ACTIVITAT
5
|
|
ACTIVITAT
5
|
|
|
Ja anem sabent que aquests primers escriptors catalans van començar a reflectir en les seves composicions el sentiment i l'esperit amorós envers les dames de la seva època. Donat que en aquesta manifestació amorosa hi ha un rerafons social molt marcat, aquest tipus de producció literària va rebre el nom d'amor cortès. En aquesta activitat intentarem esbrinar quines són les característiques d'aquest producte amorós de procedència medieval. |
 |
||
| 1. Obriu el següent document on se us plantejarà un exercici basat en definir les característiques de la literatura produïda pels trobadors de l'època. | ||
|
2. Sembla clar, doncs, que el concepte d'amor cortès defensa l'estil de vida de la cort. Tot i això hem de saber que aquest concepte és molt modern (del segle XIX). A l'època, els trobadors parlaven de FIN'AMORS (=amor autèntic). Aquest fet ens portarà a suposar i afirmar que es tracta d'una producció literària elitista. Sabent això, reflexioneu sobre aquesta situació i intenteu donar resposta a les següents qüestions: a) A qui anava dirigida aquest tipus de cultura? b) Per què es considera una producció aristocràtica i elitista? |
 |
|
 |
3. Posem-nos a treballar! A partir de la següent poesia intenteu identificar trets propis de la literatura trobadoresca. A l'esquerra teniu la versió original en occità i a la dreta la traducció al català actual. | |
|
occità
|
català
|
|
|
Ja no m'aya cor felo ni sauvage m'contra me mauvatz coselh no creya, qu'en sui sos om lige, on que me esteye si que de sus del cap li veu mo gatge; mas jonchas li venh a so plazer, e ja nom volh mais d'a sos pes mover tro per merce·m meta lai os despolh. |
Ja no em mostrarà el cor dur ni arisc i no creurà mals consells contra mi, perquè jo sóc el seu vassall exclusiu, allà on estigui, de manera que d'allò que tinc damunt del cap li otorgo la meva penyora; amb les mans juntes acudeixo al seu costat, i ja no vull moure'm més dels seus peus fins que per pietat em posi allà on es despulli. |
|
| 4. Aquesta altra composició de Guillem de Berguedà també us pot donar més pistes. | ||
|
occità
|
català
|
|
|
Ja mais miei huelh ab los sieus no-s veyran, s'a leys no pli que·m man a se venir... Luec del marit volgr'ieu un ser, e·l ser que dures de Pascor entro la festa de Martror, e·l maritz perdes lo vezer, o sivals que ades durmis, e que ja·l mons non fos devis e, si anc s'averet, oratz. Dieus, aquest me si'autreyatz. |
Mai els meus ulls no es veuran en els seus, si a ella no plau manar-me que hi vagi... Voldria ocupar una nit el lloc del marit, i que la nit durés des de Pasqua fins a Tots Sants, i que el marit perdés la vista o que, almenys, dormís sempre i que el món no se n'assabentés, i, si es descobrís, el marit esdevingués boig. Déu, que això em sigui concedit. |
|
|
5. Com ja hem dit anteriorment, aquestes composiciones s'escrivien per ser cantades. A veure si sou capaços de fer una bona recerca per la xarxa i de segur que trobareu alguna pàgina on podreu sentir composicions trobadoresques cantades. Així us fareu una idea de com devien ser aquestes obres en el seu temps. |
||
