 marxen (8 per decisió pròpia i 2 obligats).
Ens preocupa la caiguda dels serveis prestats fins ara i l’endarreriment o aturada que es pot produir en els diferents temes que duia a terme la unitat. Ens amoïna la pèrdua de capital humà i el desaprofitament dels recursos materials invertits.
Discrepem de la forma com s’han fet les coses i com s’ha tractat les persones. Ha hagut maltracte professional i menyspreu per la feina feta.
En el camp del coneixement i de l'acció les persones no són peces intercanviables, o substituïbles amb una peça de recanvi. Totes les dinàmiques de canvi i d'avenç dels serveis només s'aguanten amb persones molt competents i compromeses. L'essència de la innovació rau en comprendre això i en respectar i potenciar la dinàmica dels grups de persones i dels seus líders.
Aquestes darreres setmanes, hem viscut un procés de devastació produït per una deficient gestió i visió de futur.
La formació TIC
En data d'avui, el nombre de curs presencials planificats ha disminuït en 260 respecte al curs anterior. Per primera vegada en 5 anys han quedat sol·licituds de formació sense atendre. La postura intransigent del Subdirector General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics (depenent de la DGOIE), Joan Badia, en aquest tema impedeix realitzar aquest servei als centres independentment del caràcter prioritari d’aquesta formació i de la disponibilitat de diners per realitzar-la, provinents dels fons europeus.
La quasi total renovació de l’equip humà dificultarà mantenir el nivell de servei i qualitat que caracteritzava la formació TIC fins ara.
Suport als equipaments informàtics i el seu manteniment
L’alt nivell de servei que s’estava donant en els processos d’instal·lació i manteniment dels equips informàtics era sostenible gràcies a la dedicació i la expertesa de les persones que l’estaven portant a terme i que ja no continuen. La adjudicació d’un nou macro-concurs d’equipaments amb la inclusió de tots els serveis de manteniment i suport a la informàtica corporativa i als centres i l’aparició d’un nou servei de manteniment “in-situ” als centres, fan que el moment actual sigui especialment crític.
Es preveuen grans dificultats per fer front a la situació, mantenint l’esperit de servei als centres i una supervisió rigorosa de les tasques realitzades per l'empresa adjudicatària.
El suport a la gestió acadèmico-administrativa
Les dues persones que donaven suport als aplicatius de gestió han presentat la seva renuncia a la comissió de serveis. El moment és especialment delicat amb la incorporació de SAGA a secundària i progressivament a primària. No és el millor moment per a una renovació total de l’equip.
L’estat d’ànim
La situació creada té també les seves conseqüències pels companys que continuen a l’àrea TIC. Ha quedat clar, molt clar, que les discrepàncies es tallen d’arrel. El principi d’autoritat preval per sobre de la raó, del servei i de l’eficàcia.
L’ambient creat no és el millor per realitzar una bona feina, per millorar cada dia, per innovar. En aquest ambient tot això no floreix. Es fomenten actituds d'acatament i submissió. Les ordres s’executen sense cap reflexió o valoració. La discrepància és un risc: et converteix en sospitós de no compartir “el projecte”. No ens poden convertir en un col·lectiu atemorit. No s’hi val.
Responsabilitats
El nou equip directiu de l’Àrea TIC no pot eludir la seva responsabilitat en els fets exposats i seran per tant responsables de la davallada gravíssima d’un servei de qualitat prestat fins ara als centres públics i els professors. Pensem que aquesta no pot ser la política a seguir per un equip que treballa dins un govern d’esquerres. Un nou equip ha de poder fer canvis. És totalment legítim. Però els canvis han de fer-se per vies no traumàtiques, basats en el coneixement previ, el diàleg i un objectiu clar pel futur. Els diferents responsables del Departament amb qui hem parlat, ens diuen que s'ha fet confiança al nou equip de l'àrea TIC i que cal esperar. El nostre parer és que no cal esperar fins al desastre, cal prevenir-ho per tal que no passi. Hi ha massa responsabilitat en joc. La desfeta de la unitat ja és una part del desastre. Aquest document té la intenció d'informar del que ha passat i de les conseqüències que se'n poden derivar.
Sentiments
Tot plegat, observant l'escenari actual, ens fa venir al cap uns versos d'una coneguda cançó de Joan Manuel Serrat, prou adients tot salvant les distàncies:
"Quanta abundància,
Montse Ardid Antoni Garrido Santiago Manrique Josep Maria Moreno Gregori Pérez Josep Lluís Tejeda
Barcelona, juliol 2005 |