Article publicat a la revista "Festa Major 1993"
LES ELECCIONS A GELIDA EN TEMPS DE LA REPÚBLICA


 

LA FI DE LA MONARQUIA 

 El 12 d'abril es celebraren eleccions municipals, els darrers comicis de la Monarquia. Les dues taules electorals estaven situades, respectivament, a l'escola nacional de nens del carrer de Colom i a l'escola particular de nens del carrer de la Barceloneta. Les fonts orals confirmen que durant els anys de la República, "a la llista de dalt guanyava la dreta, mentre a la llista de baix on vivia més la part treballadora guanyava l'Esquerra". 

Dos dies després es proclamava la Segona República Espanyola i l'efímera República Catalana. Tenim algunes notícies del que degué ésser aquell dia històric a Gelida: 

"Tots els pobles el dia 14 d'abril sentiren reviure el desig d'expansió per un aconteixement que precipitava al carrer. 

Gelida no quedà darrera els altres; volgué -malgrat fes dos dies havia demostrat que de republicans no n'hi havia- llançar-s'hi amb banderes, amb vol de campanes i cants de La Marsellesa... 

Tots recordeu que no quedà ningú per les cases, tot el poble era al carrer. La majoria però, hi era per que el contagi del veí influït per la novetat, que li portava; i com a una manifestació qualsevol -com tant acostumats hi estem- Gelida quedava bé amb la República com a una cosa d'efecte, sense però -per una bona part- comptar amb aquella convicció que el faria responsable d'aquell gest inesperat... 

Jo recordo ... algunes escenes que succeïren aquell vespre memorable, entre algun destacat element reaccionari que fredament contemplava també el seu pas, negant aquell tribut respectuós i patri a les senyeres, tan significativa l'una i tan enyorada a la llum pública l'altra (...)" (1) 

A les eleccions del dia 12 els tres candidats més votats eren homes de l'Esquerra Republicana de Catalunya: Joan Bertran Llopart, Martí Planas Gras i Àngel Ollé Capdevila (2). En canvi, entre els altres cinc candidats elegits, hi havia regidors de l'anterior ajuntament monàrquic: Hermenegild Almirall Romeu i Josep Rosell. Ignoro per quina correlació de forces, Àngel Ollé fou elegit batlle, malgrat que l'Esquerra estava en minoria. Aquest sastre de 41 anys substituïa a Marià Mas Civil, mestre d'obres de 70 anys. "Roca Sagna" fa referència als incidents propis dels primers mesos del nou període polític: 
"Hom recordarà aquelles lamentables sessions de l'Ajuntament, que eren assaltades pels homes de l' Esquerra de Gelida, d'una manera que no hi ha precedents. Els nostres regidors catalanistes eren apostrofats estúpidament... A no ésser llur excessiu seny s'hauria donat en aquest poble algun dia de dol" (3)
LES PRIMERES ELECCIONS REPUBLICANES

El mateix any 1931 es celebraren eleccions a Corts i el referèndum per l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. 

El 28 de juny de 1931 es celebraren eleccions a diputats a Corts. Dels 658 gelidencs amb dret de vot, l'exerciren 523. El triomf de l'Esquerra fou aclaparador. Els dos candidats més votats, Carles Pi Sunyer i Josep Sunyol Garriga, obtingueren 450 vots, cadascun. En canvi, els candidats més votats de la Lliga, Josep Mª Trias de Bes i Miquel Vidal Guardiola, únicament aconseguiren 71 vots. 

El referèndum per l'aprovació de l'Estatut fou celebrat el dia 2 d'agost. Els gelidencs amb dret de vot eren 658, mentre el nombre de vots fou de 520, tots ells a favor de l'aprovació. En efecte, explícitament, les actes enregistren que no hi va haver cap vot en contra, ni cap papereta en blanc o nul·la, cosa del tot sorprenent. 

El 20 de novembre de 1932 es celebraren eleccions per tal d'elegir els diputats al flamant Parlament de Catalunya. Dels habituals 658 electors, exerciren el vot 526. Els candidats més votats foren homes de l'Esquerra. El més votat de l’Esquerra fou Lluís Companys i Jover (335 vots) i el més votat de la Lliga, Josep Mª Trias de Bes (160 vots). 

Les noves eleccions a Corts del 19 de novembre de 1933 presentaren una novetat transcendental: era el primer cop que les dones de Gelida exercien el dret de sufragi. L'augment del cens electoral feu necessari organitzar les eleccions en dos districtes, amb dues seccions cadascun. Dels 1447 gelidencs i gelidenques amb dret de vot, l'exerciren 1194 (més del 82%). Novament Gelida es decantà per les esquerres: el candidats més votat fou Josep Tomàs i Riera amb 710 vots, mentre que el dirigent de la Lliga, Josep Mª Trias de Bes, obtenia 418 sufragis. 

