|
|
Em va explicar que la vida a Guinea Equatorial és molt més cara que a Espanya, ja que, el petroli augmenta el preu de la vivenda, els aliments, la roba... Tot en general i, per tenir una qualitat de vida normal, és a dir acomodada, és necessari un bon treball, el qual, es molt difícil de trobar, però no impossible. Em va dir que mai havia conegut a cap noia que volgués per ella un bon futur, que les noies per allà només es preocupen pels xicots, les discoteques, els tatuatges i que la majoria de noies entre 16-18 anys queden embarassades, m'ha explicat que es totalment normal veure a cada classe una parell de noies embarassades i, és per això, que tenen una alta taxa de natalitat entre la població jove. Es que aquí las de tu edad no hacen otra cosa mas que pasar todo el tiempo. Discotecas, chicos, osea novios, tatuajes y pariendo, eso es lo que hacen. Chicas de 16, 17, 18 y 19 van pariendo por allí y por allá, aquí es lo normal. Jovencitas van a clase con embarzo, a la temprana edad van pariendo como animales, pero bueno es lo que hay, que se le va a hacer. Mi hermanita tuvo su primogenito con 18. És una noia que gaudeix molt cuinant. Els plats més típics són el pepesut (sopa picant de peix), el pangolí amb xocolata i la bambucha (sopa de cacahuets). Normalment tot això s'acompanya amb arròs o plàtan. Nuestra cocina es especialmente picante. A todo le ponemos andok. Para que sea un buen planto debe de tener ese tono picante. Solen beure vi de palma (prové de la palmera) i la malamba (un suc fet a partir del sucre de canya). Estefania només disposa de connexió a internet quan està a la seva oficina o quan va als cyber (unes cafeteries que ofereixen ordinadors amb connexió a internet que depenent dels diners que dipositis et deixa connectar-te més o menys temps). Al cap de mesos sense parlar va a tornar a connectar-se a facebook i em va explicar que havia patit paludisme, també coneguda com la malària. És un tipus de malaltia que arriba el cos a través de la picada d'un mosquit. Ara, ja es troba molt millor, però a vegades li agafen mals de cap, però res greu. M'ha explicat que és força fàcil agafar aquest tipus de malalties tropicals, ja que, els hospitals són molt deficients. Hi ha una sanitat pública que esta subvencionada pels impostos i la privada. No hi ha cap tipus de cobertura, es paga per acte. A Malabo i a Bata està força millor que a les zones rurals que es nul·la o inexistent. Te mentiría si te dijera que no tuve miedo cuando me diagnosticaron la malaria, mi país es como si no tuviera sanidad... Afortunadamente todo fue bien pero ojalá pudiéramos, los guineanos, gozar de mejores condiciones no únicamente en la sanidad..., això és el que m'explicava la meva corresponsal. Un dia vaig plantejar-li la següent pregunta: Com és la dona guineana? Aquesta va ser la seva resposta: Las pequeñas, desde muy temprana edad, son madres. Se educan en las tareas del hogar, limpian, cocinan, se encargan del cultivo de la finca. La mayoría no sabemos que es la adolescencia, pasamos de la inocencia a la madurez en segundos. Como te expliqué, pasan de ser una niña a la que cuidar a ser una madre que cuida. Supuestamente tenemos los mismos derechos que los hombre... A veces ni el respeto tenemos. Vivimos haciendo lo que los demás quieren y deciden, a veces ni nuestro marido podemos escojer. Estamos sometidas a los varones desde que nacemos. Pocas tenemos estudios. Així em descrivia la realitat de la dona... M'imaginava una visió semblant però no tant extremista. Em sento bastant afortunada on les dones