Treball de recerca de Batxillerat L'AVE A RIELLS I VIABREA 2. Riells, expropiacions i estacions Riells i Viabrea Riells i Viabrea és un petit municipi del límit sud-oest de la comarca de la Selva. Riells és en un punt estratègic a tenir en compte. En cotxe hom pot realitzar el trajecte fins a la capital catalana en 45 minuts; i el trajecte fins a Girona, també en cotxe, en el mateix temps o fins i tot menys. Aquest fet no tant sols és degut a la distància entre aquests punts, sinó també a l'important nus de telecomunicacions on es troba Riells. A la línia ferroviària tradicional, l'autopista AP-7, la carretera autonòmica C-35 i el seguit de carreteres locals que comuniquen el municipi amb els pobles veïns s'hi afegirà ara la línia AVE Barcelona-Portbou a la frontera francesa. Riells és un municipi de 27 quilòmetres quadrats i uns 3.000 habitants, xifra que augmenta als caps de setmana i festius considerablement. El total de persones a Riells en un cap de setmana normal pot arribar a les 7.000 o 8.000. Aquest augment és degut al contingent de persones provinents de l'àrea metropolitana que abandonen l'estrès de la ciutat per refugiar-se uns dies a la seva tranquil.la llar a la falda del Montseny. Però ja fa uns anys que l'interès de Riells per a Barcelona ha canviat. Ara la gent ja no busca a Riells un lloc tranquil on descansar de tant en tant; ara la gent de ciutat busca una residència estable a menys d'una hora de la capital catalana. El motiu d'això es troba en la massificació de la zona metropolitana de Barcelona que ofereix ja el mateix aspecte que el centre de la ciutat mateixa. És, doncs, comprensible que s'hagi de buscar cada cop més lluny del lloc de treball la residència tranquil.la als afores de la ciutat. Riells es troba al naixent tercer cinturó metropolità. Riells i Viabrea és un poble que exerceix de segon habitatge per a molta gent de ciutat, i, d'habitatge alternatiu per a tota aquella gent que evita les grans aglomeracions. Aquest darrer aspecte ha assolit una importància brutal a Riells ja que a mitjans dels noranta hi havia censats 1.500 habitants. En menys de deu anys s'ha duplicat la gent que resideix tot l'any a Riells, efecte directe de la tendència a la migració cap a la perifèria que s'ha estat donant els darrers anys i que, sembla, ha de continuar. L'enorme creixement i la rapidesa d'aquest han obligat en aquest període a ampliar dues vegades l'Escola Primària Pública "El Bruc" i a crear una guarderia municipal pública. A més, també s'ha edificat una pista poliesportiva al poble, actualment en obres d'ampliació i millora. Gran part d'aquest creixement és degut a la també recent ampliació del polígon industrial que ha passat, en aquests deu anys, a ocupar vuit vegades més de terreny del que inicialment ocupava. Això són molts llocs de treball de nova creació que s'han assumit perfectament gràcies al creixement poblacional. De manera semblant ha succeït amb el mercat municipal que va iniciar-se un dissabte al matí de fa catorze anys amb tres parades i que ara aplega més de cinquanta botiguers ambulants cada setmana. L'any 1999, Riells i Viabrea només comptava amb una entitat bancària, el Banc Popular. Al 2000, la Caixa va establir a Riells una nova sucursal. Fins i tot, fa cinc anys l'estació ferroviària va tornar a posar-se en funcionament degut a la demanda del servei que anys enrere s'havia abolit. Localització del pas de l'AVE a Riells El terme municipal de Riells és molt ampli però l'AVE passa just pel límit sud, la zona més habitada, on hi ha les urbanitzacions, el polígon industrial i el barri comercial. L'AVE travessa el poble d'est a oest, seguint l'antic traçat de la tradicional via fèrria. Pel seu pas d'uns quatre quilòmetres topa amb tres urbanitzacions, una estació, cinc col.lectors d'aigües, cinc ponts per salvar rieres i quatre passos subterranis per a vehicles i vianants.
