CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I URBANÍSTIC: RIELLS I VIABREA


Introducció

Quan es va presentar el moment de fer el treball de recerca de Socials, vaig llegir els temes proposats i vaig veure amb bastanta claredat que si hi ha alguna cosa que hagi alterat el meu entorn en el temps que jo puc recordar,  aixó era l'augment de la població.
Jo no he viscut mai a un altre lloc que no sigui Riells i Viabrea. Sempre he estat ací i a mi m'agrada tal i com és, però les coses canvien i el meu poble també. Abans, gairabé coneixies a tothom; pero ara no. Vagis on vagis, al forn, a la farmàcia o a l'estanc, coneixes als dependents, però veus gent que mai havias vist i que viuen al poble.

L'alt creixement de la població que hi ha hagut al poble ha afectat positiva o negativament, segons els casos, les infraestructures i els serveis del poble,  i les seves gents.

Es bò que siguem tanta gent ara?. Les autoritats són conseqüents i competents amb aquests canvis?. Es pot fer més del que es fa?. Com repercuteixen aquests canvis en la vida diària de la gent?. I les seves vidas laborals, s'han vist alterades d'alguna forma?

Totes aquestes preguntes i altres, les intentaré respondre amb un treball que m'ha portat a parlar amb la gent del meu poble i a conèixer una mica més els meus veïns. Anem-hi doncs!

Quant hem crescut?

Les meves primeres investigacions em van portar, lògicament, fins l'Ajuntament. Allí vaig demanar informaciò del cens del poble, vaig haver de fer una instancia en tota regla que em van contestar amb rapidesa i efectivitat. Les dades que vaig aconseguir em van deixar bocabadat.

El càlcul segons data de variaciò amb data 31/12/1996 ens dóna una població total de 737 persones empadronades. La mateixa dada amb data 01/01/2005 és de 3.781 persones. Deu ni dó!

A continuaciò adjuntaré un petit article que reflecteix les meves dades, tret de Butlletí d'informació Quinzenal amb data del 19 de Juliol al 2 d'Agost de 2003.

No teniu curiositat per les nacionalitats de tota aquesta gent? Doncs jo sí. Unes dades que mereixen una mica d'atenciò: hi ha gent de Bèlgica, Bulgària, Espanya (un total del 95%), França, Itàlia, Luxemburg, Portugal, Gran Bretana, Alemanya, Suïssa, Ucraïna, República Txeca, Croàcia, Rússia, Macedònia, Argèlia, Gàmbia, Guinea Ecuatorial, Marroc, Mèxic, Cuba, Argentina, Brasil, Colòmbia, Xile, Equador, Perú, Uruguai i Xina. D'aquestes dades podem veure el ràpid i impresionant creixement d'un poble amb una població plural i cosmopolita de gents de tot el mòn.

L'escola

El poble té un col•legi que fins fa póc responia a les necessitats del poble i les seves gens. A l'any 1994-95 hi havia 8 mestres; al 2004-05, 19 mestres. En el curs 98-99 erem 127 alumnes; aquest any s'han matriculat 253 alumnes dels quals 63 són nous. Tenim en compte que els alumnes de 6è se'n van del col•legi, els comptes no quadren. La tipologia del col•legi ha canviat: d'una escola familiar hem passat a una escola de "doble línia", amb dos o més classes del mateix curs. El creixement ha desbordat totes les previsions i les reformes que es fan per acollir alumnes nous.

Quan jo vaig començar en P3 érem només 3 nens; ara, aquest pròxim curs escolar 2005 2006, la meva germana que farà 4t. haurà d'anar a uns barracons que posaran en un descampat al costat de l'escola, on abans hi havia la deixalleria.

Ortofotos i mapes fotogràfics: ICC

Correus i altres serveis

Al poble tenim una oficina de correus: és petita, massa petita i té un horari de 9 a 10 del matí. Una hora al dia, el mateix horari de fa 20 anys. I amb el mateix personal per atendre la gran demanda de servei: a l'estiu arribem a una població flotant de fins 5.000 persones.

La majoria de la població, tenin en compte l'extensió del poble (26,53 Km2) no té servei de correus. Cadascú s'ha d'anar a buscar les seves cartes a l'oficina de Correus. Per això hi han unes persones que fan aquests serveis per l'Ajuntament en un intent de fer-nos la vida una mica més fàcil.