podem ser lliures i tenir la mateixa consideració que l'home, encara que, hi ha alguns que encara conserven aquest tipus de pensament i valor de la dona, desgraciadament. Normalment es duu a terme la dot, és a dir, els pares del noi i la noia fan un acord. Els pares de la filla donen diners als pares del noi i, així, sí que es pot realitzar el casament. Això passa en algunes tribus. Em va explicar que, si una dona es divorcia del seu home, ha de retornar els diners que els seus pares van donar als pares del seu ex-marit i que automàticament, l'home rebia la custodia de tots els fills nascuts durant el matrimoni. En el nostre país, és totalment diferent, normalment és la dona qui es queda la custodia dels fills, però amb aquest exemple, podem veure la situació de la dona a cada país. Això és el que la Estefania em va explicar però, en realitat, la dot consisteix en que els pares del nuvi donen una quantitat de diners als pares de la dona. Jo això sincerament ho veig com una compravenda i és penós que es realitzi això ja que la dona automàticament rep la categoria d'objecte i crec que cap ésser humà es mereix aquesta consideració i, a part, la seva llibertat d'opinió i d'escollir lliurement el seu marit queda vetat. Malabo és la capital de Bioko del Nord i és la ciutat més antiga de Guinea Equatorial. Durant el període colonial rebia el nom de Santa Isabel. Em va explicar que conviuen edificis molt moderns amb altres de l'època colonial. A més a més hi ha una gran quantitat de zones verdes i destinades a l'oci. Els principals llocs d'interès són: el Palau de la Presidència i el Palau de Justícia de Malabo, la catedral de Santa Isabel, la plaça de la Independència, la Casa d'Espanya i la badia del port. A Guinea Equatorial no utilitzen l'euro, sinó el franco. La seva conversió és la següent: 1€ = 655,975 francos. Els guineans i guineanes viuen en una dictadura liderada per Teodoro Obiang Nguema, és un govern unipartidista i personal, porta al càrrec des del 3 d'agost de 1979. Pròximament el succeirà el seu fill Teodorin; Si te digo que vivimos mal, te mentiria... El sistema va bien y tenemos una convivencia muy pacifica y con esto la sociedad se conforma. Las elecciones supuestamente son libres pero todos sabemos que son saboteadas una vez en las urnas... Pero mejor malo conocido que bueno conocer. Todos los ciutadanos de mi país tenemos trabajo y eso supongo que ayuda a que sigamos en el sistema que tenemos. Realment l'opinió tant ferma de la meva corresponsal em sorprèn molt perquè moltes persones davant d'aquesta pregunta no m'haguessin volgut respondre mostrant-me la realitat tal i com és, suposo que m'haurien donat una visió més light sobre el tema polític. L'Estefania és una persona que té molt clar els seus pensaments i els seus ideals, encara que, s'hagi de reprimir davant del tema polític i de la situació de la dona, per exemple. La veritat és que, l'Estefania és una noia molt simpàtica, agradable i afectuosa, que ha intentat ajudar-me al màxim en aquest treball. Al principi, em va sobtar molt perquè em va dir el següent, quan només portàvem parlant un dia: "No te gustaría venir aquí, aunque sea un verano? Me gustaria verte, aconsejarte, quererte como quiero a mi hermanita" i sempre m'aconsella que estudiï i que lluiti pels meus somnis. Crec que és amb la corresponsal amb la que més confiança he agafat ja que, era el que ella transmetia en totes les converses que vam tenir. També va ser força difícil perquè a causa de la malaltia que va contraure va estar desconnectada de les xarxes socials.