Les urbanitzacions ocupades per la via de l'AVE són quatre: el Barri de l'Estació, Can Salvà, Boscos de la Batllòria i Junior Park. Una d'elles, però, Can Salvà, queda absolta de patir transformacions de cap mena ja que el pas de la via pel territori d'aquesta és efectuat en terrenys totalment deshabitats i propietat de l'Ajuntament. L'AVE, però, també afecta, encara que sigui indirectament, la urbanització Alba de Liste, la única que es troba a la banda sud de la via. El ja difícil accés a aquest barri mitjançant passos soterrats a l'actual via, es veurà incrementat ja que la distància a recórrer sota terra també augmentarà dificultant i incomodant l'accés. Però l'AVE, evidentment, no s'aturarà a Riells; no hi haurà una parada d'AVE al poble. Les dues estacions més properes que tindran els possible usuaris del TAV de Riells seran les estacions de Sants-Sagrera a Barcelona i l'estació de l'Aeroport Girona-Costa Brava.
Les expropiacions A Riells i Viabrea hi ha un total de 30 veïns expropiats, la majoria dels quals ha residit des de sempre al poble. El motiu pel qual pateixen un procés d'expropiació és que els seus habitatges estan actualment emplaçats dins del marge de vint-i-cinc metres que requereix la construcció de l'AVE a la banda nord de la línia actual. Però no tots es troben en les mateixes condicions, hi ha diferents graus i processos d'expropiació. Hi ha, concretament, dos graus d'expropiació diferents, ambdós presents en el procés de Riells. Vint-i-cinc metres urbanització endins des de la via del TAV es considera primera línia d'expropiació. En aquesta línia no pot quedar-hi absolutament res; ha de ser una zona erma destinada al manteniment de la infrastructura i a la seguretat dels veïns i del mateix tren. La segona línia està formada pels metres següents a la primera línia corresponents a zones habitades que no són necessàriament expropiables. És a dir, pels metres de terreny que no cal expropiar per al bon funcionament de l'AVE o per a la seva construcció, però que és aconsellable deshabitar.
Hi ha tres tipus de processos d'expropiació, tots ells donats en un o diversos casos a Riells. La primera, i la més coneguda, és la que es coneix com a "total", (imatge de l'esquerra) és a dir, l'expulsió d'alguna família de casa seva a canvi d'una remuneració econòmica. El total de metres quadrats de la seva parcel.la on s'ubica casa seva, és requerida per a l'aprofitament estatal d'aquella zona (en aquest cas per a la construcció de l'AVE) perquè es troba dins de l'àrea d'influència o d'ús d'aquella zona. És tracta doncs d'una expropiació en primera línia. A Riells només 12 veïns han estat expropiats totalment. El Ministeri de Foment, però, té per llei no tirar a terra cap casa que superi els cent anys; en aquest cas, forçosament es tractarà el cas com a expropiació parcial.
El segon cas és l'expropiació de terrenys morts d'algun particular, una zona boscosa o de pastures d'un poble propietat d'un veí s'ha d'expropiar parcialment; rares vegades totalment degut a la grandària de les finques. També en aquest cas, a canvi d'una compensació econòmica. A Riells, però, aquesta situació no s'ha donat ja que els terrenys morts o boscosos per on ha de circular el TGV són propietat de l'Ajuntament i estan declarats com a zones verdes del municipi l'aprofitament dels quals és públic; però això no eximeix al Ministeri de Foment de pagar les corresponents indemnitzacions per als terrenys expropiats a l'Ajuntament de Riells i Viabrea. La tercera i última modalitat d'expropiació és la coneguda com a "parcial". És potser la més problemàtica de les tres i es dóna, bàsicament, en la segona línia d'expropiació. El total de metres quadrats de parcel.la que necessita l'obra en qüestió no arriba al total de metres quadrats de la parcel.la, és a dir, que l'Estat no necessita tot el terreny a expropiar per a realitzar el projecte, sinó tant sols uns metres de jardí o de terreny. Aquest problema és dona quan la parcel.la està situada a cavall de la zona d'influència del projecte i la zona respectada. Així doncs, es tractarà sempre de parcel.les en urbanitzacions, no de grans extensions de terreny als afores del nucli urbà. Si la cessió impliqués una part de l'edifici, el cas passaria a tractar-se com a expropiació total. La solució a aquesta modalitat té dues vessants. La primera, més fàcil i ràpida per a totes dues parts implicades (l'Estat i el veí), consisteix a tractar el cas com a expropiació total. El veí rebrà la remuneració per a la seva parcel.la i haurà d'abandonar casa seva com si la totalitat del seu terreny fos requerit per a dur a terme el projecte.
