Vocabulari biològic i geològic

0 Els noms apareixen ordenats alfabèticament.
(*) Aquest símbol al final d'una paraula indica que es recomana consultar la seva definició.
Àcids nucleics. Biomolècules constituïdes per C, H, O, N i P. Per exemple l'ADN que és el portador del missatge genètic
Aparells. Són conjunts d'òrgans, que poden ser de teixits molt diferents, que actuen coordinadament en la realització d'una funció. Per exemple l'aparell digestiu.
Àtom. Estructura constituïda per un nucli format per protons i electrons i una escorça formada per electrons. L'àtom d'hidrogen excepcionalment no presenta neutrons. L'àtom és la part més petita d'un element químic (Veure "Element químic").
Autòtrof. Organisme que s'alimenta de matèria inorgànica *.
Bacteri. Organisme unicel·lular procariota* que es caracteritzen per presentar una paret cel·lular externa rígida d'una substància que no tenen la resta de les cèl·lules. No tenen mitocondris, ni aparell de Golgi, ni reticle endoplasmàtic, com sí tenen les cèl·lules eucariotes. La seva mida oscil·la al voltant d'unes 2 micres. Poden presentar forma allargada (els bacils), esfèrica (els cocs), de tirabuixó (els espirils) o de coma ortogràfica (els vibrions).
Biomolècula. És tot tipus de molècula que coopera en la constitució de la matèria viva, és a dir la matèria que forma els éssers vius u organismes.
Cèl·lula. Estructura de matèria viva constituïdes per una membrana i un citoplasma que conté el material genètic o ADN.
Cèl·lules eucariotes. Cèl·lules que presenten nucli és a dir presenten una membrana que envolta el seu material genètic o ADN.
Cèl·lules procariotes. Cèl·lules que manquen de nucli ja que manquen d'una membrana que envolta el seu material genètic o ADN. Aquest generalment es troba condensat en una zona formant un fals nucli denominat nucleoide. Exemple de cèl·lules procariotes són els bacteris.
Element químic. Substància que no es pot descompassar en d'altres mitjançant reaccions químiques.. Està constituïda per un sol tipus d'àtoms. Per exemple, són elements químic l'hidrogen (H), l'oxigen (O), el carboni (C), el ferro (Fe), etc.
Eucariota. Organisme constituït per una o més cèl·lules eucariotes, és a dir cèl·lules que presenten nucli, que és una estructura constituïda per una membrana que envolta un material genètic d'ADN.
Fong. Organisme eucariota *, unicel·lular o pluricel·lular, en aquest cas amb totes les cèl·lules del mateix tipus (això es denomina tenir estructura tal·lofítica), heteròtrof * i amb digestió externa, és a dir que segreguen enzims digestius a l'exterior i després absorbeixen els productes de la digestió. Poden viure sobre matèria orgànica en descomposició (els denominats fongs sapròfits), associats en simbiosi a algues formant líquens (fongs simbionts), o a l'interior o a l'exterior d'organismes vius als quals provoquen malalties (fongs paràsits) com els que provoquen la malaltia "peu d'atleta".
Glúcids. Biomolècules constituïdes per carboni, hidrogen i oxigen en la proporció CnH2nOn, per la qual cosa també es diuen hidrats de carboni. Exemples són la glucosa que hi ha dissolta a la sang i a l'interior de les cèl·lules i el glicogen que hi ha dipositat a les cèl·lules musculars.
Heteròtrof. Organisme que s'alimenta de matèria orgànica *.
Inorgànica. Tipus de matèria que no està constituïda bàsicament per àtoms de carboni (C) i d'hidrogen (H). És la matèria que constitueix els minerals, les roques, l'aire i l'atmòsfera.
Lípids. Biomolècules constituïdes bàsicament per carboni i hidrogen i, generalment, una ínfima quantitat d'oxigen. Són substàncies insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics com el benzè C6H6. Per exemple els greixos i el colesterol.
Matèria inorgànica. Veure "inorgànica".
Matèria orgànica. Veure "orgànica".
Molècula. És la unió de dos o més àtoms. Aquests poden ser del mateix tipus, per exemple les molècules dels gasos oxigen (O2), nitrogen (N2), etc., o de diferent tipus, per exemple l'aigua (H2O), el clorur sòdic (NaCl), etc. (Veure "Biomolècula).
Orgànica. Tipus de matèria constituïda bàsicament per àtoms de carboni (C) i d'hidrogen (H). És la matèria que constitueix la major part del cos dels organismes.
Òrgans. Són estructures constituïts per diversos teixits que conjuntament realitzen un acte. Per exemple el cor mou la sang.
Procariota. Organisme constituït per una cèl·lula procariota, és a dir una cèl·lula mancada de nucli ja que no presenta una membrana que envolti el seu material genètic o ADN. Aquest generalment es troba condensat en una zona formant un fals nucli denominat nucleoide. Exemple de cèl·lules procariotes són els bacteris*.
Proteïnes. Biomolècules constituïdes per seqüències d'aminoàcids (molècules que tenen un grup àcid i un grup amino). Per exemple l'albúmina present a la sang i el col·lagen present als ossos.
Protozou. Organisme eucariota*, unicel·lular, heteròtrof *, amb capacitat per ingerir aliment i realitzar una digestió interna. La seva mida oscil·la al voltant d'unes 20 micres. Generalment viuen lliures (com el Paramecium) o fixats a una superfície (com la Vorticella), a les aigües dolces o a les aigües marines. Uns pocs són paràsits, com per exemple el Plasmodium, que és el responsable de la malaltia denominada paludisme o malaria.
Sistemes. Són conjunts d'òrgans, formats pels mateixos tipus de teixits, que poden realitzar actes independents. Per exemple el sistema nerviós.
Teixit. Conjunt de cèl·lules especialitzades en fer una determinada activitat, molt semblants entre si i que tenen un mateix origen embriològic. Per exemple el teixit conjuntiu.
Virus. Estructura viva constituïda per un estoig de proteïnes, anomenat càpsida, que conté un àcid nucleic (ADN o ARN, mai els dos a la vagada). És la forma més petita coneguda (generalment no arriben a les 0.2 micres) i més senzilla de matèria viva. Això és degut a que no arriben a tenir ni la complexitat de la cèl·lula procariota *, que és l'estructura cel·lular més senzilla coneguda. Concretament els virus no tenen un conjunt d'enzims dissolts en un citosol capaços de realitzar el metabolisme, com si tenen totes les cèl·lules. Poden romandre en vida latent (inactius) durant molts anys a l'aire i a l'aigua, però per reproduir-se necessiten entrar dintre d'una cèl·lula viva. Són els responsables de moltes malalties dels animals i de les plantes.