Muhammad
Yunus
pare
del Banc Grameen, Bangladesh
Pobresa, microcrèdits i desenvolupament. Muhammad Yunus, creador del Banc Grameen: «Volem fer negocis amb els que no tenen res» Les «141 preguntes» del Fòrum (68): «Per acabar amb la pobresa, hem de lluitar contra el sistema o aprofitar-nos-en?» Muhammad Yunus, professor d’economia de Bangladesh, creador de l’anomenat «Banc dels Pobres», ha manifestat que «cal canviar el sistema perquè és el que ha creat la pobresa i mai no la podrà eradicar».
Un dels nombrosos assistents a les «141 preguntes» ha demanat que el Fòrum proposi la candidatura de Muhammad Yunus per al premi Nobel d’Economia per les seves iniciatives financeres destinades a eliminar la misèria del món. Muhammad Yunus, economista, creador del Banc Grameen de Bangladesh, ha destacat avui a l'Escenari de la Haima que «la pobresa és el resultat d’un marc conceptual i d’unes institucions». Per a l’impulsor dels microcrèdits, «cal canviar el sistema perquè és el que ha creat la pobresa i mai no la podrà eradicar». Ha explicat que el sistema actual només pot perpetuar la pobresa perquè sols reacciona atorgant subsidis: «No actua per provocar cap canvi. Es limita a ajudar a que els pobres puguin sobreviure, la qual cosa garanteix la continuïtat de la pobresa», ha assegurat. «Quan necessito una idea, em demano com ho faria la banca convencional i aleshores decideixo el contrari». Reflexions com aquesta han originat somriures i aplaudiments espontanis entre el nombrós públic que aquest vespre ha seguit l’acte de les «141 preguntes».
Les més de cinc-centes persones reunides a la Haima han rebut favorablement la proposta que el Fòrum defensi la candidatura de Muhammad Yunus per al premi Nobel d’Economia, tal com ho ha demanat un dels assistents. Abans, aquest economista revolucionari havia sentenciat que «volem fer negocis amb els que no tenen res». Preguntat per si compartia l’opinió que el sistema hauria d’anar de cap a la presó i que els pobres s’encarreguessin d’adreçar l’actual estat de les coses, Muhammad Yunus ha contestat que no era un mal pla: «Els pobres podrien assumir el repte perquè són molt llestos. Si no ho fossin, com podrien sobreviure davant de tantes dificultats?».
Muhammad Yunus ha dit que el sistema financer només ofereix els seus serveis a la meitat de la població mundial i ha declarat que «per a nosaltres, el crèdit és un dret per a tothom». Ha afirmat que «hem creat un sistema contrari a l’establert: si tens molt poc, et dedicarem molta atenció; si no tens res, encara te’n dedicarem més». Basada en una relació de confiança mútua, on no hi ha papers ni intervé cap institució legal, «la nostra manera de fer ha donat resultats meravellosos; ens interessen els més pobres i, sobretot, les dones». És una manera de fer que va començar fa trenta anys amb 27 dòlars que Muhammad Yunus va posar de la seva butxaca. El Banc Grameen, que dóna feina a 12.000 persones, reparteix cada any 500 milions de dòlars en crèdits. No hi ha cap garantia pel mig, però «la devolució dels diners és del 99%, i això que tenim tres milions i mig de creditors». El 70% d’aquests 500 milions de dòlars provenen dels estalvis dels creditors i l’altre 30% de la gent que té els seus diners dipositats en el banc.
Malgrat tot, Muhammad Yunus ha admès que els microcrèdits juguen un paper limitat en l’eradicació de la pobresa. Després d’assenyalar que cal apropar les noves tecnologies als més pobres, ha explicat una altra de les seves iniciatives, la qual va consistir en facilitar la telefonia mòbil a pobles on no tenen accés a l’electricitat: «Mitjançant un crèdit, una de les dones més pobres adquiria un mòbil i la resta de la gent havia de pagar per fer-lo servir. Així que de cop i volta, aquella dona es convertia en una persona imprescindible». Aquesta acció en portava una altra al darrere: la instal·lació de panells d’energia solar.
Font: Forum 2004, 16 juliol 2004
