Les
quintes
Un
sistema classista de reclutament
1. La revolta de les quintes
La memòria popular de la vila de Gràcia. Entre 1850 i 1897 Gràcia era un municipi lliure. Un dels esdeveniments històrics més cabdals d’aquells quaranta-set anys d’independència va ser, sens dubte, l’anomenada Revolta de Quintes. Dos anys més tard de la revolució de 1868, i davant la nova lleva de soldats que les autoritats havien decretat, a Gràcia es va iniciar una revolta popular que va durar entre el 4 i el 9 d’abril. La mobilització va ser extraordinària, i la campana de la torre de Rius i Taulet no va parar de sonar dia i nit cridant a sometent els graciencs i les gracienques per evitar que s’emportessin els soldats. Gràcia va ser assetjada per un exèrcit comandat pel capità general de Catalunya Eugenio de Gaminde, i la revolta popular va ser esclafada brutalment. Un mes després, el 8 de maig, va aparèixer el primer número de La Campana de Gràcia, una de les publicacions satíriques més emblemàtiques de la història de Catalunya i que va prendre el nom dels fets d’abril a la nostra vila. Des que l’any 2000 es va commemorar el 150è aniversari de la independència de Gràcia, el Districte va incorporar al nostre calendari festiu el record permanent del fet històric de la Revolta de les Quintes (...)
Font: Ajuntament de Barcelona
2. El reclutament de l’exèrcit espanyol el segle XIX
En el cas espanyol, en el context de guerra permanent –a l’interior i a les colònies- que es viu al llarg del segle, el reclutament esdevé el mètode més ràpid i barat per nodrir l’exèrcit: les deficiències pressupostàries i les necessitats polítiques i militars col·laboren per imposar el sistema de quintes ... Les Corts de Cádiz, per fer front a la Guerra del francès opten per la Milícia Nacional i el reclutament general, ordenant l’allistament del tots els homes de 16 a 45 anys que arribaven a una alçada mínima. El 1810 el Consell de Regència ordenava el reclutament de 80.000 homes, tots els homes útils que no es trobessin sota ocupació enemiga. D’aleshores ençà “las leyes de reclutamiento y organización militar, si fueron mil veces retocadas, no sufrieron cambios fundamentales. Ningún gobierno, desde la Guerra de la Independencia hasta la Restauración tuvo tiempo ni atmósfera para emprender ... El cost d’un exèrcit de milícia o de voluntaris i les dificultats per a reclutar-los, juntament amb la popularització i la radicalització de la milícia van portar els mateixos polítics liberals a renegar de la milícia, la forma militar emblemàtica de la revolució liberal. La Llei constitutiva de l’exèrcit (1821) i l’Ordenança per la Lleva de l’exèrcit de 1837 van establir les bases legals per al reclutament decimonònic. El sistema es va normalitzar durant la dècada dels ’30 amb Mendizábal i Fernández de Córdoba, i a partir de 1837 la renovació anual de la llei de reclutament fou gairebé automàtica i experimentà només petits ajustaments. Cada província havia d’aportar un nombre de joves proporcional a la seva població, que eren sortejats entre el total de joves d’una determinada edat (en l’origen era una cinquena part dels joves qui s’havia d’incorporar a files, d’aquí el nom de quinta). La llei contemplava la possibilitat d’eximir els quintats amb una contribució econòmica d’entre 1.500 i 2.000 ptes o bé de substituir-los per “voluntaris” comprant el dret a substitució per 500-1250 ptes. No es van produir modificacions significatives fins la Llei Canalejas-Luque (1912), exceptuant l’efímera abolició de les quintes de la I República... Les conseqüències negatives del reclutament per a l’evolució demogràfica s’agreugen si considerem que els reclutats pertanyien al segment d’edat que hauria d’haver contribuï t al creixement de les taxes de natalitat. Entre 1803 i 1888, segons l’autor, els governs espanyols van decretar la incorporació a files de 2.775.144 homes per nodrir un contingent de 80.000 a 100.000 soldats, excepte en períodes extraordinaris de guerra on la xifra era molt superior. ... Feijoo resumeix les desigualtats socials generades pel sistema de quintes en aquests termes: “El servicio militar en el siglo XIX fue una contribución de sangre para los pobres y monetaria para los ricos [...]. Para las clases más pobres la redención era una iniquidad y el servicio militar una desgracia; para las clases medias, la redención significaba una posibilidad de librar al hijo del servicio y aprovecharlo para el trabajo diario; para los ricos, la redención era un impuesto más que pagaban para contribuir a los gastos del estado, y que si no exisitiese supondría mayores impuestos para soportar los crecientes"...D.R. Headrick en feia una interpretació semblant: “Para los ricos equivalía al precio de un buen caballo; para la familia de clase media, en cambio, significaba tener que contraer una deuda a 20 años, o incluso la ruina; sin embargo, era tan grande el miedo al servicio militar que cualquier familia capaz de entregar el dinero necesario para librar a sus hijos del servicio se apresuraba a hacerlo. Muchos vendían todo lo que tenían antes que dejar que la quinta se llevara a sus hijos. Para los pobres que no podían pagar la redención del servicio, esto suponía un ‘impuesto de sangre’ sobre todo en tiempos de guerra, cuando las posibilidades de que el quinto regresara vivo eran de una contra dos”... Alguns anys, sobretot en cas de guerra, el percentatge d’exempts (redimits, substituïts, curts de talla, o exceptuats per raons familiars) arribava al 70%, de manera que el sorteig era un simple tràmit. ... La universalització del servei militar no es va establir a Espanya fins les lleis Canalejas- Luque de 1911-1912, per les quals es va suprimir la redempció en metàl·lic. Tanmateix, els estrats socials benestants van mantenir els seus privilegis a través de la figura del soldat de quota, que permetia reduir el temps de servei a canvi d’una contribució econòmica (equivalent, com recorda Cardona, a 12-18 mesos de jornal d’un camperol mitjà o a 6-8 mesos d’un jornal obrer, sense comptar les despeses d’equip i manutenció). Per això, l’autor conclou que “al servicio militar fueron obligados los de siempre” ... El nombre de redimits augmentava significativament en temps de guerra i assolí les cotes més altes durant els conflictes amb Cuba i el Marroc, la qual cosa va ser cabdal per a sostenir la hisenda pública ... Frau, autolesió, emigració i profuguisme: qualsevol cosa per escapar al servei. ... L’existència d’una economia moral que condemnava el sistema de quintes per injust i immoral suposava una consideració social positiva d’aquestes pràctiques... Sovint eren els funcionaris, els eclesiàstics, els metges i els propis militars els qui hi col·laboraven, ja fos per obtenir un benefici econòmic o bé per simpatitzar amb els quintats. Les formes de frau més comunes eren el falsejament de certificacions mèdiques o familiars, la suplantació d’identitats a l’hora de presentar-se a Caixa, el frau en el moment del sorteig o el suborn als funcionaris per aconseguir una exempció ...
Font:
Cristina Mas i Andreu, Les
resistències a les quintes: de la sortida individual a la revolta
organitzada
