Més
de 300 dones mortes i 500 de desaparegudes en deu anys a Ciudad Juárez
A Ciudad Juárez, a Mèxic, han mort més de 300
dones en deu anys i n'hi ha més de 500 de desaparegudes. Les
hipòtesis sobre qui o què hi ha al darrere d'aquests
successos són confuses. Hi ha qui parla d'una xarxa de tràfic
d'òrgans. D'altres diuen que es podria tractar d'alguna secta
satànica o d'un assassí en sèrie. En qualsevol
cas, familiars de les joves continuen denunciant els casos, la majoria
dels quals no s'han resolt. Les famílies demanen que es faci
alguna cosa. Ara, per primer cop, les autoritats impulsaran un programa
per incrementar la seguretat i la vigilància als carrers de
Ciudad Juárez.
Els
cossos apareixen en qualsevol dels terrenys desèrtics
que rodegen Ciudad Juárez, una ciutat mexicana de 2 milions
d'habitants fronterera amb els Estats Units. Des de fa deu anys,
s'hi troben cadàvers i restes de centenars de dones brutalment
assassinades, unes violades, altres mutilades, algunes cremades...
La majoria són adolescents i també hi ha nenes.
Les
xifres són increïbles: la fiscalia mexicana reconeix que
des del 1993 hi han mort assassinades prop de 300 dones. Les ONG hi
afegeixen la dada de prop de 500 desaparegudes.
Durant
tot aquest temps, però, només hi ha hagut una vintena
de detinguts, la majoria sense cap relació amb els fets, i
no s'ha resolt cap cas. La desorganització o ineficiència
policial i la impunitat aparent han provocat la indignació
dels veïns, especialment les dones, que viuen aterrides. Fins
i tot han enviat firmes al president Vicente Fox demanat-li una actuació
immediata.
Ara,
per primer cop, el govern mexicà ha anunciat un pla per millorar
la seguretat a Ciudad Juárez, investigar els crims i ajudar
les famílies de les víctimes. Els queden per respondre
molts interrogants: el primer, saber qui hi ha al darrere dels crims.
D'hipòtesis n'hi ha moltes, des del narcotràfic fins
al negoci de la pornografia o el satanisme.
De
moment, les víctimes només tenen un punt en comú,
la pobresa: la majoria són treballadores d'alguna de les
desenes de cadenes de muntatge industrial de la ciutat, i sobreviuen
precàriament. Un fet que, com denuncien les dones de Ciudad
Juárez, pot haver afavorit la poca implicació de
la fiscalia i la policia per aclarir aquesta llarga llista de
crims impunes.
Identificades
les restes de trenta dones assassinades a Ciudad Juárez
Un grup d'investigadors ha identificat les restes de trenta dones
assassinades a Ciudad Juárez, a Mèxic, fa anys. Els
cossos eren en una fossa comuna o al Servei Medicoforense i, per identificar-los
s'han fet exàmens genètics. Un equip argentí
d'antropòlegs forenses s'ha encarregat dels treballs d'identificació,
iniciats a mitjans del 2005.
La
fiscal de l'Estat de Chihuahua no ha facilitat els noms de
les dones, però ha atribuït alguns dels casos al tràfic
de persones.
Aquesta
explicació no convenç l'ONG Nuestras Hijas de Regreso
a Casa, que treballa des de fa cinc anys per aclarir la mort violenta
o la desaparició de centenars de dones. La portaveu del grup
considera poc creïble l'explicació que dóna la
fiscalia sobre el tràfic de persones a la desaparició
i mort de centenars de dones.
A
Ciudad Juárez, una població situada a tocar de la frontera
amb els EUA, més de 400 dones han estat assassinades i centenars
més han estat donades per desaparegudes des del 1993.
A
més, moltes de les víctimes no han estat identificades
perquè els cossos han estat trobats en avançat estat
de descomposició.
Hi
ha diverses hipòtesis sobre aquestes morts, com que han estat
víctimes de la violència domèstica, d'assassinats
en sèrie o de productors de pel·lícules pornogràfiques
o "snuff".
La impunitat de què gaudeixen els assassins -encara
queden més d'un centenar de casos per resoldre- ha estat un
fet denunciat arreu i en múltiples formats artístics.
A Barcelona, el Centre de
Cultura de Dones Francesca Bonnemaison tancava l'any 2006 amb
l'exposició Feminicidi i maquila a Ciudad Juárez,
una mostra d'art contemporani d'artistes catalanes i mexicanes. Trobem
el tema en el narcocorrido Las mujeres de Juárez, del grup
Los Tigres del Norte, i en la novel·la de Roberto Bolaño
2666, en què la ciutat fronterera esdevé Santa Teresa.