Pel que fa a les famílies, explica que nuestra familia no es solo hermanos maternos o paternos, o sea, la vida se extiende a primos, tios y la gente comparte más. Per afirmar-ho, em va dir que a la filla de la seva cosina la considera una filla i com que la seva mare no ha pogut matricular-la, la Leyla ho fa per ella. Per descobrir que s’amaga rere un país que abans desconeixia vaig voler saber quin tipus de societat hi havia, és a dir, si hi havia existència de classes socials, si l’Estat s’implicava en els afers de la població, en que es basa l’economia del país, saber els salaris, la política en general, si existeix la llibertat d’expressió o és un tòpic sense resoldre. Allà hi ha moltes diferencies socials, però bé, com a qualsevol part del món ja que sempre hi ha uns que tenen més que d’altres. Tot i així a Malabo com ella em va dir: no hay mendigos. Això és degut a que és un país molt petit i amb moltes possibilitats de subsistència. Tot i així els salaris són molt baixos i no arriben per a viure amb unes condicions com les que podríem tenir aquí, però, la majoria viuen de l’agricultura, ja que la terra és molt bona. L’economia es basa en la producció de petroli i gas, ja que és un lloc on es poden obtenir grans quantitats d’aquests recursos i no hi ha grups guerrillers com en altres països africans ja que Guinea Equatorial no és un país violent, però sí que l’obtenció d’aquests recursos provoca corrupció en el país: la població no rep tot allò que s’enriqueix el país. Pel que fa a la meva opinió penso que no valorem Àfrica i aquesta té mil coses per oferir-nos. En comptes d’estimar-la, estimem el poder i accedim a ella tan sols per interès. Si fos per a mi aquest enfocament no hi seria, però lamentablement el món, en general, els qui promouen aquestes accions, miren la vida des d’una perspectiva diferent a la meva.
Pel que fa a la política, em va explicar: Tenemos un estado republicano, un presidente, vicepresidentes, primer ministro y un sin fin de ministros. Després d’això vaig voler preguntar més coses de la política del país però em va dir que ella no es posava en política, ja que no li interessava gaire, soy apolítica. Em va comunicar, això sí, que a Malabo no estan protegits per l’Estat, que sense diners no et poden tractar en cap aspecte i que molt poca gent és la que rep pensions. No hi ha llibertat d’expressió però que tampoc és una opressió com la que pateixen alguns països tancats. Mango és la única tenda
que tenen de moment (de les que tenim aquí) i fa poc que s’ha
instal•lat al país. Tot i així ells creen botigues:
compren a l’exterior i després munten les pròpies
botigues. En quant a les drogues no estan permeses. I pel que fa l’alcohol si que està permès com aquí. Ja entrant en aspectes més socials, de concepció del món i de la vida, em va explicar que la majoria de la població és catòlica i que actualment al país hi ha moltes esglésies evangèliques. La religió no es porta a l’extrem però si que són bastant creients i celebren diverses festivitats patronals entre les quals destaquen les festes de Sant Ignasi de Loyola, patró de Malabo. A nivell de tot el país celebren el dotze d’octubre la festa de la independència, el vuit de desembre la Immaculada Concepció (patrona de la Guinea Equatorial) i el tres d’agost (dia en que l’actual president va pujar al poder) s’obren totes les discoteques i els locals nocturns pels que els hi agrada la nit. La música que s’escolta és barrejada, des de música africana, que és la més popular, fins a americana i europea i la que escolten amb molta freqüència és l’espanyola. A ella personalment li agrada en David Bisbal i sobretot dos de les seves cançons més famoses: Corazón latino y Bulería. M’ha ensenyat una cançó africana que és diu Sin mi i és del grup musical Anfibio juntament amb Diddy-Es. El mateix que passa aquí, el futbol és l’esport més famós. Però és sorprenent el que m’ha dit: Solo el femenino ha ganado dos copas de África y un subcampeonato de África, también el femenino ya ha jugado el campeonato del mundo femenino, lo q no ha hecho el masculino. Damos mucha importancia a los dos solo q las mujeres han conseguido mas éxitos que los hombres. Realment increïble. A més m’ha dit que ella és del Rayo Vallecano, els seus fills del Madrid i el seu fill petit i part dels seus germans són del Futbol Club