|
|
Bé, un cop va acabar la broma
vam començar a parlar de la política de Cuba. Com jo ja
sabia, en Carlos em va dir que el que hi havia a Cuba era una espècie
de dictadura que havia imposat fa temps Fidel Castro, que ara a passat
a ser de Raúl
Castro, el germà de Fidel. Carlos assegura que sí,
que és una dictadura però que pots fer el que vulguis,
que la gent parla del que vol, va de festa, vesteix com vol, etcètera.
Si que hi ha comunisme però no es nota gaire, en general sí
que hi ha molta pobresa però la gent de la capital, més
concretament, sí que vesteix amb roba de marca tot i que les
cases que tenen no siguin molt grans. Per altre banda afirma que el
comunisme de Cuba també és positiu en aspectes com el
de que tots els nens van a l'escola i altres coses, però que
ell al ser jove potser preferiria un altre estil de política.
Està estudiant
a l'Instituto
Superior Politécnico José Antonio Echeverría,
enginyeria industrial. Diu que anar a la universitat és molt
dur i que a ell no li agrada estudiar però que és un privilegi
i es sent orgullós d'haver-hi arribat. Diu que creu que per tenir
un bon futur cal estudiar de valent. Va dir que la seva família no és que sigui precisament rica i que si la universitat fos de pagament no hi hagués arribat, que aquesta és una de les grans coses de Cuba que poder a altres llocs no hi ha.
En Carlos es queixa de la connectivitat
a internet. Ell només utilitza el facebook a la universitat i
a sobre diu que a vegades té problemes amb el facebook perquè
li bloquegen el perfil i la connectivitat és molt dolenta. En Carlos diu que una de les millors
coses de Cuba és la festa. El seu grup preferit és Habana
d'Primera, que canta diferents tipus de música com la salsa,
i que a ell li agrada molt ballar-la. Vaig dir-li que jo ballava salsa
i bachata i li va fer molta gràcia. Segons diu els cubans són
molt vacilones, diu que algun cop ha tingut problemes a la discoteca
però que ràpidament la gent separa les baralles i que
fins i tot al cap de deu minuts pots estar ballant amb la persona amb
la que t'havies barallat. Pel que fa la roba en Carlos diu que la gent va una mica com vol, però que entre els joves és molt típic vestir a l'estil yankee que vindria a ser portar gorra, camisetes de beisbol, hoquei o bàsquet, i portar roba ampla. També diu que hi ha l'estil més cubà que és vestir de blanc i amb una espècie de gorra, amb camisetes ajustades i texans, això per quan van més arreglats...
Un tema molt important a Cuba és l'educació, totalment gratuïta en tots els nivells, des de l'educació primària, la qual és obligatòria, fins al batxillerat i les universitats; és una educació de qualitat i això perdura des de la revolució. Acá toda la educación es gratuita, al menos tenemos algo por lo que destacamos. Es muy tranquilizador saber que no tendrás que pagar costosas matriculas. Això és el que em deia en Rainer. Això m'ha fet pensar que en aquest país on vivim es prefereix invertir diners en altres coses, en comptes de reforçar el sistema educatiu que és un punt clau per la formació d'una bona societat, però això, els que estan per damunt nostre no ho vol veure o senzillament ho passa per alt. En Rainer em va explicar que resideix una part del any a Miami i l'altra a Santiago de Cuba. Abans es necessitava un permís especial per poder entrar i sortir del seu país, però després de moltes queixes populars aquesta norma va ser eliminada. Los doctores sí que lo tienen mal para salir del país, algunos tienen que esperar 5 años para salir de la tierra y algunos ciudadanos tienen que pagar 100 dólares americanos para obtener el visado. Cent dòlars són aproximadament uns 73 euros; no sembla una quantitat de diners molt elevada però a Cuba els sous són molt reduïts; en Rainer cobra uns 20 dòlars per mes, que són uns 14 euros mensuals, i amb aquesta quantitat dubto que puguin reservar una part per obtenir el visat. M'ha explicat que l'economia del país es basa en el sucre, el petroli, el tabac, la construcció, el níquel, la indústria farmacèutica (reconeguts mundialment) i el turisme sobretot l'Havana. La majoria de la població té treball, l'atur és molt baix o pràcticament inexistent. Per en Rainer la família és molt important. En general, tots els cubans tenen a la família en el primer lloc de la seva llista de prioritats. Degut a la falta de diners, es veuen obligats a viure una mateixa família en una casa i això fa que el vincle entre ells sigui molt fort. Sovint, com és el cas del meu corresponsal, estan separades a causa de l'emigració d'una part de la família.
