|
|
En aquest país he contactat amb dues persones: la Bin i en Lamin. La primera és una noia de 26 anys que estudia Comerç i a la vegada treballa de dependenta en un lloc de transferències de diners (establiments des dels quals es fan els enviaments i transferències de diners entre els amics i/o familiars des d’un país a un altre). Bin resideix a la capital, Banjul. D’aquesta noia he extret poca informació, del que n’he extret molta ha estat del segon corresponsal: Lamin. És un noi de 22 anys que també viu a la capital gambiana. Actualment està estudiant a la universitat per ser fisioterapeuta. El país gambià es troba en un terme mitjà en comparació amb altres països ben desenvolupats a Àfrica perquè Gàmbia és encara un país en desenvolupament. Quant en la comparació amb el nostre món occidental, podem observar que estem totalment per davant d’ells. A Gàmbia es diferencien dues estacions; l’estació humida i de pluges, que s’estén del mes de juny al setembre, i l’estació seca que es dóna en la resta d’any. L’entorn natural de Gàmbia es basa en turons, boscos frondosos i espessos i altres creacions naturals. La societat és dual, a Gàmbia hi ha gent rica i gent pobre. En algunes zones hi conviuen les dues classes socials, però es diferencia molt a quina pertanyen les persones, ja que la manera de vestir, les escoles on van els fills, les estructures de les cases, etc. són completament diferents. Tot i així també hi ha zones on només hi viu la població rica que pot comprar un terreny i fer-s’hi una luxosa casa, o fins i tot, mansió. Algunes d’aquestes àrees són les de Fajara, Pipeline i Brusubi. De la mateixa manera, el sector més pobre de la població es concentra en pobles o àrees llunyanes dels nuclis urbans. Dins la societat es diferencien diversos grups ètnics amb alguns costums i llengües diferents i propis. L’idioma oficial és l’anglès degut a que Gàmbia va ser una colònia britànica; i les diverses llengües locals són el wolof, el mandinka, el jola, el fula, el sarahuli, l’aku, entre altres. L’anglès sol ser d’accent britànic, però també utilitzen l’accent americà en algunes ocasions. La religió principal és la musulmana, però també hi ha una gran quantitat de la població que és cristiana. Les famílies, de la mateixa manera que passa en altres països, poden ser d’estructures diferents: famílies tradicionals (matrimoni heterosexual amb fills), famílies extenses, pares solters, famílies monogàmiques, poligàmiques i algunes més. Tot i així l’estructura més comuna és la família extensa, és a dir, en les que tres generacions viuen juntes (avis, pares i fills). Pel que fa a les unions matrimonials trobem que poden ser intrafamiliars (com per exemple entre cosins de la mateixa família), entre gent de diferents ètnies, casaments per herència (seria el cas de que es mor el teu germà i et veus obligat a casar-te amb la seva dona per no perdre els lligams entre famílies, els quals són per conveniència) o bé entre gent de diferents països o races, és a dir, per amor. Per cerimònies com els casaments o fins i tot en les celebracions d’aniversari és típic posar-se els vestits tradicionals africans. En l’ètnia de la Bin fins i tot és costum posar-se’l cada divendres.
En la qüestió de la gastronomia, els aliments i productes predilectes són l’arròs i el pa. Gàmbia està completament plena de ribes cultivades amb arròs. També hi ha nombrosos forns de pa que cada dia en fan. Pel que fa a begudes, s’hi troben moltes indústries que en fabriquen de molts tipus, però les begudes tradicional són els sucs de baobab i de gingebre. A cada grup ètnic hi ha formes d’entreteniment diferents que conformen cultures distintes entre elles. Cada grup té unes cançons, danses, una llengua, maneres de vestir tradicionals i altres trets distintius. Tot i aquestes músiques tradicionals, hi ha música internacional de diferents gèneres com són el hip-hop, el reggae, el dancehall, el jazz... i un producte del país és el rap gambià, que tracta de rapejar en les diferents llengües autòctones. La manera de vestir va segons la decisió de la persona, és a dir, es pot vestir com al món occidental o bé fer-ho a la manera tradicional de la seva ètnia. La gent gambiana sol ser molt amant dels esports, però hi ha problemes: no hi ha diners per finançar, hi ha carència d’organització, hi ha pocs experts en els esports i marxen a altres llocs per formar-se... Tot i així, entre els esports que es practiquen el que més ressalta és el futbol. Però actualment la selecció del país està sotmesa a una penalització per part de la FIFA, ja que van voler jugar un torneig en el qual els jugadors havien de tenir 20 anys o més i jugaven amb menors d’aquesta edat. Per aquest motiu no pot jugar en cap competició internacional durant dos anys. La població que s’ho pot permetre, gairebé la majoria amb un mínim de poder adquisitiu, té accés a la tecnologia que els permet estar a la última amb les xarxes socials per tal de comunicar-se entre ells i amb la resta de món. És el cas dels Smartphone, dels ordinadors portàtils i de sobretaula, etc. La moneda gambiana és el dalasi gambià; aquest és una divisa molt devaluada comparada amb altres. Un euro equival a 56 dalasis. La principal font de l’economia és l’agricultura perquè el país exporta la major part dels productes. Un altre sector que també és molt rendible per l’economia és la pesca, el qual també s’exporta en grans quantitats. El territori de Gàmbia queda comprès dins del Senegal. Vaig preguntar sobre aquest assumpte als meus contactes gambians, de la mateixa manera que ho vaig fer amb la corresponsal senegalesa, i els dos coincidien en que no és gaire comú que hi hagi alguns problemes, però que molt de tant en tant se’n produeix algun. Es podria dir que els dos països tenen una bona relació o estan en pau. Dins del país de Gàmbia no sol haver-hi conflictes interiors, es podria dir que la població està en estabilitat. Tot i així un dels problemes que hi ha entre un sector de la joventut, em comentava Lamin, és que pren drogues il•legals que afecten i danyen al seu sistema.