Barcelona. De transport públic hi ha taxis i autobusos però que el transport més utilitzat és el cotxe. No hi ha trens però si que motos i bicicletes. Pel que fa a la gastronomia, consumeixen els aliments típics del país que son el cacauet i la iuca. Con el cacahuete se puede preparar sopa, envueltos, se puede comer tostado, hervido,... También podemos preparar bambucha, que son hojas con yuca machacada. Se puede preparar con palmiste, con cacahuete y con carne o pescado. También hay calabazas, plátanos, malangas o chocolate: no el de allí en España, hay otro tipo que también llamamos modica, que sirve para hacer sopas de pescado o carnes y otras variedades de preparados. Pel que fa a les marques, tenen totes les europees (Coca-Cola, Fanta, …) tot tipus de sucs, refrescos, begudes, yogurs, etc. Tenemos todo tipo de alimentos europeos. También tenemos bebidas típicas, el topé que procede del tronco de la palmera y el malamba que se produce a través de la fermentación del agua de la caña de azúcar. Tenia curiositat també de si era un bon destí per a viatjar pel que fa al clima. Tenemos calor todo el año. Nuestras temperaturas no bajan de 25 grados, a no ser que vivas en los poblados donde hay mucha vegetación, y un denso bosque ya que llueve durante muchos periodos de tiempo el año. Així que és un bon destí si t’agrada el clima humit i tropical, amb pluges i calor durant tot l’any. Un aspecte que realment volia investigar era el paper de la dona en la societat de la Guinea Equatorial, tan en temes de treball com en el matrimoni. Ella em va explicar que la dona cobra el mateix si disposen del mateix treball. Tot i així, la dona té desavantatges pel que fa al matrimoni; la dona està poc considerada i en la separació no té dret a res. Hi ha dos tipus de matrimonis: el civil i el tradicional (que es fa a través de les famílies). Pel que fa al matrimoni tradicional és diferent depenent dels grups ètnics que poden fer: fang, ndowe, bubis, annoboneses i ybisios. Ella és fang i es casen amb la dot, que és quan la família de l’home paga la quantitat de diners que la família de la dona demana. Es fan intercanvis de menjars i queviures. L’acte és una festa de balls i música i també on es firma el document de la dot (firmen les dos famílies en presència dels caps tradicionals). Allà són molt familiars i ho comparteixen tot: la casa de tu hermano es como tu casa. Les famílies són molt grans, no tan sols està formada per pares i fills, sinó que també conformen la família els germans, cosins, tiets, nebots, etc. Es veuen molt sovint i és costum quedar-se durant un llarg període de temps a casa de qualsevol membre de la família, cosa que aquí, en la nostra societat, no és gaire habitual. Ja que ella havia estat a Madrid i a Barcelona i sap perfectament que la Guinea Equatorial havia estat una antiga colònia espanyola, vaig voler descobrir que era el que en pensava. Lo de la colonia ni me gusta ni me deja de gustar, me da igual. Pues viajo mucho a España y conozco muy bien Madrid. Vaig interessar-me per allò que tenia més a prop, que era Barcelona, i vaig demanar-li la seva opinió envers la ciutat. Es una ciudad muy bonita. Me sorprendió la Sagrada Familia y me gustó mucho el puerto. També em va explicar que havia estat a Reus i hi ha fotos al seu facebook que ho corroboren.
~
|
|||||||||||||
La meva corresponsal a Guinea Equatorial és
una noia de 22 anys de Bioko Norte, a Malabo. 
Leyla té trenta-sis anys i és d’origen
guineà. Té sis fills. Hem estat
parlant un temps i m’ha comentat aspectes tant objectius com subjectius
de la seva vida i el seu propi país. Els seus fills grans estan
estudiant a Madrid a la universitat i es veuen de tant en tant. Eel
de disset anys s’ha tret el batxillerat i ara començarà
la universitat també a Madrid. Aquestes vacances de Setmana Santa
ella ha anat a la capital espanyola a visitar-los i quan poden es retroben
amb la seva mare i la resta de la família a l’illa que els
ha acollit tota la seva vida. Per aquest motiu, vaig decidir preguntar-li
quines diferències observava entre la gent més occidental
i la gent amb la qual ella estava acostumada a conviure. La gente
en Guinea es muy cercana, acogedora y solidaria. En cambio en los sitios
que he estado de España la gente es más cerrada y egoísta.
Tot i així li agrada viatjar i ha visitat llocs com Barcelona
i Reus.