1863

John Tyndall publica un document on explica el paper del vapor d’aigua en l’escalfament de l’atmosfera.

1890

Svante Arrhenius i P.C. Chamberlian consideren, independentment, els problemes que podria causar un increment de la concentració de CO₂ a l’atmosfera. Tots dos relacionen l’ús de combustibles fòssils amb un possible canvi climàtic.

1890 a 1940

La temperatura mitjana de l’atmosfera ha augmentat 0,25 ºC.

1940 a 1970

La temperatura mitjana disminueix 0,2 ºC. En el món científic minva l’interès per l’efecte hivernacle. Alguns climatòlegs preveuen una nova era glacial.

1957

Roger Revelle, un oceanògraf americà, alerta al món quan qualifica l’emissió de gasos hivernacle com “un experiment geofísic a gran escala”. David Keeling, instal·la el primer seguiment continu de la concentració de CO₂ a l’atmosfera. Immediatament, Keeling s’adona que aquesta creix regularment any rere any.

1970s

Diversos estudis del Departament d’Energia dels Estats Units incrementen l’alerta sobre un futur escalfament global.

1979

La Conferència Climatològica Mundial gira entorn l’escalfament global i demana als governs que previnguin els canvis climàtics ocasionats potencialment per l’home.

1985

La primera conferència internacional important sobre l’efecte hivernacle té lloc a Vilac, Àustria. Alerta que en la primera meitat del segle XXI els gasos hivernacle provocaran un increment de temperatura global mai vist en tota la història. Els investigadors diuen que això podria causar que el nivell del mar augmentés fins a un metre. La conferència informa de l’existència d’altres gasos com ara el metà, l’ozó, els CFCs i l’òxid nitrós, que contribueixen a l’escalfament global.

1987

Any més calorós enregistrat a la història de la Meteorologia. La dècada dels 80 possiblement sigui la més calenta de totes.

1988

L’escalfament global atreu els titulars de tot el món degut a l’acusació feta als Estats Units, per part dels científics a les audiències del congrés al Washington DC, de no fer res al respecte. Una reunió a Toronto reclama la disminució del 20% de les emissions globals de CO₂ per l’any 2005. Les Nacions Unides creen l’IPPC (Panel Internacional del Canvi Climàtic) per analitzar i informar sobre les investigacions científiques al respecte.

1990

El primer informe del IPCC troba que la temperatura del planeta ha augmentat 0,5 ºC en l’últim segle. Proposa mesures per a evitar que s’incrementin les emissions de gasos hivernacle. Es proporciona a les Nacions Unides autorització per part dels científics per tal de negociar una convenció climàtica. Les negociacions comencen després de l’assemblea de les Nacions Unides, al desembre.

1991

A Filipines, s’inicia l’erupció del Pinatubo, llençant enormes quantitats de cendres a l’estratosfera, cosa que causa un refredament transitori que perdura dos anys .

1992

La Convenció del Canvi Climàtic, aprovada per 154 nacions a Rio, adopta les primeres regulacions internacionals per reduir les emissions de gasos-hivernacle dels països industrialitzats a l’any 2000 als nivells de 1990.

1994

L’aliança dels estats de petites illes – la majoria de les quals temen desaparèixer sota les ones quan el nivell del mar pugi – demanen que les emissions es retallin en un 20% per l’any 2005.

1995

Nou rècord de temperatura màxima. Al novembre, l’IPCC afirma que “el balanç de les evidències mostra influència humana discernible en el clima global”. L’informe prediu que, sota l’escenari actual les temperatures de l’any 2100 seran entre 1 ºC i 3,5 ºC més altes.

1996

En la segona reunió de la Convenció del Canvi Climàtic, els estats Units accedeixen per primer lloc a legalitzar els objectius de disminució en les emissions, tot donant suport a l’IPCC contra científics escèptics i influents. Després d’una pausa de quatre anys, les emissions de CO₂ a nivell global augmenten sobtadament i el científics acusen a la majoria de països industrialitzats de no haver respectat el conveni de Rio.

1997

El protocol de Kyoto acorda disminuir les emissions mitjançant processos legals de les nacions industrialitzades i establint quotes nacionals d’emissió.

1998

L’any més calorós, de la dècada més calorosa, del segle més calorós del mil·leni.

2000

L’IPCC alerta sobre augments fins a 6 ºC en un segle. Importants alteracions meteorològiques – relacionades amb el fenomen de El Niño – reforcen la hipòtesi del canvi climàtic. Es renoven a la Haia els acords de Kyoto.

2002