Nigèria: petroli i corrupció

Almenys 270 morts en una explosió durant un robatori en un oleoducte a Nigèria. La Creu Roja afirma que la xifra pot arribar a 500 La deflagració va tenir lloc en un dels barris més poblats de la capital del país, Lagos.

Almenys 270 persones van morir dimarts a la matinada en l'explosió d'un oleoducte als afores de Lagos, la capital de Nigèria. Els fets van passar a la una de la nit, hora local, mentre un grup de joves intentaven robar combustible d'un oleoducte. Per causes que es desconeixen, el combustible es va encendre i va provocar una gran bola de foc que va afectar el barri d'Abule Egba, un dels més poblats de Lagos.

"Es tracta d'una àrea molt poblada. Parlem de centenars de morts. Més de seixanta persones que han patit cremades greus han estat evacuades a l'hospital. Encara estem confirmant el nombre de morts, així que no sabem si són 300, 400 o 500", va explicar el secretari general de Creu Roja a Nigèria, Abiodun Orebiyi.

Els hospitals, col·lapsats. En la mateixa línia, el fotògraf de l'agència Reuters, Akintunde Akinkleye, va assegurar que havia comptat més de cinc-cents cadàvers entre les cendres de l'explosió. L'accident va col·lapsar tots els hospitals de la capital del país.

Les escenes en el lloc dels fets van ser dantesques. "Només podíem reconèixer els cadàvers per les calaveres i els cossos estaven escampats per terra", va explicar un dels participants en les tasques de salvament. Els testimonis dels fets van quedar impressionats per la violència de l'explosió, ja que una gran bola de foc es va estendre ràpidament al voltant del lloc dels fets. "He vist molta gent amb cremades greus que esperaven les ambulàncies", explicava un altre testimoni.

La majoria d'accidents solen passar perquè algú llança una cigarreta encesa a prop d'on s'ha fet el forat al conducte de combustible. L'explosió d'ahir va ser especialment greu perquè pel conducte hi circulava fuel, que és altament inflamable.

En els últims deu anys unes 2.000 persones han perdut la vida en accidents similars. Tot i que Nigèria és el primer exportador de petroli africà, l'escassetat de combustible provocada per la corrupció governamental dins les seves fronteres ha provocat un augment dels atacs als oleoductes en les últimes setmanes. Prop de 5.000 conductes de petroli i els seus derivats de la companyia estatal Corporació Nacional de Petroli de Nigèria creuen de nord a sud el país, el més poblat d'Àfrica, amb més de 130 milions de persones.

Font: L'Avui, 27/12/06

La trista paradoxa del combustible a Nigèria
David Llistar, Barcelona

Accidents com el que ha succeït a Nigèria fan visibles, una vegada i una altra, les grans paradoxes que propicia la globalització. Centenars de persones morien abrasades dimarts, i centenars més quedaven ferides, al punxar un grup armat un oleoducte a Lagos, la capital nigeriana, cosa que va provocar un incendi. És comú en aquest país el robatori de cru per vendre'l d'estraperlo. L'extrema pobresa i les ganes d'alleujar-la s'ajunten quan sorgeix la possibilitat.

Però Nigèria és, per una altra banda, el principal productor de petroli i gas de l'Àfrica. No en va està innervada per una extensa trama de conductes que treuen massivament aquest combustible cap al seu consum a Occident. Cap a economies energèticament golafres, com és el cas de l'espanyola, que pren una mescla de gas algerià, nigerià i egipci.

Doncs bé, resulta que actualment Nigèria pateix una intensa escassetat de combustibles, fins al punt que el seu preu arriba a ser quatre vegades el del mercat internacional. ¿Com és possible aquesta escassetat en una font d'energia? Una vegada més, la paradoxa està servida. Les societats de països pobres però rics en energia, com poden ser Nigèria, Bolívia o Guinea Equatorial, pateixen una immensa falta de sobirania energètica.

Generalment, part de l'explicació s'amaga sota la pinça que sobre aquestes societats exerceixen les elits locals juntament amb les petroleres transnacionals, recolzades pels nostres països consumidors. El mercat en fa la resta. L'Observatori del Deute a la Globalització, del qual sóc coordinador, ho ha pogut constatar en diversos treballs de camp.

Font: El Periódico de Catalunya, 28/12/06

Nigèria: el Cor de les tenebres es queda curt

Nigèria neix com a país el 1960, d’un territori colonitzat pels britànics, amb més de dues-centes cinquanta ètnies. Poc després de la seva fundació, va patir una de les guerres africanes més terribles, la de Biafra, del 1967 al 1970. El nord és de religió islàmica des del segle xiv, i el sud és cristià i animista. És una república federal que es va fundar amb tres Estats, tot i que actualment en té trenta-sis, la qual cosa implica que el poder central sigui molt feble. Amb un total de 120 milions d’habitants, la seva capital, Lagos, amb un mínim de 13 milions, és considerada la ciutat més perillosa del món.

Els jaciments de petroli són al delta del riu Níger, al sud del país. És el sisè exportador de petroli mundial i, en canvi, ha d’importar gasolina. La debilitat endèmica i l’alt grau de corrupció del poder central han fet créixer i desenvolupar diversos “senyors de la guerra”, que es financen fent contraban del petroli que roben dels oleoductes, el qual és comprat per multinacionals a través d’empreses subcontractades. El petroli és, doncs, una font constant de lluites i violència per obtenir-ne el control.

El Govern central té el suport de les multinacionals petrolieres i dels EUA, als quals els interessa tenir una forta presència geoestratègica a la zona, en competència amb britànics i francesos, els tradicionals colonitzadors de l’Àfrica, que es baten en retirada, sobretot França.

Font: Les guerres del petroli, a La Universitat, revista de la UB, núm. 33

Més webs: Nigèria: Exèrcit, petroli i ètnies · Nigèria viu una “guerra del petroli” promoguda per les multinacionals · Corrupció a Nigèria
...............................................................................................................................................

~

Textos · El Web de les Ciències Socials, 1997-2007

resolució òptima 1024×768 · navegueu amb Firefox i premeu la tecla F11 · webmaster

Portada
Índex d'articles
 
Dilemes ètics
Geografia
Història
Història de l'art
Didàctica

Web en construcció 31.08.2007