També al cel·luloide se n'ha fet ressò. El mes
de març s'estrenarà la pel·lícula Bordertown,
dirigida per Gregory Nava i interpretada per Antonio Banderas i Jennifer
Lopez. El documental Bajo Juárez, d'Alejandra Sánchez
-seleccionat al festival de cine de Sundance 2007- se suma a altres
títols, com ara Señorita extraviada, de Lourdes Portillo,
i Juárez Mothers Fight Femicide, de Zulma Aguiar, i a la nombrosa
llista d'obres artístiques que han tractat el tema a escala
planetària.
"La
narcocultura desemboca en el triomf de la barbàrie"
Des
del 1993, 460 dones han estat assassinades i n'han desaparegut més
de 500 a Ciudad Juárez (Mèxic). Sergio González
ha vingut a Barcelona per denunciar aquests crims. Text: Neus Ràfols
Després de la investigació sobre els crims de Ciudad
Juárez, a 'De sangre y de sol', continua explorant els laberints
de la violència de la societat mexicana.
Sí,
és un llibre que s'aproxima al sentit de la violència
que sempre ha tingut Mèxic per a alguns escriptors estrangers
com ara David H. Lawrence i Ernst Jünger. Són autors que
van estudiar el país justament per aquest element. En la meva
darrera obra tracto de reflexionar sobre aquest fet i també
m'aproximo al sentit sacrificial de la violència. La sang com
un element ritual. Per la informació que tenim, aquest podria
ser un dels principals mòbils dels assassinats de les
dones de Ciudad Juárez. És a dir, la finalitat de matar
una noia per tenir un poder màgic que permeti prolongar l'actuació
delictiva. Aquests elements estan molt presents en la narcocultura
de Mèxic. Per exemple, la Procuraduría General de la
República [una institució judicial] té almenys
25 casos de narcobruixeria, és a dir, bruixeria exercida
pels narcotraficants amb la finalitat de tenir un poder que els permeti
actuar impunement en les seves conductes delictives. És conegut
el cas d'un narcotraficant del Càrtel del Golf que va pagar
a un bruixot perquè fes un sacrifici humà.
La narcocultura és un univers de barbàrie, pel que
explica.
Mèxic
és un país que no castiga els delictes, al contrari,
està premiant que la gent delinqueixi. Jo crec que això
és el més greu, perquè es crea una subcultura
de la il·legalitat, que en els aspectes més folklòrics,
fins i tot pot arribar a ser curiosa, en certa mesura. Els vestits,
les cançons, els girs verbals i tot un conjunt d'elements formen
part de la cultura popular de la frontera. Però quan es converteixen
en l'afirmació d'una conducta oposada a la llei, aquesta cultura
desemboca en el triomf de la barbàrie. El treball periodístic
s'ha de basar a presentar aquesta informació perquè
els lectors en facin una lectura, però des d'un punt de vista
crític. No fent-ne una al·legoria, perquè d'aquesta
manera estem col·laborant amb el crim i la barbàrie.
On s'ha de buscar l'origen de la ritualització d'aquesta
violència sexista?
La
cultura mexicana està basada en creences profundes, no només
del substrat catòlic, sinó del popular, en què
la bruixeria sempre s'ha mantingut, sobretot a les zones rurals.
Això fa que aquestes creences es continuïn recuperant
en èpoques contemporànies com les d'ara i siguin adoptades
pel món dels narcotraficants. També té a veure
amb els substrats prehispànics, perquè a Mèxic
no va arribar a desaparèixer la creença d'una cultura
tel·lúrica basada en deïtats de la Terra.
En
la darrera edició de 'Huesos en el desierto', del 2005, i en
diferents articles que ha publicat, vostè apunta la hipòtesi
que el miler de dones assassinades o desaparegudes haurien estat víctimes
d'orgies sexuals organitzades per narcotraficants, els quals
serien protegits per alguns polítics i policies. També
assenyala que altres homicidis estarien perpetrats per imitadors -efecte
copycat- o promoguts com una diversió per a un grup d'empresaris,
propers a l'expresident mexicà Vicente Fox. Té alguna
novetat sobre els mòbils dels homicides?
Aquesta
darrera informació és molt important perquè altres
investigacions independents, com les de la periodista d'El
Paso Times Diana Washington, van arribar a conclusions similars.
I malgrat que aquesta informació ha estat presentada formalment
davant les autoritats, no hi ha hagut cap resposta. Estem cridant
l'atenció a les institucions perquè investiguin i interroguin
persones específiques. Però, insisteixo, no hi ha hagut
cap reacció, i això és molt greu.
