|
|
Treballa en un restaurant de menjar
italià anomenat com a cuiner. El que més li agrada preparar
són les panna cotta, unes postres molt típiques
d'Itàlia, elaborades bàsicament amb crema de llet, sucre
i melmelada de maduixa. És un restaurant molt reconegut a Puerto
Plata i amb una gran clientela, sobretot té èxit al sector
jove. Porta treballant en aquest restaurant des del 2011 i diu que mai
es cansaria de cuinar perquè és una de les seves passions.
Cobra uns 9.000 pesos cada quinze dies (vaig fer la conversió
a euros i són uns 150€ aproximadament, per tant, cobra 300€
al mes).Tot i que només rep aquest sou, em va dir: A mi me
rinde mucho el dinero porque no tengo mucho gasto. No tengo hijo, no
tengo nada que pagar, no pago renta de casa, sólo agua y gas.
Suposo que ell amb això fa perquè només s'ha de
mantenir a ell mateix, però una família de quatre components
suposo que amb això no faran prou. És veritat, que allà
la vida és molt més barata que aquí, però
amb 300€ s'han d'ajustar molt. Un dia em va obrir preguntant-me si coneixia a un cantant de rap dominica molt famós al país, el qual, van matar a Barcelona el dia 1 de març del 2014. Com que no sabia qui era li vaig demanar més informació. Aquest cantant de rap es coneixia pel sobrenom Monkey Black (fent una traducció literal significa mico negre) i va iniciar la seva carrera musical al 2006 amb la seva cançó Tienen miedo. A partir d'aquell instant l'èxit va arribar a la seva vida. Aquest jove va ser apunyalat a Sant Adrià del Besòs a Barcelona a la sortida d'un bar. Els motius es desconeixen però va ser assassinat a punyalades en mans de dues persones. En Jose em va explicar que li agrada molt el rap i que, en Monkey Black, era un dels artistes que més escoltava, és per això que la seva mort l'ha impactat molt. Arran d'això vaig aprofitar i li vaig preguntar per la violència a la República Dominicana i pel tipus de música que és típica al seu país. Em va explicar que hi ha de tot, des de robatoris, atracaments, delinqüència fins a sicaris. Diu que a tot arreu hi ha aquestes coses, però que en aquest tipus de països és gairebé diari i els mitjans de comunicació no ho amaguen tant. Llavors vaig preguntar-li per la policia i em va fer una contestació que em sorprendre molt i a preguntar-me si aquí també passaria el mateix. Em va assegurar que el 80% del cos de policia és corrupte, això vol dir, que en la majoria de casos fan la vista grossa o no apliquen les mesures específiques. La conclusió que vaig extreure d'això és la següent: com que els policies no es preocupen gaire per la seguretat dels seus ciutadans (cal dir que no vull generalitzar, estic seguríssima que hi ha policies que sí que es prenen la seva feina sèriament) l'índex de delinqüència puja notablement, ja que, qui comet aquests actes, té un alt percentatge de sortir amb les mans netes. Vaig optar per preguntar-li que feien els polítics al respecte i em va dir que no feien res, que es limitaven a pagar-los un sou molt reduït (uns 100€ aproximadament per mes). Segurament va creure que amb tot això hauria agafat una mala imatge del país i em va dir: Pero aquí no todo el mundo es malo, hay gente buena. A part de Monkey Black també li agrada molt El lápiz consciente, un altre cantant de rap. La bachata i el merengue són tipus de música que s'escolta habitualment a la República Dominicana. Casualment em va posar l'exemple de Romeo Santos, que és un dels cantants que escolto habitualment i li va sorprendre el fet de que la seva música s'escoltés també a Espanya. Li vaig preguntar si per allà també sonava música espanyola i em va respondre que s'escolta molt. Diu que el que més li agrada a les dones és la música d'en David Bisbal. Em va entrar la curiositat i li vaig preguntar si coneixien a Pablo Alborán, que recentment ha estat fent gires per països llatins i em va sorprendre molt, ja que no el coneixen. El va buscar per veure com era i com diria un dominicà em va dir que era molt lindo i que era estrany que les dones del seu país no el coneguessin. A la pregunta t'agrada viure al teu país em va contestar: Claro, ésta es mi tierra y la amo. Estoy orgulloso de ser dominicano. Nosotros somos gente bacana. Segurament vosaltres tampoc sabreu que significa bacana... El consumisme allà és força diferent ja que canvien una miqueta les marques que