Des de fa molt de temps s’està produint l’emigració d’algunes persones gambianes, és a dir, hi ha gent que marxa cap a altres països amb diferents propòsits com propostes de negocis, educació que vagi més enllà de la que es pot rebre en el país, llocs millors per residir-hi, entre altres. Aquests moviments de població són legals la majoria de vegades, ja que es fan amb els permisos i documents corresponents. A la vegada, Gàmbia també rep un gran nombre d’immigrants. En el país hi ha gent de moltes nacionalitats diferents. Lamin em va dir que odia parlar sobre política i Bin no està gaire assabentada sobre aquest aspecte... però finalment, Lamin em va dir que el sistema polític de Gàmbia no és gaire poderós en comparació amb altres països com podria ser el meu. A l’Estat hi ha uns cinc partits polítics diferents que compateixen per la victòria en les eleccions presidencials. Tot i això, el govern es preocupa i s’esforça perquè Gàmbia segueixi el camí correcta per seguir-se desenvolupant. A Gàmbia el 75% de l’educació que reben els estudiants és pagada pels seus pares o tutors; el govern només paga l’escola d’aquells nens que prové de famílies molt pobres i míseres o bé aquells que es mereixen beques perquè sobresurten per sobre de la resta en capacitat intel•lectual. Alguns pares no es poden permetre els diners i despeses que signifiquen els estudis dels seus fills, i com que no es veuen ajudats per l’Estat, moltes campanyes d’escolarització o d’ajudes humanitàries que provenen del món occidental els donen assistència escolar. A la universitat passa el mateix, tot va a càrrec de la família o l’alumne. Després de la universitat o de qualsevol estudi inferior pots aconseguir un bon lloc de treball, però les coses estan malament en el país perquè cada vegada és més difícil fer-ho i la població no s’adapta gaire al llocs de treball disponibles; aquests fets estan incrementant molt l’atur del país, cosa que està impedint força el desenvolupament que tant anhela el país. És per això, que per aconseguir un treball has d’intentar tenir enxufe amb gent de l’interior per tal de que et contractin encara que no tinguis els coneixements o títols que pertoquen. El pitjor de tot és que això no només passa a Gàmbia sinó que actualment està passant a molts països del món. Fins i tot Lamin em deia que les dones tenen més oportunitats de treballar en feines més importants que no pas els homes. Un sector de dones per aconseguir això es dediquen a tenir una relació amorosa o sexual amb els superiors i així les col•loquin a bones posicions i amb bones condicions, en opinió del meu corresponsal...
M'ha comportat molta
feina i una mica d'estrés, ja que requereix molt temps fer una
selecció i recerca de possibles amistats, que responguessin,
que estiguessin disposats a ajudar, la barrera de l'idioma amb alguns
països i finalment, encaminar la conversa cap al tema que és
del meu interès. Realment, un dels primers passos, el que contestessin
a la meva sol·licitud d'amistat i/o al meu missatge de contacte
ha esta molt dificultós, però finalment amb el pas del
temps ho he anat aconseguint. Alguns països estan més treballats que altres, al igual que potser no m'he centrat ni especialitzat en cap dels països oferts per estudiar, ni he acabat d'aprofundir en algun d'ells de la manera que m'agradaria haver fet, però he preferit poder posar-me en contacte amb gent de cada un dels països per tal de saber quatre pinzellades sobre cada un d'ells. No obstant, estic força orgullosa del resultat de Cuba, Gàmbia i Guinea. 
~
|
|||||||||||||
Aquest treball m'ha sigut útil per adonar-me que en els altres
països del món, com els treballats, no compleixen exactament
les estructures que jo tenia assumides i m'havia imaginat sobre ells,
sinó que amb alguns aspectes estan molt més avançats
del que creia i amb altres no tant. Tot i així, aquesta nova
visió que he agafat és parcial ja que només he
pogut contactar amb gent que té accés a xarxes socials,
que en la majoria de casos, és degut a que pertanyen a una classe
mitjana o alta, amb recursos; i han estat ells, des del seu punt de
vista, els que m'han explicat el país i les seves característiques.
També he trobat útil aquest treball per practicar l'anglès
i el francès.