FÀBRIQUES DE CERÀMICA A BREDA

Introducció

Breda és un poble de 3.800 habitants aproximadament, i cada cop va creixent més. Els tres sectors econòmics estan ben repartits. En aquest treball analitzo la producció i venda de ceràmica a Breda per part de dues empreses: la fàbrica d’en Josep Buixalleu i la fàbrica i la botiga de la Sra. Núria Sebastià.

La fàbrica de ceràmica Ceràmiques Josep Buixalleu està en funcionament a Breda des de l’any 1938. Està situada a la perifèria del poble, darrera del camp de futbol, a la zona sud-est de Breda. No tenen cap altre fàbrica.

El cap de la fàbrica és en Josep Buxalleu. Té 10 treballadors treballant a la seva fàbrica, dels quals 6 són dones i 4 són homes. Tenen la residència a Breda i Riells. Pel que fa als treballadors il•legals,  no en té cap. La planta on treballen deu tenir, aproximadament, uns 300 metres quadrats.

Per fer peces de ceràmica, utilitzen les primeres matèries següents: argila i vernís. L'argila l'obtenen de les rodalies de Breda, i el vernís procediex de fàbriques d'Escuals.

Per fer una peça de ceràmica es necessiten 4 dies. Fan peces útils per la cuina, olles, cassoles... Les fonts d’energia:  electricitat  i gas-oil.

Mai els seus treballadors han fet cap vaga ni manifestació, per la qual cosa sembla que els negocis i els sous en aquesta fàbrica no han sigut mai un problema. Les nòmines o el sou dels  treballadors no me’ls han dit perquè són temes personals de l'empresa.

L'horari de la fàbrica és al matí de 8 a 14 hores i a la tarda de 16 a 19 hores. Treballen tota la setmana i a les vacances de l’estiu també. No tenen cap tenda; només es dediquen al sector secundari. Un cop acabades les peces les venen a tendes de Breda o en altres d’altres pobles, i a magatzems.

La Comercial Segrà

L'empresa Comercial Segrà ja fa 40 anys que treballa a Breda; és a dir, des de l’any 1965. Tenen fàbrica i botiga. La Sra. Núria Sebastià és la cap d’aquesta fàbrica de ceràmica situada a l’entrada de Breda, al cantó del bar Sant Anna.

Hi treballen: un directiu, un tècnic, dos administratius, un encarregat, sis operaris, dos peons. De totes aquestes persones, 9 són homes i 4 són dones. No tenen cap treballador il•legal. Tots viuen a Breda. No  han patit mai cap vaga, ni cap manifestació. El que cobren els empleats i tot allò de la nòmina no m’ho han volgut dir.

La primera matèria que utilitzen és la terra, proporcionada per dues empreses. Per a fer una peça de ceràmica es necessita:

• Un minut en fer una peça en cru
• 12 hores per assecar-la
• 1 minut a ficar-li vernís
• 6 hores de cocció

Procés per fer una peça de ceràmica:

1. La terra es passa per aigua i es posa dins d’una galtera perquè la comprimeixi bé i la faci tenir forma de xurro.
2. La pugen en toros del magatzem cap a la fàbrica.
3. Li donen forma a una màquina i la mullen perquè la peça de xurro no s’enganxi als motlles de ferro. Aquí tries la grandària en que faràs una peça de ceràmica.
4. Depèn del tipus de peça que facin, els s’hi fan nanses o no. Si els s’hi tenen que fer, les fan manualment.
5. S’assequen bé en una sala a 50º o a 60º, ja que si no s’assequen bé es fan malbé.
6. Després de que s’assequin bé, les passen per el forn i surten sense vernís. En el forn estan cap a 800º.
7. Quan s’assequen es posa l’esmalt que tu vols; vermell i groc son els més habituals. El vermell és el que domina.
8. L’esmalt s’asseca a 1000º.
9. Després ajunten les cassoles en palets per que s’assequin i preparades per vendre.

Per fer tot aquest procés la font d’energia que gasten es el gas natural. Són majoristes, però venen també al detall. Totes les peces que fan són molt maquinades i rodones. El preu per la peça de ceràmica depèn de la seva mida.

La mateixa empresa té també una botiga a l’entrada de Breda, al costat del magatzem, amb dues treballadores. Les peces de ceràmica les obtenen de la seva pròpia fàbrica, i també d'importació. Les èpoques que venen més són per Nadal i a l'estiu.

Samuel Márquez Hernández
Tercer ESO de l'IES Hostalric, juny 2005

Cerámica artística
Museu del fang · Marratxí
Associació de ceramistes de Catalunya