Article publicat a la revista "Festa Major, 1990" GELIDA DESPRÉS DE LA GUERRA
L'ENTRADA DELS NACIONALS El gener de l939 es veien passar per Gelida molts fugitius de la guerra, amb ases, cabres... La vigília i el mateix dia de l'entrada , els franquistes batien amb morters des de Can Miquel de les Planes, per veure si hi havia resistència. També la vigília, les avionetes van batre el terreny. Però els republicans, en desorganitzada retirada, no oposaren resistència; es limitaven a volar els ponts, en la reculada. Amb les presses deixaren aïllats un comissari i el seu soldat que quedaren atrapats amb el seu sidecar entre el pont de Cantillepa i el pont de Sant Miquel, ambdós volats amb explosius. Els nacionals els van abatre. Així doncs, el 23 de gener de 1939 ("Día de la Liberación"), Gelida era conquerida per tropes del "Cuerpo de Ejército de Navarra". Barcelona era ocupada tres dies després. L'alcalde Antoni Ferrer i Miró, el secretari municipal Josep Sabatés i Vilar i tants altres gelidencs compromesos amb el règim republicà havien fugit. Moltes famílies s`amagaren al celler, fent parapets amb somiers i matalassos. Quan passà el perill, l'alegria fou notable entre els que restaren. A les tropes mores no les deixaren entrar al nucli urbà, concentrat-les on avui hi ha l'escola Montcau. Les cases dels exiliats quedaren buides i exposades a registres i pillatges. En canvi, a les ocupades, les col·locaven el rètol: "Esta casa está ocupada por su dueño. Viva Franco. Arriba España" LA COMISSIÓ GESTORA A darrers de gener, el tinent coronel Emilio Molina Carreño adoptà el càrrec de "comandante militar de la plaza de Gelida". Com a tal signà, per exemple, el següent ban: "Que en el plazo de 24 horas sean devueltos en el Casal Gelidenc todos los utensilios, enseres, mobiliario, ropa y otros objetos que indebidamente se encuentran en poder de personas ajenas a sus respectivos propietarios, teniendo entendido que todo aquel que contravenga lo dispuesto, ser considerado como desafecto al régimen y en consecuencia se le aplicará la sanción correspondiente" Al mateix temps es constituïa una "Comissió Gestora" per tal de dirigir la vida municipal. L'alcalde serà en Josep Roig i Olivella. Aquest fuster gelidenc, conegut com "El Pepet de Can Camaró", tenia aleshores 56 anys, havia estat membre local destacat de la Lliga Catalana durant els anys anteriors a la guerra, sovint amb el càrrec de regidor municipal; també havia estat anome nat "alcalde-gestor" (nomenament governatiu) després de la insurrecció del Sis d'Octubre. L'any 1940 serà substituït per Antoni Ferran i Lladó. El "portaveu" del nou consistori serà el nou pregoner Francesc Massagué i Figueras, que feia al mateix temps d'agutzil; s'estrenà en el càrrec dos o tres dies després de l'entrada dels nacionals. Ell seria amb tota probabilitat el que, en data indeterminada, llegiria "pregons" i "bans" dels que es conserva transcripció en català ( hi podia haver persones addictes al nou règim que encara no haguessin assimilat les noves directrius lingüístiques dels vencedors): "Pregó. S'avisa a tots els establiments, que al posar a la venda els articles que posseeixin, així com els serveis que prestin, han d'efectuar-se als preus que regien abans del 19 de juliol. Els que no ho compleixin seran denunciats a les autoritats militars" "Pregó. S'avisa a
tots els ciutadans que demà de les 9 a les 12 del matí podran
entregar a l'Ajuntament la quantitat fins a 100 pessetes de bitllets de
sèrie, per facilitar-los el canvi
El primer dia d'abril, acabava la guerra i en algun despatx de Burgos es rebria una carta signada a Gelida on es comunicava que "la Comisión Gestora acordó hacer constar en acta el inmenso júbilo que siente por la total liberación de la España nacional, felicitando de una manera intensa a V.E. por su gran pericia en el talento demostrado a fin de exterminar las ideas rojo-soviéticas en nuestra querida Nación, dando por todo ello muchas gracias a Dios" Una de les tasques d'aquell Ajuntament provisional fou l'elaboració d'informes, sovint requerits per l'autoritat militar, on s'intentava definir la ideologia i els antecedents polítics d'algun ciutadà. Dos exemples: "Con anterioridad al 18 de julio de 1936, no pertenecía a ningún partido político ni estaba sindicado. Fué mobilizado forzoso por el Ejército Rojo, al ser llamada su quinta, y para poder traba jar, estaba sindicado a la C.N.T. Pertenecía a la Federación de Juventudes Cristianas de esta localidad, siendo de derechas y socio del Centro Moral de San Luís Gonzaga. Se le considera afecto al Glorioso Movimiento Nacional" "Ha observado siempre buena conducta, pertenecía a Izquierda Republicana, fué mobilizado forzoso a las filas rojas" Les fórmules per certificar la ideoneïtat política eren diverses: "es persona de buena conducta tanto en lo moral como en lo político" , "adicto al régimen de toda la vida", "persona bien cono cida de derechas e inconfundiblemente afecto a nuestro Régimen", etc. En un cas particular és una entitat gelidenca la que sol.licita informes. El febrer de 1939, la direcció de La Gelidense informava a l'alcalde que "han sido declarados cesantes todos aquellos empleados con posterioridad al 18 de Julio, y admitidos al trabajo todos los demás, aunque a resultas de la depuración correspondiente". Finalment es demanava un informe sobre la situació legal de 23 treballadors a efectes de poder treballar a la fàbrica de paper. LA FALANGE Destruïts els partits republicans, Falange es convertí en el partit únic, creant a Gelida una "Jefatura local", dirigida per un "jefe local" i amb un "delegado de información e investigación" i un "secretario local", com a principals dirigents. El primer que féu la Falange fou buscar un local. En efecte, a principis de febrer del "III Año Triunfal" (1939), l'alcalde comunicava al "jefe local" que "interinamente y a resultas de lo que disponga la autoridad Superior", podien ocupar el local de la Sociedat Coral Artesans ("la antigua sociedad marxista del pueblo", en terminologia falangista).
