Article publicat a la revista "Festa Major 1991" ANTONI FERRER I MIRÓ Alcalde de Gelida durant la Guerra Civil
SERRALLER ANTICLERICAL Havia nascut a Vílafranca del Penedès el 9 d'abril de l'any 1900 i es casà amb una noia originària de Reus, Maria Parici, amb la qual tingué tres fills, dos nascuts a Vilafranca i un tercer a l’exili francès. L'any 1930, aproximadament, el jove matrimoni abandonà Vilafranca i s’instal·là a Gelida, concretament al número 22 del carrer de Sant Jaume (actualment de Jaume Via). Finalment la família Ferrer es domicilià al número 28 del carrer de Fermí Galan (nom que adoptà un tros del carrer del Pi, per decisió de l'ajuntament republicà). Antoni Ferrer, "serraller per compte
PRESIDENT DE LA JOVENTUT Molt aviat es convertí en un dels principals dirigents de l'Esquerra Republicana a Gelida. Si hem de creure a "Roca Sagna", publicació de les dretes locals, el seu anticlericalisme es manifestà molt aviat quan el diumenge de Pasqüetes de 1932 "sortí al carrer a insultar a Nostre Senyor i als fidels que l'acompanyaven". Eren els temps en què "Flama" acusava el capellà local, mossèn Jaume Via, de predicar contra la República "dintre mateix de l'Església bo i fent plàtiques religioses"(desembre de 1931). Més tard, al març de 1936, Ferrer serà també uns dels 33 veïns que signaran una carta on es demanarà a l'alcalde que les Brigades Municipals retirin la Creu de Roca Sagna. PRES A LA MODEL Quan 1'octubre de 1934 esclatà el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya, Ferrer era el president de la Joventut d'Esquerra Republicana a Gelida. Un mes abans, amb motiu de la celebració de l'Onze de Setembre, fou juntament amb Josep Milà, president de la Societat Coral, i Joan Bertran, alcalde) un dels oradors locals en el míting que l'Esquerra organitzà a Gelida i on es donaren visques a la 'República Catalana". Arran dels esdeveniments del "Sis d'Octubre" a Gelida, localitat on l'Ajuntament republicà s’adherí al moviment, Antoni Ferrer fou un dels vint gelidencs detinguts. Alliberat provisionalment a finals de desembre del mateix any 1934, fou sentenciat a un any de presó, ingressant a la Model. Després de la victòria del Front d'Esquerres, el decret d'amnistia el posà en llibertat, retornant a Gelida el 22 de febrer de 1936. Pocs dies abans del "Alçament", signava amb el pseudònim 'RERREF' un article on recomanava el "seny'', "patrimoni racial" dels catalans, contra la impaciència revolucionària: "la impaciència que els dóna el veure que la democràcia avança poc a poc i consolida les lleis per la força de la raó, doncs voldrien que se'ls satisfés ràpidament, com fan els dictadors" BATLLE DE GELIDA Sobtadament, sense haver estat regidor anteriorment, a l'edat de 37 anys, Ferrer ocupà l'alcaldia de Gelida a l'estiu de 1937, càrrec que fins aleshores havia ocupat el sastre Àngel Ollé Capdevila, també de l'Esquerra. Composaven el consell municipal regidors de l'ERC, de la Unió de Rabassaires, de PSUC-UGT i de la CNT. Li tocà ser alcalde en un període dramàtic, acabades les eufòries revolucionàries, en una fase en que la guerra semblava cada vegada més perduda i el problema de la manca de subsistències era cada vegada més punyent. Les informacions sobre l’actuació de Ferrer com a alcalde, entre agost de 1937 i desembre de 1938 aproximadament, són molt fragmentàries. Com a president de la "Junta Municipal Agrària" de Gelida, encarregada de la "redistribució de terres'' i d'informar sobre els propietaris agraris que "directa o indirectament hagin participat en el moviment sediciós contra el govern de la República", Ferrer es negava a donar entrada a la CNT i a la UGT, argumentant que el Sindicat Agrícola La Germanor "era l'únic representatiu" Ferrer s'hagué d'enfrontar amb els problemes d'ordre públic motivats per la presència de refugiats de guerra procedents de fora de Catalunya. Així, a finals de 1937, un grup de 41 homes i dones veïns dels barris d'El Puig i la Valenciana signaven una carta dirigida a l'alcalde on es queixaven de "l'actuació dels refugiats que hi ha instal·lats a Can Martí de Dalt en nombre de 59 quins es dediquen exclusivament fent robos per totes aquelles contrades d'hortalisses, tallar arbres fruiters i ceps ..." Aquests i altres problemes d'ordre públic contrastaven amb la manca d'agents, armament i municions per part de l'Ajuntament. A principis de 1938, l'alcalde Ferrer insistia davant la Conselleria de Governació de la Generalitat en què se li donés autoritat "pel nomenament d'uns agents de la meva autoritat degudament armats i amb les mateixes facultats que pugui tenir un mosso d'esquadra". Ho argumentava tot dient que a causa de la guerra els cinc mossos d'esquadra destinats a Gelida havien estat tras1ladats a Barcelona. Acabava queixant-se que sense alguna força armada "aquesta població no pot regir-se ( ... ) i menys amb el nombre de refugiats que tenim i la falta de subsistències". Mentrestant les tasques burocràtiques de l'Ajuntament continuaven, amb l'ajuda del secretari Josep Sabaté i Vilar (que havia substituït en Francesc Peracaula): padró d'habitants, registre de bicicletes, contribució territorial rústega i pecuària, repartiment dels ajuts provinents de la "Caixa pro-refugiats de guerra", matrícula d'industrial, padró de vehicles amb motor mecànic, padró de cèdules personals, pressupost municipal i tota la paperassa que suposava el tema de 1es lleves militars. EXILIAT POLÍTIC El 21 de desembre de 1938 l'alcalde continuava encara a Gelida, on signava un ban sobre "individuos declarados inútiles para el servicio de las armas". El 23 tot el gros de l'exèrcit de Franco es llençava sobre Catalunya. "Amb una manta, un bacallà i una escopeta", en Ferrer fugí a França. El seu germà Jaume fou executat pels vencedors al Camp de la Bota, el juny de 1939.
Després de passar per alguns camps de concentració a França, Antoni Ferrer i Miró va poder refer la seva vida a Toulouse sense oblidar, però, Catalunya. Andreu Guiu i Puyol
Enllaços |
