RADIACIÓ I ORGANISMES: ELS ESTROMATÒLITS

El material genètic (DNA) que contenen les cèl·lules és danyat per la llum ultraviolada d’alta freqüència (longitud d’ona inferior a 250 nm). Els organismes actuals deixarien d’existir si fossin exposats a radiació solar d’aquesta intensitat, que, de fet, arriba a l’alta atmosfera.

És gràcies a la capa d’ozó existent a l’estratosfera (entre 20 i 50 km per damunt de la superfície terrestre) que aquests tipus de radiació es filtrada. Però en la atmosfera primitiva no existia aquesta protecció, el que fa pensar que les formes de vida primitiva només eren possibles en les profunditats oceàniques o a dins del fang, fora de l’abast de la radiació solar. Però el cas és que no es així, doncs sense organismes fotosintètics tampoc no s’hauria format la capa d’ozó (recordem que l’ozó es forma a partir de l’oxigen)

Encara es pregunten els científics com van poder sobreviure els primers productors d’oxigen. Una possible resposta és la següent: els primers organismes fotosintètics (cianobacteris, abans classificats com algues cianofícies) desenvolupaven la seva activitat a uns quants metres de profunditat – l’aigua no és bon filtre solar, per tant això no els deslliurava de la radiació – usant com a capa protectora masses filamentoses dels seus propis cadàvers. La deposició d’aquestes masses van constituir els dipòsits d’estromatòlits, que els geòlegs utilitzen per datar els primers períodes de vida fotosintètica.