Les empreses del sector de l'energia eòlica van invertir l'any passat 1.500 milions d'euros per instal·lar nous aerogeneradors a l'Estat, mentre que a Catalunya la inversió va ser igual a zero. El vicepresident de l'Associació Europea de l'Energia Eòlica (EWEA), el català Antoni Martínez, va denunciar ahir que, malgrat que Catalunya té un gran potencial per desenvolupar aquesta energia, els inversors s'han trobat amb les "barreres" que han aixecat els polítics i les companyies elèctriques.
Martínez va afirmar que a Catalunya l'energia eòlica sovint s'ha fet servir "com a moneda de canvi i com a arma política" i va denunciar que, malgrat que el departament d'Indústria i Energia sempre ha donat suport al desenvolupament d'aquesta font energètica, en general "no hi ha hagut la voluntat de govern" que requereix aquesta aposta i que sí que s'ha vist en altres governs. Per la seva banda, el secretari general de l'Associació de Productors d'Energies Renovables-APPA -d'àmbit estatal-, Manuel Delàs, va recordar que actualment obtenir una llicència per instal·lar un parc eòlic a Catalunya i aconseguir la connexió a la xarxa "és un calvari que pot durar cinc o sis anys".
L'Estat espanyol és el segon productor mundial d'energia eòlica, només darrere d'Alemanya i per davant dels Estats Units. La major part de la producció es concentra a Galícia, Castella-la Manxa, Aragó, Navarra i Castella-Lleó. El sector eòlic ha crescut els darrers cinc anys un 40% anual i ha afavorit la creació de deu llocs de treball per cada nou megawatt produït, segons va explicar el president de l'EWEA, Arthouros Zervos. Les empreses europees produeixen actualment el 80% de l'energia eòlica mundial.
Els representants dels productors d'energia eòlica van denunciar que a Catalunya els propietaris de les xarxes elèctriques -Fecsa-Endesa- i de distribució -Red Eléctrica Española- es resisteixen a perdre quota de mercat i a canviar vells models de gestió, incomplint la directiva europea i la llei estatal segons les quals han d'afavorir la connexió dels parcs eòlics. D'altra banda, Martínez va recordar les reticències que durant molt de temps va mantenir el departament de Medi Ambient, sovint pressionat per protestes d'entitats ecologistes i ciutadanes, a l'hora de fer una aposta clara per l'energia eòlica, un fet que n'ha frenat la implantació.
Pel que fa al mapa eòlic que es va aprovar ara fa un any, Manuel Delàs va lamentar que "s'hi hagin pintat tantes zones vermelles", ja que això ha fet perdre la possibilitat de produir uns 500 megawatts d'energia en llocs on el potencial de vent "és extraordinari". Aquestes zones vermelles corresponen a espais protegits que l'acció de grups ecologistes i d'alguns ajuntaments va aconseguir que fossin exclosos del mapa eòlic.
Segons Martínez, les limitacions del mapa faran que sigui molt difícil arribar a produir 1.200 megawatts a Catalunya i va alertar del perill que els 13.000 megawatts previstos per a tot l'Estat s'esgotin abans que el govern català faci una actuació decidida. D'altra banda, el vicepresident d'EWEA es va mostrar pessimista pel que fa a la construcció de nous parcs durant aquest any, ja que, tot i que la Generalitat ha donat llicències per a quinze nous projectes, els inversors no tenen garantida la connexió.