UN FORN DE PA

Història del forn

Tot va començar l'any cinquanta-sis quan, durant la Festa Major del poble, una filla de forners d'Hostalric va conèixer un noi aprenent de forner d'un forn de Tordera. És van enamorar i al cap d'un temps es van casar. Desprès van decidir d'anar-se'n a
Breda i allà van fundar-hi un petita fleca. Fou en aquest poble on van tenir els dos fills. Passats catorze anys tenint la fleca a Breda la van voler traslladar al poble veí, a Riells i Viabrea.

Van començar amb una petita botiga i un petit forn de pa, al costat de la casa. Els fills és van anar fent grans i van anar aprenent l'ofici del seu pare; cada cop en sabien més i també cada cop l'ajudaven més, fins que hi van començar a treballar per cobrar diners per a les necessitats de l'adolescència. Quan ja eren grans, uns vint-i-dos anys cadascun, aproximadament, van ampliar la botiga i el forn; van posar un magatzem, un garatge i un lavabo. 

  Al cap d'un temps el pare es va jubilar i els dos fills, ja casats, van seguir portant la botiga. Van estalviar i van comprar màquines noves i un forn nou per no cansar-se tant. Ara bé, continuaren sempre fent el pa en un forn de llenya, com ho feia la generació anterior.

El forn

El forn és el lloc essencial per tenir una bona venda. Està format per aquests elements: una taula llarga i ampla on es dóna forma al pa; una màquina per amassar; una màquina per fer barres; un petit forn elèctric per fer tortells; una petita màquina per barrejar; uns llargs calaixos i una nevera; un forn grandiós que funciona amb llenya.

La primera matèria que es treballa és la farina de blat; barrejada amb aigua, se'n treu una mena de pasta enganxosa que un cop ben barrejada en converteix en una pasta compacta. D'aquesta pasta se'n fan barres, pans rodons, panets, croissants, etc. Aquests productes és posen en el mostrador de la botiga i és venen directament al públic.

Tenen moltes empreses proveïdores, que els porten les matèries primeres, com per exemple la farina, i a vegades també productes per vendre i treure'n un tant per cent de benefici; en aquest darrer cas, es tracta majoritàriament de menjar per la mainada.

Forners i dependentes

Un dels amos és un forner dedicat al pa: fa els pans de quilo, barres de pa, etc. No té cap horari fix, això significa que no treballa de sis del matí a dues del migdia, sinó que va treballant segons el pa que s'ha vendre l'endemà. Pel matí reparteix pa, pel poble, per la gent que no el pot venir a comprar; marxa a les vuit del matí i torna per allà a les dotze i mitja. És propietari i treballador a l'hora, cobra una part dels beneficis de la botiga, no té cap jornada laboral estricta perquè pot fer l'horari que vol i agafar les vacances que ells vulgui.

L'altre amo és un forner dedicat als pastissos, però també ajuda a fer el pa; es combinen molt bé la feina. Aquest segon forner és qui porta els comptes de la botiga i qui crida als comerciants. Fa els pastissos per a festes, aniversaris, etc. Tampoc té una jornada laboral estricta.

Les dependents són dones i noies. Elles si que tenen un horari fix, ja que són empleades. Els dies de cada dia només hi treballa una sola noia que fa de les vuit del matí fins a la una del migdia. El dissabte hi ha  tres dependentes, perquè hi ha mercat i ve més gent. El diumenge pel matí, dues dependentes.

Entrevista als forners

És una feina molt cansada? No, a més si ets l'amo pots descansar quan estàs cansat o quan ja has acabat i no has d'esperar que sigui l'hora.

Us agrada la feina que heu triat? Sí, perquè sinó no l'haguéssim triada i a més ens agrada perquè seguim una tradició.

És una feina que doni molts beneficis? Aquesta pregunta és molt confidencial però et diré una cosa, és una feina que si fas allò que la gent et demana pots cobrar com cal.

Va malament no tenir un horari fix? Depèn dels dies i de la setmana, però quan t'hi acostumes no ho notes i aprens a organitzar-te.

És fàcil aprendre a fer pa i pastissos? Fàcil no és, això és com tot; al començament et costa i no et queda bé però al final et surt. Pot ser fàcil si t'ho han ensenyat bé i si hi poses molt interès; això és com tot, tot és pot aconseguir amb una mica de voluntat.

Què en penseu de la vostra feina? És un feina que ens agrada molt, per molts motius: perquè fent aquesta feina hem passat molts bons moments amb la família i perquè trobem que una feina artesana sempre és una molt bona feina i n'has d'estar molt orgullós.

Entrevista a una dependenta

T'agrada la feina que fas? Sí, és agradable, pots conèixer molta gent diferent i fer moltes amistats. És una feina tranquil•la i si està molt bé a la botiga.

Et va costar acostumar-t'hi a la feina i a fer-la bé? No, perquè durant els primers dies de feina hi ha una altre dependenta que t'ajuda i et controla perquè n'aprenguis.

Trobes que és un feina cansada o no? Cansada no és, sempre n'hi han de molt pitjors, però si treballes els dissabtes, a vegades et poses molt nerviosa perquè has d'anar amunt i avall.

És difícil combinar la feina amb els estudis d'universitat? Difícil no és, perquè quant busques la manera de guanyar diners, ja procures prou de organitzar-te bé i no deixar mai els estudis de banda ni la feina. Això sí, primer els estudis i després la feina.

Conclusions

Fer aquest treball no m'ha resultat fàcil. Una dificultat, entre altres, ha estat que molta informació que havia demanat no me l'han deixat posar en el treball, doncs era confidencial.

He après que ser forner tot pot ser molt interessant per diferents motius. Aquest forn de pa encara és treballa de manera artesanal i no amb noves tecnologies, que això fa baixar el bon gust d'un bon pa de pagès.

Robert Rosell Recolons
Tercer ESO de l'IES Hostalric, juny 2005



PER SABER-NE MÉS:

El forner d'Oristà
El forn de pa de Castellolí
El forn de pa · Museu Comarcal de l'Horta Sud