La segona és la que menys s'ha donat a Riells, però si en pobles com Hostalric. S'origina en la mateixa situació, quan no tots els metres quadrats de la parcel.la a expropiar són necessaris per al projecte però el veí es nega a acceptar el tracte d'expropiació total, o no se li ofereix, i cobra tant sols pels metres que ha de cedir. L'obra procedirà a la seva execució i el veí continuarà vivint a casa seva assumint totes les conseqüències. Aquesta darrera opció no s'ha posat en pràctica en gairebé cap cas a Riells, si bé és cert que encara hi ha 18 veïns que estan considerant l'oferta que els ha fet Foment per comprar totes les parcel.les afectades del poble, ja siguin en major o menor grau. Aquesta és la solució més fàcil i còmode per a tothom. Però aquest oferiment del Ministeri de Foment de compra de tots els terrenys afectats només ha beneficiat al municipi de Riells i Viabrea. Aquest acord és fruit del treball que ha estat fent aquests darrers anys l'advocat de l'Institut Català del Sòl ( l'INCASOL) contractat per l'Ajuntament de Riells. L'Ajuntament d'Hostalric, per exemple, s'ha despreocupat del tema i ha deixat als seus veïns afectats a la seva sort. D'aquesta manera el mètode d'expropiació ha resultat molt més desagradable i violent. El procés d'expropiació és llarg i, en alguns casos complicat. En primer lloc l'Ajuntament de cada municipi ha de prendre la iniciativa i mobilitzar els veïns mitjançant reunions per exposar el problema i fer-los partíceps de les accions que pensen prendre contra l'obra, en aquest cas la construcció de l'AVE. A la major part dels municipis de la Selva com Riells, Sils o Gaserans aquesta part del procés s'ha dut a terme tal com està estipulat que es faci i s'ha arribat a acords que beneficien a tothom i s'han definit les línies de defensa que cal seguir. El següent pas és reunir tots els veïns per fer-los firmar el contracte d'expropiació, ja sigui total o parcial, de les seves parcel.les. Cada contracte s'haurà negociat prèviament amb l'advocat de l'Ajuntament o algun advocat privat entès en el tema com a mitjancer dels tràmits. Un cop enteses les dues parts, s'ha de procedir a fixar les dates de desallotjament de les vivendes expropiades i s'han d'efectuar els pagaments de les compensacions econòmiques. Llavors l'empresa constructora pot iniciar les obres en aquelles zones expropiades amb total llibertat. En cas que el veí sigui expropiat només parcialment, l'empresa constructora ha de notificar per carta i amb anterioritat totes les accions que pretén dur a terme a la zona expropiada i el veí ha d'accedir-hi per contracte. L'Estació Antiga L'emblemàtica estació modernista de principis del segle vint que posseeix Riells i Viabrea serà enderrocada per la construcció del TAV. L'Estació Antiga va ser construïda entre el 1912 i el 1914 com a resposta a la creixent demanda sorgida a principis de segle per la burgesia barcelonina i pel nou corrent d'intel.lectuals que deixava l'agitada capital catalana per refugiar-se en les tranquil.les i belles faldes del Montseny.