Lligades a Falange anaren apareguent a Gelida una sèrie d'"organizaciones locales": els "Excombatientes", el "Frente de Juventudes", l'"Auxilio Social" o la "Unidad de Falanges Juveniles de Franco". I en el camp "sindical": la "Central Nacional Sindicalista" i l'"Hermandad de Labradores". Durant els primers temps de la postguerra, Falange s'encarregava de vetllar pel compliment del descans dominical, de trametre informes sobre esquerrans i revolucionaris, d'efectuar registres domiciliaris, presentar denúncies davant l'Alcaldia per motius diversos, organitzar viatges folklòrics i, fins i tot, intentar disciplinar els seus membres. Vet aquí alguns exemples d'aquestes tasques, extrets de cartes que el "jefe local" dirigia a l'alcalde: "Habiendo llegado a nuestro conocimiento que en el interior de la Iglesia del Castillo hay escritas frases injuriosas para nuestro Caudillo y para España, tenga a bien dar las oportunas órdenes para que lo más pronto posible desparezcan las susodichas frases y si lo cree oportuno cerrar la Iglesia para que no vuelva a repetirse este acto de incultura y Antipatriótico" (juny l940) "La vecina ... residente en calle Generalísimo Franco ... se negó en la última postulación del día 9 del corriente, a dejarse imponer la insignia de la Institución (es refereix a "Auxilio Social"). Considerando esta Jefatura que lo ocurrido es un acto de manifiesto desafecto a las instituciones del Movimiento y siendo ya la 3a. vez que rehusa a contribuir con su donativo a la obra del Auxilio Social, me dirijo a Vd. para que en el más breve plazo le sea impuesta una multa cuyo importe mínimo sea de 50 ptas. ya que su situación social le permite con exceso hacer este donativo a la citada y meritoria Institución" ( juny 1940) "Tengo el honor de remitirle
relación de los individuos afiliados a esta Falange local que no
han satisfecho la multa correspondiente por no haber asistido a la concentración
del
Pel que fa a la prescripció del descans
dominical, l'alcalde ( a instància de la Falange local) comunicava
als barbers del poble la nova normativa horària. Antoni Valls
Ollé, Josep Font Sabaté, Miquel Rius Fernàndez
i Ramon Tristany Juncosa reberen els corresponents escrits de l'Alcaldia:
LA REPRESSIÓ La repressió contra els vençuts prengué múltiples formes: acomiadament laboral, camps de concentració de presoners de guerra i camps de treball, vexacions dirigides als familiars dels exiliats i, en casos concrets, la pena de mort per alguns acusats de "responsabilitades durante el período rojo". L'any 1939 foren afusellats Manel Romeu Fornós (paperer de La Gelidense), Dídac García Cano ( "sereno" o vigilant de nit municipal) i Florià Marco Trafach (obrer paperer); l'any 1940, Josep Luís Grisó "El Gravat" (resident a Gelida). L'any 1939 nombrosos gelidencs es trobaven dispersos per la geografia espanyola en "camps de concentració de presoners i presentats de guerra" i en "batallons de treballadors", aquests darrers integrats per elements considerats perillosos pel nou règim. Tenim registrats 5 gelidencs als "batallons" de Tetuan, Segorbe, Alagón, Oviedo i Montgat. I 42 empresonats als següents "camps de concentració": Sueca, Burgo de Osma, Betanzos, Santoña, Rota, Cuenca, Palencia, Sant Sebastià, Miranda d'Ebre, Santander, Medina de Rioseco, Plasencia, Valdesequillo, Toro, Aranda de Duero, Lleó, Cervera i Deusto. La sort dels presoners depenia, entre altres factors, si havien servit a l'exèrcit republicà "con caracter forzoso o voluntario", si s'havien lliurat voluntàriament i dels informes o avals que l'Ajuntament, la Falange local o algun particular trametessin. Les migrades dades de l'any 1940 reflecteixen que molts d'ells havien estat ja alliberats, sovint d'una manera "provisional" Andreu Guiu i Puyol |