utilitzen. Les més típiques són Aero Postale, Hollister (a Espanya també és molt típica aquesta marca de roba) i utilitzen moltes imitacions de marques conegudes com Gucci, Channel, Dolce Gabbana... Hi ha total llibertat d'expressió: Acá somos libres de pensar y actuar como queramos. A més m'ha dit que la gent d'allà són molt expressius, és a dir, quan no li agrada alguna cosa fan grans manifestacions per demostrar que estan en contra. M'ha dit que fins i tot el seu president es manifesta en contra del govern que hi ha a través de la televisió i la radio. M'ha dit que li agrada la forma de govern que hi ha actualment perquè manté la cosa estable a la República Dominicana. A la República Dominicana els esports més típics són el beisbol (allà es diu pelota) i el bàsquet. En Jose juga a bàsquet des dels 12 anys, a la posició d' armadero. En Jose mai ha sortit del seu país. Aquest tema va sortir quan va veure que tenia al meu perfil de facebook una foto del meu viatge a Turquia. A la República Dominicana es necessita la visa, un document específic per poder sortir del país, difícil d'aconseguir. Sí que hi ha una societat dual, en Jose m'ha explicat que no existeix la classe mitjana o tots rics o tots pobres, la societat està formada per gent pobre o milionaris, res més. Les famílies pateixen una gran desestructuració. Los peces gordos no nos ayudan, solo miran sus beneficios... La República Dominicana lleva estancada desde hace años, no podemos seguir creciendo como sociedad.
A la Danaisy li agrada molt passar temps amb la seva família i està molt unida al seu germà. En el seu temps lliure surt amb els seus amics i li agrada escoltar música reggaeton i dembow, molt típica de la República Dominicana, sobre tot per a joves. A la República s’utilitzen molt paraules com vaina, que no té un significat concret, sinó que serveix per a designar qualsevol cosa, com per exemple: mira esa vaina , per a dir mira aquella noia, o ya tu sabes en qualsevol frase. Els joves dominicans fan servir molt vocabulari dels adolescents espanyols que el fa gràcia com per exemple: tío, joder o hostia. Més curiositats. El prefix de mòbil de la República és el 1809 i els números de mòbil tenen 7 números. Per a trucar a la República des d’Europa s’hauria de marcar el prefix 1849 més els 7 números del mòbil al que vols trucar. Els talls de llum i aigua són molt habituals en la República. La tinaja (recipient de fang per a emmagatzemar aigua) i el inversor (sistema d’energia independient que proporciona electricitat en qualsevol moment i lloc) són dos elements molt necessaris en la vida dominicana si vius a Santo Domingo o en qualsevol ciutat del país que acostumi a patir talls de llum continus. En les zones més turístiques aquests talls de llum no solen ser tan habituals, però en la resta sí. Mireu aquesta foto del metro de Santo Domingo (la capital):
Arisleidy em va dir que en quant parlem dels dominicans, els hem de relacionar immediatament amb la música i el famós ritme de merengue que forma part del seu folklore. Realment la seva passió per la música amb aquest ritme i el ball és molt freqüent, i encara més entre les noies. També em va comentar que les persones dominicanes, en general, són afectuoses, servicials, amb caràcter d’unió entre elles, humanitaris, alegres i amb molt carisma. Realment ho he pogut comprovar amb ella, ja que de seguida vam agafar confiança i es mostrava molt propera i disposada a ajudar-me. La societat és dual, però en general, em diu la corresponsal, econòmicament no hi ha exagerades diferències; socialment parlant, el concepte de la igualtat està molt establert i respectat per tota la població. Pel que fa a la religió, predomina el catolicisme. L’idioma oficial és l’espanyol, però en podríem dir espanyol caribeny, ja que cada ciutat té el seu accent peculiar. En la regió del sud pronuncien fortament la grafia r; en canvi a Santo Domingo i la zona del voltant en comptes de fer el so de la r, diuen el so de la grafia l. Per exemple, en comptes de dir bañar, diuen bañal. Com a curiositat lingüística, Arisleidy em comentava que moltes paraules d’utensilis antics se’ls anomena tal i com eren nomenats antigament, i molts d’aquests casos és perquè aquests utensilis que s’utilitzaven abans se segueixen utilitzant a la República Dominicana; aquest és el cas de l’anafe.