Com trena narrativament un llibre que neix dels reportatges
que vostè publicava al diari 'Reforma'?
Crec
que per reconstruir un procés que dura molt de temps, s'ha
de tractar de buscar la trama dels fets. Relatar el més significatiu
perquè el lector vagi creant la seva pròpia atmosfera
de veracitat i versemblança durant la lectura. Això
implica un treball de selecció del més important. En
la presentació de les versions i dels punts de vista que estan
en joc s'ha de tractar de teixir un relat tan equilibrat com es pugui.
Seguint aquestes dues línies, es pot trenar una narració
que sigui atractiva per al lector, que li doni informació i
li permeti fer-se un judici sense haver d'imposar-l'hi.
El tractament literari d'un fet verídic i violent
fa pensar en la proposta del 'new journalism' de Truman Capote, sobretot
en la seva obra 'A sang freda'...
Quan
escrivia Huesos en el desierto pensava molt en Truman Capote,
però també en Norman Mailer i en algunes de les cròniques
de Gabriel García Márquez. En textos de Carlos Monsiváis,
on es tracta el tema del crim en general, i en autors com ara Hans
Magnus i Seymour Hersh. Per mi, aquests escriptors es van apropar
al tema de la violència d'una manera excepcional.
No tenia por de poder caure en la morbositat?
És
un dels riscos més forts i un dels grans temors immediats.
I aquí entra en joc la possibilitat de rescatar la dignitat
de les víctimes. Aquest objectiu em sembla molt important.
Fa que l'autor hagi de tenir un distanciament dels fets per no caure
en el sentimentalisme ni en l'emotivitat excessiva, que probablement
seria un exemple de cursileria, però no aportaria res a l'esclariment
dels casos ni honraria la memòria de les assassinades. D'altra
banda, quan exposes tanta quantitat de violència, necessites
tenir el contrapès de la raó. Convocar-la, perquè
la lectura no desemboqui en un sentiment emotiu que tampoc permetria
al lector observar els fets amb fredor i equilibri, ni arribar a conclusions.
Visita Barcelona per participar en un seminari
sobre investigació periodística organitzat per la Casa
Amèrica Catalunya i Círculo Lateral. ¿Quines
serien les claus d'aquest tipus de periodisme, en un context de saturació
informativa?
Des
de la situació que m'ha tocat viure a Mèxic, el periodisme
d'investigació hauria de buscar alternatives a les versions
oficials. El meu país està acostumat a tenir un
règim presidencialista amb una presència autoritària
de la versió oficial. Aquesta no és qüestionada
pels mitjans, sinó que s'acata. Jo proposo buscar una versió
alternativa, un qüestionament de les informacions oficials, per
tenir una visió més clara dels fets. Conformar-nos amb
la versió institucional és reiterar una vegada més
la situació de barbàrie en què viu la societat
mexicana.
Mèxic és el segon país del
món on es van assassinar més periodistes durant el 2006,
concretament 9, precedit de l'Iraq, segons Reporters Sense Fronteres.
Vostè mateix, durant la investigació de Ciudad Juárez,
va ser segrestat dues vegades i ha estat víctima d'amenaces
de mort. No té por de seguir investigant els assassinats?
La
por és un element permanent quan s'està treballant en
aquests temes. Malgrat això, es controla quan un racionalitza
sobre els excessos de violència, tortures i violacions que
van patir les víctimes. S'ha de persistir, exigir justícia
i el càstig dels culpables. Forma part de la responsabilitat
periodística.
En quin projecte està treballant?
Continuo
amb la meva investigació sobre Ciudad Juárez i col·laboro
en la denúncia d'aquesta falta de responsabilitat de les institucions
mexicanes. En la mesura que vagi apareixent més informació
i vagi cristal·litzant, existeix la possibilitat que pugui
escriure un segon llibre.
A Ciudad Juárez, a Mèxic, han mort més de 300
dones en deu anys i n'hi ha més de 500 de desaparegudes. Les
hipòtesis sobre qui o què hi ha al darrere d'aquests
successos són confuses. Hi ha qui parla d'una xarxa de tràfic
d'òrgans. D'altres diuen que es podria tractar d'alguna secta
satànica o d'un assassí en sèrie. En qualsevol
cas, familiars de les joves continuen denunciant els casos, la majoria
dels quals no s'han resolt. Les famílies demanen que es faci
alguna cosa. Ara, per primer cop, les autoritats impulsaran un programa
per incrementar la seguretat i la vigilància als carrers de
Ciudad Juárez.
Font: 