LES ELECCIONS MUNICIPALS DE 1934

El diumenge 14 de gener de 1934 es celebraren eleccions municipals. Es presentaren dues candidatures o llistes: l'Esquerra obtingué 746 sufragis i la Lliga, 364. Heus aquí els candidats i suplents de l'Esquerra Republicana: 

  • Joan Bertran Llopart, pagès per compte propi, n.1897
  • Àngel Ollé Capdevila, sastre per compte propi, n.1890
  • Martí Planas Gras, rabassaire 1936, n. 1899
  • Francesc Llopart Ollé
  • Josep Alegre Claramunt, pintor per compte propi, n.1906
  • Pere Gibert Rius, paperer de La Gelidense, n. 1905
  • Camil Almirall Batlle, paperer, n. 1909
  • Ramon Tubella Sabaté, paperer de La Gelidense, n.1884
  • Miquel Font Carafí, pagès, n. 1906 
  • I aquesta era la llista de la Lliga Catalana: 
  • Gaietà Babot Picas, rendista nascut a Barcelona, n.1899
  • Josep Roig Olivella, fuster per compte propi, n. 1882
  • Francesc Rosell Rosell
  • Josep Ribas Marí
  • Narcís Montalt Ferrer
  • Martí Ollé Julivert, carreter compte propi, n.1886
  • Amadeu Sabat Guitart, manobre per Delfí Mas, n.1889
  • Leonci Guilera Palau, paleta per Marià Mas, n.1899
  • Joaquim Surià Vallès
  • El primer de febrer es constituïa el nou Ajuntament: 
    "Presidí la sessió el batlle sortint Àngel Ollé obrint-la a dos quarts de nou. Seguidament queda nomenat president, per majoria d'edat, Josep Roig; efectuant-se tot seguit l'escrutini d'actes, resultant que Gaietà Babot era incompatible en el càrrec per no fer els tres anys d'estar inscrit al Cens Electoral, que marca la llei; quedant en que ocuparia el càrrec el candidat que el segueix en la llista. 

    Seguidament es passa a elegir l'Alcalde primer; essent nomenat en Joan Bertran per 6 vots i 2 en blanc, el qual passa a ocupar la presidència. També es voten el segon i tercer alcalde, que correspon a Àngel Ollé i Martí Planas. 

    S'acorda per unanimitat celebrar les sessions els dimarts a les 8 de la nit de primera convocatòria i els dijous de segona. S'aixeca la sessió a dos quarts d'onze" ( 4 )

    Aquest consistori, integrat per sis homes de l'Esquerra i tres de la Lliga, tindria una curta vida. La repressió posterior als fets del Sis d'Octubre suposà l'empresonament de l'alcalde, la dissolució de l'ajuntament democràtic i el nomenament d'un nou ajuntament "gestor" per part del Governador General de Catalunya. 
     
     
    Any Eleccions Nombre d'electors Nombre de vots Participació (%) Nombre de vots del candidad més votat Nombre de vots del candidad més votat
    Dreta Esquerra
    1931 Municipals 561 444 79,1 94 120
    1931 a Corts 658 523 79,4 71 450
    1932 Parlament 658 526 79,9 160 335
    1933 a Corts 1.447 1.191 82,3 418 710
    1934 Municipals 364 746
    1936 a Corts 1.473 1.237 83,9 587 648

    FEBRER DEL TRENTA-SIS

    El número que "Flama" llançà el 16 de febrer de 1936, el mateix dia de les eleccions, tenia un llenguatge nou al d'anys anteriors i denotava que el trencament estava proper. L'anticlericalisme era punyent, hi havia articles signats fins i tot des de la presó Model per algun gelidenc empresonat arran del Sis d'Octubre, es publicava un resum parcial dels balanços efectuats en la subscripció pro-presos i es demanava reiteradament el vot pel Front d'Esquerres i en contra del Front d'Ordre. 

    En les eleccions celebrades a Gelida, la victòria fou per la candidatura del Front d'Esquerres, però la diferència no fou tan notable com en eleccions anteriors. Els onze candidats d'aquesta coalició obtingueren en total 7.112 vots (52,4%), mentre que els onze del Front Català d'Ordre n'obtingueren 6.447 (47,5%). D'un cens de 1473 electors, en participaren quasi el 84%. 

    Durant tot aquest període republicà, Gelida mantingué doncs un total bipartidisme. Per un costat l'Esquerra de Gelida, amb el periòdic "Flama", la Societat Coral Artesans i el Sindicat Agrícola "La Germanor". Per l'altre la Lliga, amb el periòdic "Roca Sagna" i el Casal Gelidenc. 

    Les del febrer del trenta-sis foren les últimes eleccions de la república democràtica. Les següents foren les eleccions de juny de 1977, primeres de la transició. Un llarg parèntesi de quaranta-un anys. 

    Andreu Guiu i Puyol



    NOTES: 

    (1). "Flama" núm. 2, 25 desembre 1931. 
    (2). Les dades electorals han estat extretes de les "actes electorals" i d'altres documents referents a les eleccions, conservats a l'Arxiu Històric de Gelida. 
    (3). "Roca Sagna" núm. 1, 3 gener 1932. 
    (4). "Flama" núm. 41, 11 febrer 1932.