|
El 1998
celebràrem la commemoració del 50è aniversari de
la Declaració dels Drets Humans. No podíem per menys que
felicitar-nos i prendre el procés d'implantació d'aquests
Drets com a model i exemple, i recordar que encara no es respecten, en
molts països, fins i tot en el nostre, per les administracions? i
tant que sí, però també de vegades personalment,
per tots, en la vida diària a la llar o a l’escola. Malgrat tot
s'ha recorregut un llarg camí, que ens hauríem d’aturar.
I si
bé aquest camí, que ja venia de lluny, de la
revolució francesa i la declaració dels drets dels
ciutadans, encara no s'ha acabat, els ciutadans del món ens
embranquem en un altra repte. Hem volgut iniciar un nou camí, el
de deixar un món en el qual s'hi pugui viure d'una manera
sostenible.
El capitalisme, des del seus inicis
a les cultures
mediterrànies, i més després de la fallida social
i econòmica dels comunismes, s’ha estès arreu. Les
polítiques econòmiques fonamentades en el predomini del
capital, s’han orientat a esprémer els recursos naturals per
obtenir-ne el major benefici i el més ràpidament
possible, la qual cosa porta a l’exhauriment dels recursos naturals i a
tenir un planeta inhabitable. La Cimera de la Terra, la
Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i
Desenvolupament, celebrada a Rio de Janeiro el juny de 1 992
marcà un canvi en aquesta tendència.
Potser seguirem amb models
capitalistes però,
per primera vegada, es marcaren les directrius per assegurar el
benestar de les futures generacions. L’any 1 997 a l’Assemblea General
de l’ONU, a la sessió especial sobre Medi Ambient i el
Desenvolupament, que es realitzà a Nova York, i que es coneix
com a Rio+5, el balanç fou: augmenta la població,
augmenta el consum, augmenta la contaminació, augmenta la
pobresa, disminueix el nombre d’espècies que poblen el planeta,
disminueixen els boscos, disminueix la superfície de sòl,
disminueixen els sòls agrícoles i disminueix l’aigua
potable. Els rics cada vegada són més lluny dels pobres
que veuen, encara, com els seus recursos segueixen minvant. Amb aquest
balanç només ens resta un alè d’esperança
el ritme d’augment o de disminució és més lent. No
s’havia tingut l’efecte esperat en la protecció del medi
ambient, però s’havia aconseguit augmentar la presa de
consciència i frenar el ritme de malbaratament del planeta. La
presa de consciència ha portat a popularitzar el terme
sostenibilitat, el conjunt d’accions per redreçar el
desenvolupament de la societat cap a formes respectuoses amb el medi,
el que vol dir redreçar tant els processos productius com les
conductes individuals, per millorar la qualitat de vida sense augmentar
el consum de matèries primeres ni el consum energètic. El
desenvolupament sostenible satisfà les necessitats presents
sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer
les seves pròpies necessitats.
El 1 992, a Rio de Janeiro,
s'aprovà un
document, anomenat Agenda 21 que és un pla d'acció per
aconseguir un desenvolupament sostenible. És un codi de conducta
per als països, que no els obliga però que compromet les
polítiques de desenvolupament. L'Agenda 21 tindrà les
seves versions estatals i locals i és per això que a la
primavera de l'any 1 994, i a la ciutat danesa d'Aalborg
s'aprovà la Carta de Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat, a
la qual s'hi adherí Cardedeu en el ple municipal del dia 17 de
març de 1 997, amb el compromís d'elaborar L'Agenda 21 de
Cardedeu i d'aplicar criteris per tendir a la sostenibilitat.
Agenda 21 Catalunya, el compromís de Catalunya per a un futur
sostenible
El resultat
més destacat de la trobada internacional de l'any 1992, a Rio de
Janeiro (Brasil) fou posar sobre la taula el gran repte del planeta per
al segle XXI: la necessitat d'assolir un nou model de desenvolupament
que sigui sostenible a nivell social, econòmic i ambiental.
El compromís polític
de la comunitat
internacional es va plasmar, entre altres, en l'aprovació de
l'Agenda 21, un document que planteja tot un pla d'acció per a
la sostenibilitat a escala global i que caldria que fos adoptat a totes
les escales (estatal, regional, local).
Tot i que el document aprovat a Rio
només fa un
reconeixement implícit al món local, l'Agenda 21
és un instrument important per assolir el desenvolupament
sostenible i és per això mateix que, algunes regions,
estan aplicant-la en els seus corresponents àmbits territorials.
En aquest context, el Govern de Catalunya està elaborant la seva
Agenda 21.
L'Agenda 21 de Catalunya (A21CAT)
estableix els
criteris, les prioritats i els objectius del Govern per tal que les
seves polítiques siguin més sostenibles.
A través del següent
enllaç podreu
accedir a la pàgina web de l'Agenda 21 de Catalunya:
http://www6.gencat.net/a21cat/home_esp.htm
|