Avui 14/06/03
A l'Amèrica del Sud l'àrea de terra cultivable podria reduir-se en una cinquena part. A l'Àfrica dues terceres parts de la terra cultivable es podrien perdre, cosa que refermaria la pobresa i la inseguretat alimentària, i faria augmentar ràpidament la quantitat de refugiats ambientals.
Nigèria, el país més poblat d'Àfrica, perd cada any unes 350.000 hectàrees de terra -aproximadament la meitat de l'extensió de l'Estat nord-americà de Delaware- a favor del desert invasor del Sàhara. La desertificació provocada per la combinació de la pressió demogràfica excessiva, la insuficient gestió del sòl, la sobreexplotació i la sequera, afecta més de la meitat de la terra en deu dels Estats nigerians del nord, que tenen una població conjunta de 29 milions d'habitants. A mesura que els deserts s'expandeixen, la competència entre els agricultors i els ramaders per la terra productiva que queda s'intensifica.
A Kenya més d'un 80% de la terra és vulnerable a la desertificació, una terra que sosté gairebé una tercera part dels 32 milions d'habitants del país, a més de la meitat dels seus 28 milions de bous, ovelles i cabres. Un creixement sense precedents de la població ha conduït a un ús inadequat del sòl i ha accelerat la desforestació. Les persones i el seu bestiar s'han vist obligats a traslladar-se a terres marginals, i els agricultors han reduït els períodes de guaret, per la qual cosa han fomentat la degradació del sòl.
Lluitar contra la pobresa
Els mitjans per combatre la desertificació varien segons els països, i depenen de les condicions climàtiques i socials locals. Els esforços perquè els deserts retrocedeixin i per trencar el cicle provocat per una gestió inadequada del sòl i de la pobresa passen per augmentar els ingressos dels mil milions de persones que arreu del món viuen amb menys d'un dòlar al dia. Una reducció de la mida de les famílies i l'educació també són clau a l'hora de reduir la pressió sobre la terra i fomentar la gestió.
Tot i que els marges del desert estan especialment en risc, qualsevol terra que estigui totalment lliure de vegetació és vulnerable a la desertificació. Restablir la vegetació a les àrees vulnerables pot estabilitzar els sòls, de manera que no se'ls emporti el vent. Tenint en compte això, el govern xinès ha engegat el projecte de plantació d'arbres més gran del món en un intent d'aturar la invasió del desert. Per prevenir l'erosió pels efectes del vent i de l'aigua, els agricultors poden implantar una agricultura de conservació. L'agricultura sense llaurar o llaurant poc pot substituir el conreu intensiu i mantenir així la matèria orgànica i la humitat del sòl. L'agricultura de conservació es practica a uns 60 milions d'hectàrees a tot el món, principalment als Estats Units i a l'Amèrica del Sud, però conté un enorme potencial per reduir l'erosió del sòl i augmentar la producció de les collites en regions seques de l'Àfrica i de l'Orient Mitjà.
És necessària una gestió prudent del bestiar per protegir la integritat de les pastures. A la Xina, on pasturen 161 milions de cabres, 137 milions d'ovelles i 128 milions de bous i búfals, alguns governs locals han prohibit que les cabres s'alimentin a l'aire lliure. Els habitants dels pobles poden rebre subvencions per mantenir els seus ramats tancats i alimentar-los amb farratge tallat. L'energia alternativa també pot influir a l'hora de prevenir la degradació de la terra.
Alternatives viables
Als països en via de desenvolupament, on uns 2.000 milions de persones depenen de les restes de fusta i de les collites per cuinar, alguns dispositius simples, com ara una cuina solar, poden alleujar la pressió sobre la terra. I les turbines de vent poden proporcionar energia no contaminant alhora que serveixen de barreres contra el vent.
El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient calcula que entre el 1978 i el 1991 s'han perdut com a mínim entre 300.000 i 600.000 milions de dòlars en ingressos a tot el món pel fracàs en el combat contra la desertificació. Altres anàlisis calculen que els beneficis derivats de frenar la desertificació i de rehabilitar les terres degradades són com a mínim 2,5 vegades més elevats que els costos de deixar avançar la sorra. Un món on l'àrea de sòl productiu està disminuint, mentre les demandes humanes augmenten, no és el millor per a l'estabilitat ecològica o per al progrés econòmic.