1


Algèria 2014
Treballem el món contemporani amb l'ajuda del facebook


Houssem és un noi d’Algèria i té 20 anys i és un gran fan del Barça. Té moltes ganes de viatjar a Barcelona per anar a veure al seu equip preferit. Ara mateix estudia i treballa; per una banda estudia per ser periodista, per l’altra treballa en un canal de la televisió.

Sobre el tema de la música, em va comentar que la majoria de les cançons que escolten són en anglès; a ell personalment no li agrada la música algeriana. Seguidament li vaig preguntar per l’educació i em va respondre que primer de tot, els nens van a l’escola a fer primària, desprès escola mitjana i finalment l’escola secundaria, més tard ja ve el batxillerat i els estudis universitaris.

Vaig preguntar-li per el petroli, i va dir-me que era la primera font econòmica de Algèria. Li vaig preguntar per el tema econòmic, em va respondre que més o menys és igual que a Catalunya, hi ha classe baixa, mitjana i alta. Del tema tecnològic va dir-me que disponia d’Internet a casa i a més a més tenia un mòbil de la marca Apple.

Anant una mica més enllà vaig decidir qüestionar-lo sobre els temes polítics que tenen lloc en el seu païs. Va contestar-me que el president actual és el Bouteflika i cada 5 anys fan eleccions per elegir el president i aquest any al març toca fer eleccions. També em va dir que Algèria és un país democràtic. Sobre el president que tenen, va comentar que no els hi agrada gens i tenen ganes de que arribin les pròximes eleccions.

Sobre el matrimoni, va informar-me que és un tret complicat, perquè en una parella, l’home ha de que demanar la mà i que en algunes famílies ho té que decidir el pare de la noia.

Respecte el tema de la sanitat, em va comentar que ells tenen una targeta sanitària per anar al metge i els hi donen els medicaments gratis, però això no abasta tots els medicaments; per alguns han de pagar.

Finalment, li vaig fer la qüestió sobre com ens veien a nosaltres des d'allà, va comentar que molta gent, especialment els adolescents, veuen Espanya com un somni. Poc a poc vam anar agafant confiança i li vaig preguntar per la hora que era allà, i em va respondre que allà eren les 22.30 i aquí a Catalunya eren les 21.30.

Vaig tenir un gran interès per saber el meu nom en àrab i no va tardar gens en contestar-me i me'l va escriure.

Poc abans de acabar la conversa, va fer-me saber que havia llegit en un periódic una notícia, la qual deia que Catalunya es volia independitzar de Espanya i li vaig intentar explicar una mica els motius i immediatament ens va donar suport.

Amb el meu corresponsal hem mantingut les conversacions en anglès, tret d’algun moment en concret que vam estar parlant una mica en català perquè ell constantment mostrava una gran curiositat per conèixer el nostre idioma i la nostra cultura catalana.

La meva corresponsal es diu Ratiba i té 18 anys. Va néixer i viu a la capital, Alger. Hi viu amb la seva família: la seva mare, el seu pare, la seva germana gran (25 anys) i la seva germana bessona. Són de religió musulmana encara que no són del tot radicals en algunes costums, com per exemple en el fet que la dona hagi de portar sempre el hijab (mocador islàmic), o en que no s’hagin de tenir animals domèstics a casa, ja que tenen tres gats. La Ratiba està estudiant el seu últim any d’estudis post­obligatoris (el nostre segon de batxillerat) i en un futur vol estudiar Medicina a la Universitat Abderrahmane Mira de Déja. La seva germana gran, la Faith, també està estudiant a la mateixa universitat la carrera de Psicologia.

En el seu temps lliure li agrada sortir amb els amics, escoltar música i realitzar activitats esportives. L’activitat extraescolar que realitza des de que tenia 6 anys és atletisme, cada dimarts i dijous a la pista d’atletisme del seu institut.

A Algèria l’educació és molt semblant a la nostra. Van a la universitat després de fer el Bac (equivalent a les nostres PAU). En els tres anys de secundària post­obligatoria hi ha dos sectors, el literari i el científic. Els estudiants que fan el sector literari hi ha l’opció de realitzar filosofia o una llengua estrangera, com el castellà o l’alemany. Els estudiants que fan el sector científic poden escollir entre realitzar gestió (economia de l’empresa a Catalunya), matemàtiques o ciències naturals.

