|
|
Khalid em va dir que molts europeus
tenim una imatge errònia per el que fa a la seva cultura i a
la seva manera de viure. Diu que sí, que és veritat que
hi ha llocs i persones que poden arribar a ser bastant misògins
o bé que tenen certa discriminació cap a les dones però
que això ( tot i que és vigent i amb abundància)
actualment cada cop va a menys i que ell ho considera un comportament
molt poc correcte. També diu que no pot parlar per tota la població
marroquina però pel que fa a la seva ciutat, i a la gran majoria
de ciutats, les llibertats i oportunitats de treball, el fet de poder
estudiar, les escoles mixtes, anar a la universitat estan totalment
igualades. Per tal, diu al respecte que es podria dir que és
tot molt semblant a Europa, ja que, diu que nosaltres els recriminem
el fet de tenir una gran discriminació cap a la dona però
que, si ho mirem amb uns altres ulls, als nostres països aquesta
discriminació també hi és. També li vaig preguntar què pensava ell del mocador al cap i em va dir que tenia amigues que portaven mocador i altres que no en portaven. A una foto que em va enviar, podem veure a Khalid amb els seus amics a una cafeteria una tarda, i, efectivament, tal i com ell em va dir, hi ha noies que porten el mocador i altres que no. Jarid també recalca molt que ell és del nord del Marroc i que viu a una distància aproximada de mitja hora de Ceuta, de tal manera que es podria dir que estan molt més occidentalitzats que els que són del Marroc més profund o de pobles més petits. Tenemos un método y una distribución diferentes de las comidas y también un método diferente en las celebraciones y festividades del sur de Marruecos, pero al ser todos de un mismo país musulmán tenemos 2 festividades comunes. També em va explicar que tenen
dos plats que segurament són els que més caracteritzen
la seva cultura. Per un costat tenen el tagín
que és una cassola de fang, que té una tapa en forma cònica,
on s'hi couen diferents ingredients sense cap tipus de greix o oli.
Per l'altra banda tenim el cuscús
que és un plat basat amb la sèmola de blat com a ingredient
principal. Pel que fa a les celebracions religioses diu que n'hi ha
tres que serien les més importants. Una d'elles és l'Eid
al-Adha on maten una ovella per fer ofrena, acostar-se i donar les gràcies
a déu. També em va parlar de l'Eid al-Fitr que és
una gran celebració que es duu a terme després del Ramadà,
mes que estan en dejuni durant les hores de sol. Un dia li vaig preguntar com ho feien per escriure en caràcters àrabs a l'ordinador i em va explicar que tenien un teclat especial i que escrivien de dreta a esquerra, però que també escrivien en àrab però amb les nostres lletres i que l'orientació de l'escriptura seguia sent la mateixa. Pel que respecta a política diu que ell no sap com funciona tot això i que no en té ni idea. Diu que no en sap res perquè és un tema que no és del seu interès.
Je suis une fille comme les autre wè le meilleur moment de ma journè et de se balader avec mes Amis et parler alors Que Mon pays je l' aime nos avons notre habitudes comme que la fille doit ce respecter avec sessions habits et le sex n'ai pas b1 du tous et se marier et la plus importante chose dans la vie. En resum, el que està dient en
aquest paràgraf és que ella és una noia normal
i corrent, com qualsevol altra. Que li agrada molt parlar i anar a fer
un passeig amb els seu amics i que li encanta el seu país. També
parla que no li desagraden les costums del Marroc i que, segons ella,
el més important és seguir les pautes a l'hora de vestir-se
i no mantenir cap tipus de relació sexual fins al matrimoni. Rkia va a una escola privada on diu
que s'ha d'esforçar molt per aconseguir notes altes i que per
ells el respecte cap a la figura del professor i a la inversa és
molt important. A la vegada també em va comentar que totes les
classes les fa en francès, excepte la classe d'anglès.
En canvi, a casa seva, amb la seva família, parla àrab.
Diu que li agrada anar a discoteques amb els seus amics, anar un dia
a fer un cafè o també diu que una de les activitats que
sol realitzar amb ells és anar de picnic. Un dia també
em va explicar que a les botigues que li agrada més anar a comprar
són Zara, Bershka, Adidas, H&M... que, per casualitat, coincideixen
també amb les botigues més conegudes que hi ha a Espanya
i segurament també a la resta d'Europa. Pel que fa a la música,diu
que els seus grups preferits són One Direction i Hanson. Aquests
són dos grups de música pop. La seva cantat preferida
és la Rihanna, i que la cançó que actualment entre
el seu grup d'amic s'escolta més i es podria dir que és
la més popular allà ara mateix és Where
have you been, de la cantant Rihanna. Rkia va evitar parlar de política
i de qualsevol altre tema dels que poguessin generar discrepàncies.
~
|
|||||||||||||
La Sara viu a 
A la Nisrine, una altra marroquina de Tànger, li vaig preguntar
sobre l'islam i el seu suposat extremisme: Yo no llevo pañuelo,
ni yo ni la mayoria de las chicas y en verano voy en bikini y en short.
A ver, en la calle cuando vamos en shorts y eso, los chicos empiezan
a molestar y eso, pero se puede ir perfectamente. En la playa todo el
mundo va en bañador, bikini y nadie dice nada. Por la religión
en realidad esta prohibido ir en bikini y tal y lo del pañuelo
da igual, pero obviamente no vamos a ir tapadas así. Estamos
en una sociedad musulmana pero que cada uno practica en su casa y cada
uno puede vestirse como quiere, aunque muchas veces te miren raro por
la calle por ir en shorts. La practican más los adultos. En nuestro
instituto no mucha gente practica, se bebe, se fuma como cualquier adolescente,
aunque en realidad esta prohibido el alcohol''. Em va quedar més
que clar que potser la visió tan tancada que tenim aquí
del món de l'islam és incorrecta.