Fa deu anys, al costat de la farmàcia, hi havia, un cop per setmana, una mena de mercat format per dues parades. El dia 8 de gener de 1994 es va inaugurar el mercat setmanal del dissabte amb 38 parades. Últimament se n'instal•len prop de 140 i no n'hi ha més per manca d'espai. Sempre hi ha llista d'espera.

Tocant a la carretera de la Batllòria-Breda, es van van instal·lar a partir de 1978 tots els serveis més usuals: alcaldia, jutjat i biblioteca. També hi ha la dependència del cos de guàrdia. Ja que no hi ha una llei que disposi quants habitans fan falta per dispossar d'un cos de Policia Municipal i per manca de pressupost, al poble tenim uns guardies o vigilants ( tres l'any 1998 i sis actualment) que moltes vegades han de fer tasques que van més enllà de les seves obligacions.

Pros i contres

Tot i que no hi ha un augment notable en el nombre de delictes comesos, és bastant habitual que hi hagi problemes entre veïns que demostren poca tolerància entre ells.

L'augment de la població, com hem vist, porta problemes però també ens ha portat una millora en els serveis. Hi ha en projecte una gran sala polivalent per millorar els serveis del poble, així com l'ampliaciò del col•legi, i a bon segur no tardaren gaire en tenir el nostre propi ambulatori. Tot i que el creixement dels tres últims anys ha sigut espectacular i ningú s'ho esperava, aquest creixement deixarà d'avançar i la principal raó serà la manca d'espai habitable, ja que el poble està format bàsicament per cases i no per grans edificis, per tant hi ha un nombre limitat de terrenys.

Pero creixi més o no, tots hem d'aprendre a conviure els uns amb els altres, a respectar el nostre entorn però, sobretot, a respectar-nos entre nosoltres. Tolerància i, a vegades, una mica més de paciència. Entre tots, nous i vells veïns, poden fer del nostre poble un bon lloc per viure, aprendre i ser feliços.

La immigració al poble

L'augment de la població és degut la seva major part a gents de Barcelona i rodalies. Molta gent gran que tenia aquí la seva segona residència i que ara viu aquí definitivament. I molta gent jove amb fills petits que viuen aquí tot i que molts tenen encara el seu treball a la ciutat.

Sobre la immigració procedent de l'estranger, he fet aquestes preguntes a una persona que coneix el tema:

  • Quants inmigrants enregistrats hi han en el poble? Enregistrats 255 persones procedents d'Àfrica, Àsia, Sud-América i de l'Est d'Europa. La major part provenen del Marroc i paisos africans.
  • Han augmentat els delictes i el trafic de droges? Els delictes han augmentat ja que la població jove ha crescut. A simple vista no es veu que hagi augmentat el trafic de drogues, ja que no només son els immigrants els traficats, també la població del poble o la gent que ve a passar els caps de setmana des de Barcelona.
  • Tots el inmigrants tenen treball? En aquest país hi ha massa racisme i és per això que potser no tinguin molts d'ells feina. La major part són gent treballadora que ve a treballar; és clar que hi han excepcions, com els que es dediquen al tràfic de droges, d'armes o a robar.
  • Com creu que veu la gent aquestes persones? Suposo que no els tenen respecte, només perquè no són d'aqui i la gent es pensa que es quedaran sense treball.
  • Podria augmentar mes el numero d'habitants al poble? Sí, cada vegada ve més gent a viure aquí.
  • Per què? Penso que és per la tranquil·litat o per treball o per qualsevol raó econòmica.
  • Per acabar, em podria dir que opina l'alcalde d'aquest tema? A l'alcalde no li sembla malament sempre que, com diu ell, facin bondat. Ell creu que mereixen una oportunitat com tothom.
Aquest treball no l'hauria pogut dur a terme sense l'amable col•laboraciò d'alguns dels meus veïns: moltes gràcies a tots.

Humberto Sanguino Cancho
Tercer ESO de l'IES Hostalric, juny 2005



PER SABER-NE MÉS:

Treball de recerca de Btx: El pas de l'AVE per Riells i Viabrea
Riells i Viabrea
Migracions