L'estació unificà el nucli de Riells del Montseny, principal destinació del flux visitant, amb l'efímer nucli urbà que s'havia format al voltant de l'estació, Viabrea. També, però, des de l'estació de Riells el corrent de barcelonins es dirigia als diversos municipis circumdants: Breda, Arbúcies o la Batllòria. L'estació de Riells suposà, doncs, un gran benefici turístic per a la zona i l'inici d'un període econòmic molt saludable per a Riells que fou trencat, com no, per l'esclat de la Guerra Civil. Passada la guerra, el funcionament de l'Estació fou el mateix, però el flux de burgesos i intel.lectuals i l'enriquiment del poble que propulsaren els de la capital descendí gairebé fins a extingir-se. Franco havia guanyat la Guerra i bona part dels consumidors del paratge natural del Montseny van marxar a l'exili o van perdre l'enorme poder adquisitiu que tenien. L'estació va estar en funcionament fins a principis dels noranta. Llavors es tancà i, tot i que mantenia el nom i els trens seguien parant, no hi havia ni el servei de venda de bitllets, ni cap d'estació, ni l'antiga cafeteria.
El 1999, però, un projecte de l'Ajuntament de Riells per a rehabilitar l'estació, tornà el vell esplendor a l'edifici. Es restaurà la façana i es recuperà el rellotge original cedit a un museu quan es va tancar. Es restablí el servei de venda de bitllets i es restaurà la cafeteria de principis de segle respectant la seva ambientació original. A més, es creà la primera emissora de ràdio municipal, Riells i Viabrea Ràdio, que s'ubicà a la mateixa estació, als pisos superiors, i tornà a donar vida i utilitat a aquesta joia que tenim del passat del poble. Però aquesta iniciativa fou frenada només començar, ja que el tema de l'AVE tornava a ser present amb el tombant de mil.leni. L'Estació Nova Si l'Estació Antiga desapareix se n'haurà de construir una altra, perquè un poble en puixança com Riells necessita estar ben comunicat i el pas sense parada de l'AVE per Riells no compensa la pèrdua de l'Estació Antiga i la seva parada en la via convencional de ferrocarrils nacionals. Però on es construirà? Això sembla ser l'únic aspecte clar de tot plegat.
L'Estació nova s'ubicarà just en front de l'estació Vella, a l'altre costat de la via actual de RENFE. D'aquesta manera no s'han de modificar els projectes urbanístics actuals del poble com passaria si s'hagués decidit ubicar-la, com es pensava fer en principi, just davant de l'Ajuntament, uns 600 metres més cap a l'oest de l'actual. A més, d'aquesta manera, es poden rehabilitar uns terrenys, actualment en desús i mig en ruïnes, ocupats abans per uns magatzems de mercaderies ferroviàries. L'únic inconvenient seria l'accés a la nova estació. L'accés s'hauria de fer mitjançant un túnel, a uns 3 metres de fondària, relativament llarg que hauria de connectar l'estació, a la banda sud de la via actual, amb el carrer i la urbanització de la banda nord de la via actual. Aquest túnel hauria de recórrer la distància de la via de l'AVE i la de la via de rodalies actual sota terra. Bastant incòmode, però segur i ràpid. L'altre opció és un pont suspès sobre les vies. Tot i que el trajecte seria igual de llarg, el resultat seria molt més higiènic i saludable. L'inconvenient és ara l'alçada d'aquest pont. El mur d'insonorització i de seguretat de l'AVE ha de ser de 3 metres d'alçada. El pont doncs hauria de passar per sobre d'aquesta alçada i travessar una distància total d'uns 35 o 40 metres per sobre les vies. Però, llavors, l'accés al pont seria complicat, ja que l'usuari hauria de fer un ascens considerable per accedir al pont. A més, el nivell de seguretat disminuiria ja que unes simples baranes a banda i banda del pont no podrien garantir la seguretat del vianant. Per això s'ha ideat des de l'Ajuntament una nova forma d'accés. Es tractaria de rodejar la via fins al pont de trànsit rodat que hi ha 100 metres a l'est de l'estació actual, desfer aquests 100 metres en direcció contrària i arribar, en bastant més temps a la nova estació. Seria igual de segur i net, però una mica més lent. Però res de tot això és encara clar i el projecte encara no està del tot definit, només són suposicions de l'Ajuntament. De fet, no s'han dissenyat encara els plànols de l'Estació Nova, quan es preveu que la Vella s'haurà de demolir a principis d'estiu del 2005. Pau
Blasco Franch |
