Països pobres, rics en recursos naturals: el cas de Bolívia
Bolívia pacta "in extremis" amb Repsol i
la resta de petroleres el contracte que s'ajusta a la nacionalització
dels hidrocarburs. Repsol YPF continuarà operant a Bolívia després
d'haver signat aquesta matinada amb el govern del país un nou contracte
per complir el decret de nacionalització dels hidrocarburs. El secretari
d'Afers Estrangers espanyol, Bernardino León, ha col·laborat a La
Paz en unes difícils negociacions, que s'han allargat gairebé fins
que s'ha esgotat el termini que Evo Morales va fixar perquè les
petroleres estrangeres que operen al país acatessin la nova legislació.
Finalment, totes les empreses han signat el contracte. Repsol-YPF
i set petroleres més han signat aquesta matinada un acord amb el
govern de Bolívia per continuar operant al país andí. El nou contracte
es basa en el decret de nacionalització dels hidrocarburs i ha arribat
just quan vencia el termini dictat per les autoritats bolivianes
per nacionalitzar el gas i el petroli. Les vuit companyies que han
signat l'acord se sumen a la nord-americana Vintage i la francobelga
Total-Fina-Elf. Durant l'acte de signatura, el president de Bolívia
Evo Morales s'ha referit a Repsol assegurant que Espanya és un soci
estratègic per penetrar a Europa. Petrobras, que és juntament amb
Repsol l'empresa amb més inversions a Bolívia, també ha signat.
Segons algunes fonts, la nacionalització dels hidrocarburs retallarà
els beneficis de les multinacionals uns 410 milions d'euros en els
pròxims 4 anys. L'1 de maig Evo Morales va signar el decret de nacionalització
dels hidrocarburs, una llei que capgira la situació de les multinacionals
a Bolívia: si fins ara donaven a l'estat menys del 20% de la producció
d'hidrocarburs, ara n'hi hauran d'entregar la totalitat, a canvi
d'una una retribució econòmica.
Telenotícies, 29 octubre 2006
Amb
la nacionalització, l'estat recupera el control absolut dels
oleoductes, gasoductes i refineries de les companyies estrangeres
que firmin l'acord ... D'aquesta manera, es capgirarà el repartiment
dels beneficis: fins ara les empreses estrangeres es quedaven més
del 80% de la producció, mentre que feien una donació a l'estat
del 20% restant. Ara, les pretoleres es converteixen en operadores
de la companyia estatal a canvi d'obtenir una participació d'entre
el 18 i el 50% del valor de la producció. Aquests acords arriben
poques hores abans que acabi el termini fixat per Morales perquè
les grans petroleres s'adeqüin a la nova legislació. Si es concretés,
aquesta seria la tercera nacionalització en la història de Bolívia.
El 1937 i el 1969, règims militars van expropiar els béns de dues
petroleres nord-americanes.
Telenotícies, 28/10/2006 08.18 La Paz
Juan Evo Morales Aima (n. Orinoca, departament d'Oruro
(Bolívia), 26 d'octubre de 1959). Dirigent camperol, polític i activista
bolivià d'ètnia aimara. Primer president indígena de Bolívia. Dirigent
del Moviment Al Socialisme (MAS). A principis dels anys 80, amb
la seva família emigrà del seu poblat miner del departament d'Oruro,
cap a l'est de Bolívia cercant un futur més digne. S'establí a Chapare,
on es dedicà a l'agricultura, majoritària la regió, inclosos els
cultius de coca. Durant els 90, començà a prendre part de les lluites
dels cocalers contra el govern del president i ex-dictador Hugo
Banzer Suárez, que intentà l'eradicació d'aquest cultius a instències
dels Estats Units portant a la misèria milers de famílies indígenes
i zones agrícoles senceres. Morales formà part d'una federació de
camperols plantadors de coca, que defensa que els cultius són part
de la cultura ancestral dels indígenes. Com a líder dels cocalers
de la regió, Evo Morales fou escollit membre del Congrés l'any 1997
en representació de les províncies de Chapare i Carrasco de Cochabamba,
amb el 70% dels vots del districte electoral. L'any 2002, després
que li fos retirat el seu escó per la suposada participació en revoltes
antieradicació del mes de gener, es presentà a les eleccions presidencials
i legislatives del 27 de juny, al capdavant del MAS (Moviment Al
Socialisme) i recollint un gran suport de les classes empobrides
i la majoria indígena, convertint-se en la principal força de l'oposició
a la dreta i la classe política governant. L'any 2005 tornà a encapçalar
les llistes en les eleccions presidencials del 18 de desembre, amb
un programa que feia especial èmfasi en la nacionalització dels
recursos naturals, especialment el gas del ric subsòl bolivià, i
la reinversió dels beneficis d'quest en programes socials, aixó
com en la legalització dels cultius de coca. Fou escollit president
amb més de 4 punts d'avantatge sobre el seu rival, el neoliberal
Jorge Quiroga. Morales s'ha declarat antiimperialista i ha manifestat
el seu suport als presidents i líders de l'esquerra llatinoamericana
Fidel Castro, Lula, i sobretot, Hugo Chávez. El 29 d'abril de 2006,
a la cimera de L'Havana (Cuba) Morales va subscriure el tractat
internacional conegut com Alternativa Bolivariana de les Amèriques
(ALBA), del que ja formaven part Cuba i Veneçuela. Pocs dies desprès,
l'1 de maig, en compliment del seu programa electoral, Morales va
decretar la nacionalització dels hidrocarburs bolivians, mesura
que afecta importants multinacionals estrangeres i que va aixecar
un reguitzell de crítiques en una part de la comunitat internacional.
Wikipèdia
...............................................................................................................................................