És una societat totalment dual: Acá hay dos grupos sociales, los dirigentes y el pueblo. El pueblo es víctima de miserias, penuria, hambre... Cualquier producto se convierte en un artículo muy díficil de conseguir. Las condiciones de vida son miserables, recuerdo que cuando era chico compartia una habitación con todos mis hermanos. Además podemos pasarnos semanas sin agua y apagones. Todo está controlado estrictamente por el gobierno. Si llegeixes entre línees es pot veure que no està a gust amb el sistema governamental del seu país, lògic després del que m'ha explicat: los dirigentes gozan de todo lo que el pueblo no tiene, buenos carros, buenas mansiones, productos de primera necesidad o totalmente innecesarios. A Cuba sí que disposen d'una seguretat social, qualsevol servei és gratuït per a qualsevol ciutadà. La realitat és que hi ha dos tipus d'institucions mèdiques; unes que estan en millors condicions que són per la gent amb diners o estrangers, i altres destinades a la resta de gent on les condicions no són tant bones. Em vaig informar sobre el masclisme a Cuba i, personalment, crec que és el país de tots els tres que he treballat on més preocupant és el tema. Algunos padres pagan a sus hijos prostitutas para que los dervirgen. Las mujeres tienen que trabajar como bestias. Muchos maltratan a sus jevitas (xicotes). Sincerament crec que aquí tenen la culpa tant els homes com les mateixes dones. Si s'inculquen aquests valors des de ben petits, és normal que la majoria d'homes de Cuba siguin masclistes. Tenemos poca libertad de expresión, las redes sociales estan restringidas, controladas o prohibídas. Hay más periodistas encarcelados que corruptos. Los dirigentes controlan mucho los medios de comunicación. Crec que això sí que és un fet molt preocupant. Tot ciutadà ha de tenir el dret d'expressar les seves opinions sobre qualsevol tema, sigui la que sigui, mentre es faci des de el respectar. Reprimir d'aquesta manera a la societat no hauria d'estar permès en cap lloc. Mi país es bastante seguro, puedes pasear por las noches tranquilamente sin problema. El único caso que sufrí fue el jalón del bolso de una amiga en un barrio marginal. Això potser no és un problema però sí que hi ha prostitució. Cuba també es coneix pel seu turisme sexual. En Rainer m'ha explicat que es poden veure adolescents pujant a cotxes aliens o esperant a les portes dels hotels. Em va sorprendre que el govern no fes res per evitar això: los dirigentes se limitan a negar lo que es obvio. En Rainer i jo ens comunicàvem
o bé via facebook o per e-mail. És l'únic que a
part d'acceptar-me la sol·licitud també m'ha ajudat en
aquest treball, ja que, hi havia altres que, o bé t'acceptaven
però després no et contestaven els missatges, o bé
només feien que demanar-me fotos o el meu compte d'Skype. 
~
|
|||||||||||||
En Carlos és un noi de Cuba, de 20 anys
concretament de la famosa capital, 
El meu corresponsal a Cuba, concretament de Santiago
de Cuba és en Rainer. Va estudiar la carrera d'Art i actualment
està treballant com a instructor d'art en educació musical.
A més a més, està molt interessat per la pedagogia.
