Avui 18/05/02
Greu perjudici a la biodiversitat, perjudici que encara és més greu si s'inclouen invertebrats i plantes foranes. Cal tenir present que només a l'Exposició Universal de Sevilla van entrar a l'Estat espanyol nombroses espècies d'artròpodes.
Tots els ecosistemes han resultat afectats, però aquells que s'han vist més perjudicats són el de les aigües continentals i els arxipèlags. En els darrers 60 anys s'han introduït unes 25 espècies de peixos exòtics en rius, llacunes, llacs i embassaments de la península Ibèrica, que estan provocant l'extinció de les espècies autòctones. En aquest sentit, els transvasaments d'aigua afavoreixen la introducció d'espècies d'una conca a una altra, i aquest és un dels motius que s'esgrimeixen com a contraris al Pla Hidrològic Nacional establert per a l'administració central. La introducció d'espècies exòtiques és especialment alarmant en els arxipèlags espanyols, ja que la condició d'insularitat ha permès el desenvolupament de formes endèmiques o espècies úniques que no han desenvolupat mecanismes de defensa per fer-les front.
Durant mil·lennis, les barreres geogràfiques han impedit el moviment de les espècies, però el fet que les poblacions humanes es desplacin ha comportat un flux migratori també d'altres organismes. Algunes vegades, els humans provoquen el moviment d'espècies de forma voluntària, com quan porten en els seus desplaçaments animals domèstics o diversos vegetals que cultiven en altres zones del planeta; però, en força ocasions, la introducció d'espècies al·lòctones, és a dir, de fora de la seva pròpia àrea de distribució natural, té lloc de manera totalment involuntària, com en el cas del musclo zebra.
La principal causa d'introducció d'espècies està relacionada amb l'explotació comercial, i en aquest sentit el 25% de les espècies piscícoles amb valor per a la pesca a les aigües continentals de la península Ibérica prové d'una altra àrea de distribució. Aquesta situació altera l'equilibri dels ecosistemes aquàtics. Una altra indústria que ha contribuït a la introducció d'espècies és la pelletera. El visó europeu (Mustela lutreola) està retrocedint davant la presència del visó americà (Mustela vison), introduït per primer cop a Espanya el 1958. Aquest animal ofereix un rendiment econòmic més alt i per aquest motiu el sector de la pell el prefereix a la varietat europea. Els visons estan tancats en gàbies, però resulta inevitable que se n'escapin. Les dues espècies de visons competeixen pels mateixos recursos i la varietat americana és més gran, més agressiva i oportunista.
La possessió d'animals exòtics, costum cada cop més estès en la població, també ha contribuït a la proliferació d'espècies al·lòctones en les nostres latituds. Alguns animals s'escapen i d'altres són abandonats i, en determinades situacions, s'assilvestren i formen poblacions naturals. És el cas de la cotorra de Kramer (Psittacula kramen) que s'ha establert en diverses ciutats europees. La introducció d'espècies té uns resultats imprevisibles: quan es van detectar les primeres tortugues de Florida (Trachemys scripta ) en els cursos hídrics del centre de la península Ibérica era difícil predir les desastroses conseqüències ambientals derivades de la presència d'aquesta tortuga originària de Nord-amèrica. És molt voraç i registra un elevat índex reproductiu, de tal manera que avantatja les espècies de tortugues autòctones.
Les costes de la Mediterrània pateixen els efectes derivats de introducció involuntària d'una espècie d'alga. El 1984 un aquari del Museu Oceanogràfic de Mònaco va abocar per descuit aigües en què hi havia restes de Caulerpa taxifolia, una alga tropical que habita el mar de la Xina i les Filipines. Des de llavors s'ha estès per diverses zones del mar Mediterrani, posant en greu perill les praderies de posidònia (Posidonia oceanica), que és el fonament de gran part de l'ecosistema del nostre litoral. França, Itàlia i Croàcia n'han estat afectades i a l'Estat espanyol cal ressenyar l'impacte negatiu que està tenint a les costes de l'est de Mallorca, on segons dades del passat mes de març ja ocupava unes 300 hectàrees, malgrat els esforços d'eradicació.
Allò
que inicialment era una preocupació purament científica, centrada
en les alteracions de la biodiversitat, s'ha convertit en una qüestió
de caire política. L'Organització de les Nacions Unides, juntament
amb altres organismes internacionals, ha impulsat un programa global d'estudi
sobre les espècies exòtiques invasores i els seus efectes. Moltes
són les tasques que s'han de dur a terme, però sobre tot cal que
els diferents governs actuïn de forma cooperativa i integradora, ja que
les estratègies nacionals no són suficients per posar fre a les
conseqüències que la introducció d'espècies al·lòctones
provoca sobre els ecosistemes i les economies dels països.