La gastronomia sempre sol anar acompanyada de menjar amb fruites i vegetals, ja que són productes molt abundants en el país. El plat més típic de la República Dominicana és anomenat la bandera; aquest menjar consisteix en arròs, habichuelas vermelles, carn, amanida i plàtans fregits. També es pot destacar el sancocho i el mangú (plàtans bullits i premsats). En temps de Quaresma són primordials las habichuelas amb dolç. En tot tipus d’ocasions festives o quan tenen la oportunitat, els dominicans, solen reunir-se entre ells, quedar per sopar tots junts; tal i com em comentava Arisleidy, que en un pati de qualsevol casa de seguida tenen muntat un fogó de llenya i una taula per poder menjar tots junts; o si no sortir de festa a discoteques o llocs similars. Entre la població dominicana és freqüent la pràctica de les anomenades peleas de gallos. Aquestes estan recolzades per la llei, ja que és una activitat en la que hi participen persones de tots els estatus socials i és declarat com una forma de negoci. Consisteix en fer apostes sobre qui guanyarà la batalla de dos o més galls i la gent aposta diners per la victòria del seu gall preferit. Aquesta activitat es duu a terme en un establiment anomenat gallera i es celebra durant els caps de setmana. També trobem el beisbol com una gran activitat i esport molt típic del país. Una altra tradició festiva molt apreciada entre els dominicans és la que té lloc al mes de febrer: el carnaval; se celebra tots els diumenges del mes en qüestió amb un seguit de desfilades i rues en grup disfressades de diferent forma, omplint de color i música els carrers del país. Finalment, per acabar la festa fins el següent any, el dia 27 de febrer es commemora la independència nacional (es van independitzar d’Haití l’any 1844) amb un seguit de desfilades en les principals ciutats del país: Santo Domingo, La Vega i Santiago.
El govern dominicà es basa en la democràcia, per això s’elegeixen els seus representants cada quatre anys. El sistema polític és molt similar al que trobem a Espanya: el president és el cap de l’estat; el poder executiu és exercit pel govern; el poder legislatiu pel Congrés Nacional; i per últim, el judicial és independent. Pel que fa a l’educació, em comentava Arisleidy, està força ben estructurada, però que cada govern dels últims temps té una prioritat a millorar el sistema educatiu. La gent té llibertat d’expressió i pot actuar lliurement dins del terme establert per les lleis. Com a curiositat, podria dir que Arisleidy em va preguntar sobre el tema de la independència de Catalunya. Bé, realment no sabia exactament de què es tractava, però em va preguntar: ¿es verdad que algunos españoles de Barcelona no quieren serlo?. A partir d’això li vaig explicar quin era el conflicte actual i quines eren les raons per les quals els catalans independentistes volem aconseguir la independència pel nostre país; Arisleidy em va dir que si realment tot era tal i com jo li explicava que teníem tota la raó de voler separar-nos d’Espanya. 
~
|
|||||||||||||
El meu corresponsal a la República Dominicana
és diu Jose, un noi de 24 anys de 