Els plats típics algerians s’assemblen molt a alguns d’Espanya. Els principals són: hrira, tadjine el djben, lham l’hlou, tchekhthoukhat le bsekra, loubia berdjel begri, chorba frik, sfiria, tajine zitoune. Els més habitual són la hrira i la sfiria. La hrira és la sopa per excel·lència; un plat contundent que barreja carn, verdures i llegums. Es pot prendre en qualsevol moment, encara que acostumen a fer­ho en el mes sagrat del Ramadà. La sfiria és un plat de mandonguilles amb pollastre i cigrons per sobre.

A Algèria el salari mig que es cobra al mes és d’uns 30.000DA (dinar algèria). Aixó equivaldria a 280€ a Espanya, aproximadament. Un dinar algerià equival a 0,00920548€.

La Rayane és una noia algeriana de divuit anys. Parla tres idiomes: l’àrab, el francès i l’anglès. Encara que el francès no el domina massa i ha preferit que li fes les preguntes en anglès per entendre-les millor.

Està en l’últim any de l’institut i li agrada molt la música, en concret li agrada molt One Direction. També m’explica que moltes vegades quan s’avorreix surt amb els seus amics i fan crazy things com ha dit ella textualment, és a dir, coses boges.

La Rayane és amb la que menys contacte he mantingut ja que al ser la més jove, crec jo, que no s’ha interessat pel tema. Però igualment li he agraït que participés i m’expliqués com és la vida a Algèria.

Algèria i la seva gastronomia estan influenciades pel Mediterrani però també pel Marroc i França (l'antiga metròpoli). La Rayane m’ha comentat que el cuscús es menja molt igual que la xorba. Són musulmans i és per això que no mengen cap mena de plat que dugui carn de porc. El xai a la brasa és el que acostumen a fer en les celebracions.

La kesra és un tipus de pa que es menja el dia a dia, untada del que vulguis, encara que s’hi acostuma a posar mantega o melmelada. La Rayane m’explica que ella en menja ben sovint de kesra, per esmorzar, per berenar.

Aquest treball m'ha ajudat molt a entendre la forma de vida d'altres països i a empatitzar amb persones d'altres races o ètnies. La vida en els països que he investigat és diferent a la meva però també hi ha moltes similituds, si més no ens divertim igual i gaudim de les mateixes coses, com per exemple anar a la platja.

És cert que el nivell de vida allà és més baix que aquí i que hi ha coses que jo aquí a Europa me les puc permetre i ells en el seu país no, i per aquesta raó he notat que ells valoren molt més les coses. La vida allà és difícil però els meus contactes m'han demostrat que tot i les dificultats o el no poder-se permetre certs luxes una persona pot ser feliç i divertir-se.

Sempre he pensat que el racisme és una cosa derivada de la ignorància i de no saber empatitzar, parlant amb persones d'altres països entens que en un cert moment de la seva vida vulguin emigrar, i ho facin per a poder tenir una vida millor o més fàcil.

He après que encara que les coses en altres països siguin diferents no han de ser pitjors, com per exemple el comunisme, que té les seves avantatges com el poder estudiar sense haver de tenir molts diners per poder fer-ho.

Tenia una visió molt diferent dels països els quals he investigat, sobretot del Senegal i Guinea Equatorial, ja que em pensava que portàvem una vida totalment diferent a la meva i que no estaven tant desenvolupats com estan les persones amb les quals he parlat. També és cert, i ho sé de la boca dels meus contactes, que a aquests països de l'Àfrica hi ha persones molt endarrerides i amb un alt índex d'analfabetisme.

Una cosa que em va sobtar molt és que quasi tots els meus contactes eren creients i que eren molt fidels a la seva religió i cultura. Jo penso que aquí a Espanya és molt menor el nombre de creients i que no donem tanta importància a les tradicions com països com el Senegal. També em va fer reflexionar molt les diferencies que poden haver-hi i la pobresa que hi ha tot i ser països rics en minerals o petroli; ho trobo una injustícia.

Tot i que m'ha encantat aprendre coses d'allà, crec que sóc afortunada a viure en un país més desenvolupat i que aquí la vida és més fàcil, però també crec que hauríem d'aprendre algunes coses de la gent que viu a aquests països com aprendre a valorar més les coses i a viure sense tants luxes, a vegades innecessaris.



~