El capitalisme, des del seus inicis a les cultures mediterrànies, i més després de la fallida social i econòmica dels comunismes, s’ha estès arreu. Les polítiques econòmiques fonamentades en el predomini del capital, s’han orientat a esprémer els recursos naturals per obtenir-ne el major benefici i el més ràpidament possible, la qual cosa porta a l’exhauriment dels recursos naturals i a tenir un planeta inhabitable. La Cimera de la Terra, la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, celebrada a Rio de Janeiro el juny de 1 992 marcà un canvi en aquesta tendència.
Potser seguirem amb models capitalistes però, per primera vegada, es marcaren les directrius per assegurar el benestar de les futures generacions. L’any 1 997 a l’Assemblea General de l’ONU, a la sessió especial sobre Medi Ambient i el Desenvolupament, que es realitzà a Nova York, i que es coneix com a Rio+5, el balanç fou: augmenta la població, augmenta el consum, augmenta la contaminació, augmenta la pobresa, disminueix el nombre d’espècies que poblen el planeta, disminueixen els boscos, disminueix la superfície de sòl, disminueixen els sòls agrícoles i disminueix l’aigua potable. Els rics cada vegada són més lluny dels pobres que veuen, encara, com els seus recursos segueixen minvant. Amb aquest balanç només ens resta un alè d’esperança el ritme d’augment o de disminució és més lent. No s’havia tingut l’efecte esperat en la protecció del medi ambient, però s’havia aconseguit augmentar la presa de consciència i frenar el ritme de malbaratament del planeta. La presa de consciència ha portat a popularitzar el terme sostenibilitat, el conjunt d’accions per redreçar el desenvolupament de la societat cap a formes respectuoses amb el medi, el que vol dir redreçar tant els processos productius com les conductes individuals, per millorar la qualitat de vida sense augmentar el consum de matèries primeres ni el consum energètic. El desenvolupament sostenible satisfà les necessitats presents sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.
El 1 992, a Rio de Janeiro,
s'aprovà un
document, anomenat Agenda 21 que és un pla d'acció per
aconseguir un desenvolupament sostenible. És un codi de conducta
per als països, que no els obliga però que compromet les
polítiques de desenvolupament. L'Agenda 21 tindrà les
seves versions estatals i locals i és per això que a la
primavera de l'any 1 994, i a la ciutat danesa d'Aalborg
s'aprovà la Carta de Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat, a
la qual s'hi adherí Cardedeu en el ple municipal del dia 17 de
març de 1 997, amb el compromís d'elaborar L'Agenda 21 de
Cardedeu i d'aplicar criteris per tendir a la sostenibilitat.
Agenda 21 Catalunya, el compromís de Catalunya per a un futur sostenible
El compromís polític de la comunitat internacional es va plasmar, entre altres, en l'aprovació de l'Agenda 21, un document que planteja tot un pla d'acció per a la sostenibilitat a escala global i que caldria que fos adoptat a totes les escales (estatal, regional, local).
Tot i que el document aprovat a Rio només fa un reconeixement implícit al món local, l'Agenda 21 és un instrument important per assolir el desenvolupament sostenible i és per això mateix que, algunes regions, estan aplicant-la en els seus corresponents àmbits territorials. En aquest context, el Govern de Catalunya està elaborant la seva Agenda 21.
L'Agenda 21 de Catalunya (A21CAT) estableix els criteris, les prioritats i els objectius del Govern per tal que les seves polítiques siguin més sostenibles.
A través del següent enllaç podreu accedir a la pàgina web de l'Agenda 21 de Catalunya:
